La Vanguardia (Català-1ª edició)
Caos judicial acabat l’estat d’alarma
La reforma legal perquè els TSJ controlin les restriccions de cada autonomia dona peu a resolucions contràries
Les reformes del Govern espanyol són una invitació al caos”. Aquestes són les paraules d’un dels encarregats de revisar les resolucions judicials sobre les restriccions que les comunitats autònomes estan emprenent després del final de l’estat d’alarma. Des que el 9 de maig l’Executiu va posar fi a la mesura d’excepció, els governs regionals estan imposant els límits dins del seu territori per intentar frenar l’expansió de la covid.
Tot i això, aquestes restriccions han d’anar autoritzades pels tribunals superiors de justícia de cada comunitat. La raó és que el Govern de Pedro Sánchez va modificar la llei al setembre de l’any passat per donar aquesta funció de control a aquests òrgans judicials autonòmics. Ja llavors es temia que podia passar el que finalment ha succeït. S’estan adoptant decisions contradictòries. Cada tribunal està interpretant de manera diferent la llei de 1986 de Salut Pública, que s’està aplicant a les restriccions.
Són dos els punts més problemàtics: el toc de queda i els tancaments perimetrals. No hi ha consens sobre si aquesta restricció de drets fonamentals com la llibertat de moviments, llibertat ambulatòria o el dret de reunió es poden acordar sense un estat d’alarma. La llei de salut pública és limitada em aquesta qüestió i són moltes les veus que han reclamat una reforma, que no ha arribat mai, atesa una previsible falta de consens.
El que sí que es va impulsar des de Vicepresidència va ser aprovar un decret llei, amb entrada en vigor el 9 de maig, el dia que es donava per acabat l’estat d’alarma, per fer un pas més judicialment i que les resolucions dels TSJ anessin revisades pel Tribunal Suprem a través de recursos de cassació. Aquesta decisió, que no va ser consultada amb el mateix tribunal, va caure com una gerra d’aigua freda al Suprem, que considera que el Govern espanyol ha traslladat el pes de les decisions sobre les restriccions a la seva esquena. “El Suprem es convertirà en el legislador per a les restriccions per frenar la covid”, es lamenten magistrats de l’òrgan.
Aquests darrers retreuen a l’Executiu que els traslladi la responsabilitat de fixar els límits de les restriccions dels drets fonamentals afectats per les mesures. La raó de ser d’aquest últim decret llei és que el Suprem fixi una doctrina perquè sigui aplicada per la resta de tribunals superiors de justícia i d’alguna manera s’estableixi una sintonia en les futures resolucions.
Tot i això, aquesta esperada postura de la Sala Contenciosa Administrativa
podria no arribar tan ràpid com pretenia el Govern central.
Ara per ara, al Suprem no hi ha arribat cap recurs per estudiar la proporcionalitat de la mesura del toc de queda nocturn. Tribunals superiors com el del País Basc, les Canàries o Navarra s’han oposat a aquesta mesura perquè consideren que l’“ordenament jurídic no permet que les comunitats autònomes puguin acordar, fora de l’estat d’alarma, mesures restrictives de drets fonamentals amb caràcter general no individualitzat”. Mentrestant, el tribunal de València ha autoritzat el toc de queda nocturn, i el de Galícia ha permès els tancaments perimetrals de determinats territoris.
Ara per ara, l’únic govern autonòmic que ha recorregut la resolució és el canari però ha desistit de posar a sobre del tauler del Suprem el toc de queda, i ha limitat el seu recurs a la negativa dels tancaments perimetrals. “Si no impugna cap de les parts els tocs de queda hem de ser congruents” i no entrar sobre el tema, expliquen des de l’alt tribunal.
Això vol dir que, almenys ara per ara, la Sala no entrarà al fons de l’assumpte i deixa així via lliure perquè la resta de tribunals continuïn adoptant les decisions que considerin oportunes. A més del recurs del Govern canari, que va arribar al Suprem dijous, en tenen un altre presentat tant per la Fiscalia com per la Junta d’Andalusia, contra la resolució per la qual es rebutja el confinament del municipi granadí de Montefrío. En aquest cas, la Sala va determinar que “no és possible emparar interpretacions extensives que donessin cobertura jurídica a una limitació de drets fonamentals de manera indiscriminada i massiva”.
En el primer escrit presentat per la Fiscalia davant el Suprem, i a què
Hi ha malestar al Tribunal Suprem per l’última reforma del Govern central perquè revisi les restriccions
Ara per ara hi ha dos recursos interposats a l’alt tribunal i ni l’un ni l’altre versen sobre el toc de queda
La Fiscalia presenta el primer al·legat davant el TS, amb els dubtes sobre la possibilitat de tancar comunitats
ha tingut accés La Vanguardia, reconeix la “radical discrepància de criteri entre els diferents tribunals superiors”. El seu criteri és que s’ha d’analitzar la zona que es pretén tancar. No és el mateix fixar un tancament de tota una comunitat que el d’una localitat amb una elevada incidència de contagis. “Una interpretació de l’article 3 de la llei orgànica 3/1986 absolutament excloent, sense matisos, de la possibilitat mateixa d’adoptar mesures sanitàries preventives davant el contagi fora de l’específic supòsit del control de persones malaltes i els seus contactes directes, pot determinar un greu perjudici per a l’interès general que es concreta en la protecció de la salut pública”, explica. La