El guió del món

Un editor de premsa majoritària pot ser bona persona? És possible construir una reputació sobre el respecte als adversaris o, al contrari, se’ls ha de triturar fins a fer-ne miques? Té línia directa amb el poder, però hi intervé? Legítimament? El periodista Juan Cruz respon a aquestes preguntes de pes al seu llibre Ciudadano Polanco (Debate), el subtítol del qual el va deixar escrit el mateix editor: “Els fets d’una vida”. I s’insisteix molt en la idea de la bondat, tan expulsada del nostre món, especialment del periodisme, un ofici en què resulta difícil no ser cínic, pirata, vampir o partidari. “Ell sempre deia que calia parlar bé de la gent, per interioritzar-ho i convertir-ho en valor. Al contrari, renyava els que criticaven –“perifoneaban”, deia ell– , i defensava la tolerància envers les opinions contràries”, va recordar Cruz.

Al Círculo de Bellas Artes de Madrid anaven passant imatges del fundador de Prisa presenciant la sortida als tallers del primer número d’El País el 1976, o amb l’editor de La Vanguardia, Javier Godó, mentre

D’aquella autèntica revolució mediàtica en queda avui una història moral

l’autor ens recordava aquella definició d’Arthur Miller: “Un bon diari és una nació parlant amb si mateixa”. D’aquella autèntica revolució mediàtica iniciada per un empresari a l’antiga en queda avui una història moral. Al llarg de l’any 2003 Cruz va gravar moltes cintes de casset amb hores de conversa, però la persecució judicial a què va ser sotmès –“va ser víctima d’una gran fellonia”, sentencia el periodista– els va fer aparcar el projecte.

Les cadenes narratives són capaces de quadrar cercles. Per això, la semblança de l’editor astut i discret l’havia d’escriure un gran escoltador com Juan Cruz, mestre de tants de nosaltres, que ens va ensenyar com s’esgarrinxa un quadern a còpia d’anotar no amb sis, sinó amb vuit sentits. La hiperactivitat de Cruz sovint s’ha confós amb ambició, i no hi ha cap apreciació més inexacta: la seva ha estat la passió del periodista per a qui la màxima aspiració de cada dia és firmar una cantonada del diari, el mateix que l’endemà embolicarà un entrepà de sardines.