La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’altaveu del negacionisme
Telegram reuneix milers de seguidors en canals que neguen la covid
La Maria –nom fictici, ja que prefereix ocultar la seva identitat– té 38 anys i dues filles. Des que va esclatar la pandèmia, la seva por inicial de contagiar-se s’ha transformat en una desconfiança exacerbada cap a l’origen del coronavirus i en conseqüència cap a les institucions i els mitjans que els donen altaveu. “Jo tinc clar que no em vacunaré. Ni jo ni les meves filles”, defensa la Maria.
El cas de la Maria no és aïllat, segons l’últim informe de seguiment d’opinió que elabora el Parlament Europeu gairebé un 30% d’espanyols renunciarien a vacunar-se contra la covid. I segons un altre estudi, fins i tot un 35% dels espanyols desconfiaven a l’inici de la pandèmia de les informacions que publicava el Govern espanyol sobre el virus. La crisi de confiança estructural que ja hi havia abans de la pandèmia, s’ha convertit en terreny fèrtil per a la infodèmia: un terme que fa referència a la sobreabundància d’informació, tant rigorosa com falsa sobre un tema en concret, en aquest cas la covid.
Això també passa a Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units: durant la pandèmia Europa s’ha convertit en un camp de batalla clau per a certs agents de la desinformació. A tots aquests països, l’eliminació de comptes per part de Facebook, Twitter i YouTube ha provocat que els negacionistes de la covid es refugiïn a Telegram, que aquest gener va assolir la fita de 500 milions d’usuaris actius a tot el món –la segona aplicació més utilitzada després de Whatsapp, que en reuneix 2.000 milions–.
A Espanya aquesta aplicació de missatgeria, que ja era molt utilitzada abans, s’ha convertit en un punt de trobada i difusió de teories negacionistes i conspiracionistes sobre el coronavirus en un mercat d’informació de llengua espanyola compartit amb l’Amèrica Llatina.
Segons les dades analitzades per a aquest reportatge, provinents de més de 60 canals i grups de Telegram, el nombre de seguidors d’aquests grups no han parat de créixer l’últim any fins a reunir ara centenars de milers de seguidors. Més enllà d’enllaços a perfils i publicacions a la resta de xarxes socials, el tipus d’informació que circula en aquests espais són enllaços a mitjans de comunicació que publiquen informació fal·laç com ara Terra Pura, El Diestro, EuskalNews, Trikooba, Mpr21 o Epoch Times entre moltes d’altres.
El més compartit en el transcurs dels últims mesos ha estat Terra Pura, una plataforma que va aparèixer a l’Argentina a finals de març del 2020, en plena pandèmia, amb ànim de difondre informació “que s’està ocultant sobre el coronavirus a causa de la manipulació del règim comunista”, tal com expliquen a la seva pròpia pàgina web. Segons una investigació realitzada per EU DisinfoLab, aquest mitjà està relacionat amb Falun Gong, una secta religiosa que diu que està perseguida pel partit comunista
CANVI DE PLATAFORMA L’eliminació de comptes a les xarxes socials ha provocat un auge a Telegram
DESCRÈDIT EN EL SISTEMA La crisi de confiança estructural s’ha convertit en terreny fèrtil per a la infodèmia
de la Xina.
Raquel Miguel, periodista a càrrec de la investigació d’EU DisinfoLab, explica que la fundadora d’aquest mitjà abans era redactora al diari Epoch Times ,un diari dels Estats Units ultradretà i proTrump també vinculat amb Falun Gong. “Ells ha negat la vinculació [entre Terra Pura i Epoch Times], cada un que tregui les seves conclusions, però nosaltres creiem que és molt difícil negarla”, conclou Miguel.
La resta de mitjans més compartits són diaris amb seu a Espanya i que s’autodefineixen com a diaris de dretes, religiosos o neivirus xen amb l’únic propòsit de desmentir la versió oficial de la covid. També apareixen amb recurrència mitjans com RT en espanyol o Sputnik Món, que reben finançament de Rússia, i altres que el Departament d’Estat d’EUA identifica com “proxy del Kremlin” –mitjans que no són oficialment de l’estat rus, però estan molt vinculats com News Front, Global Research o South Front–.
Aquesta influència dels mitjans prorussos es produeix de manera més incisiva a l’Amèrica Llatina, on circula molta informació falsa sobre els orígens del i es promociona la vacuna russa. Encara que Espanya no sigui un objectiu en si, el fet de compartir llengua amb l’Amèrica Llatina fa que aquesta mena de missatges també penetrin. Els perfils de xarxes socials de RT i Sputnik en espanyol són seguits per més de 26 milions d’usuaris, molt més que els comptes de RT i Sputnik en anglès.
Al marge d’on prové aquesta informació, hi ha diferents tipus de difusors de contingut negacionista i conspiracionista segons la voluntat i l’ànim dels actors implicats. Marcelino Madrigal, expert en tecnologia i a seguir la pista de grups de desinformació a la xarxa des de l’inici de la pandèmia, ha detectat tres menes diferents d’agents que es dediquen a la divulgació d’aquest tipus de continguts per internet: grups d’extrema dreta, el lobby de les teràpies alternatives i iniciatives molt personalistes que es dediquen a difondre continguts a la xarxa.
La desinformació sempre funciona molt millor entre les plataformes de missatgeria instantània, en què la privacitat permet que circulin amb total impunitat, que a les xarxes socials. Telegram, a diferència de WhatsApp, permet una opacitat total amb grups de fins a 200.000 membres que es poden mantenir invisibles per a la resta de la comunitat. A més, també permet crear canals de difusió que són públics i sense límits de membres. Segons explica Alba Tobella, codirectora i cap de continguts de Verificat –una plataforma que combat la desinformació– “aquests fets la converteixen en una xarxa social massiva amb continguts molt difícils de rastrejar”.
Així com Twitter i Facebook permeten denunciar certs missatges perquè són falsos, ni WhatsApp ni Telegram permeten aquestes opcions. Atès el desinterès absolut d’aquestes plataformes per lluitar contra la desinformació, Verificat reclama que la lluita contra la desinformació “hauria de ser una tasca de la societat, des de l’educació, l’administració pública i l’empresa privada”.
En aquest sentit la desconfiança que ja hi havia abans de la pandèmia cap al sistema s’ha convertit en el millor aliat per a la proliferació de canals negacionistes i mitjans de comunicació conspiracionistes. Segons l’eurobaròmetre de març del 2019, més d’un 75% dels ciutadans residents a Espanya desconfiaven dels partits polítics, el Parlament i el Govern espanyol. L’exercici honest i transparent d’aquests partits, institucions i mitjans és també indispensable per lluitar contra la proliferació d’aquestes estructures de desinformació.
FUNCIONAMENT DE L’APP La privacitat de la plataforma permet que les notícies falses circulin amb impunitat
ELS DIFUSORS PRINCIPALS L’extrema dreta, el lobby de les teràpies alternatives i iniciatives personals
AQUESTA INVESTIGACIÓ ESTÀ FINANÇADA PER UNA SUBVENCIÓ DEL FONS DE
La dimensió sanitària d’aquesta epidèmia la dona el fet que un metge veterà com Antonio de Lacy, cap de cirurgia gastrointestinal de l’hospital Clínic de Barcelona, expliqui que un dia va sortir de la feina plorant. Massa pacients morint-se sense els seus familiars a prop. Però, ara que es comença a veure el final de la crisi, es declara optimista. Només té una urgència: que es torni als nivells de detecció precoç del càncer d’abans de la covid.
De Lacy (Palma de Mallorca, 1957) vol extreure lliçons positives de la pandèmia, malgrat que creu que el virus trigarà a desaparèixer. “S’ha demostrat la professionalitat de tot el personal de la salut, no només de metges i infermeria, des dels tècnics fins als treballadors de la neteja, tots ho hem passat malament, però la reacció ha estat espectacular. I hi ha hagut una gran generositat –per exemple, es va infectar una resident que viu sola, no podia sortir de casa, i arran d’això, dues restauradores conegudes van oferir càtering diverses vegades per setmana al personal confinat–. Hi ha hagut moltes donacions, econòmiques i de material. La societat civil s’ha portat de primera en aquesta situació horrible. Una altra cosa positiva és que la vacunació té una organització excel·lent, l’únic problema és la limitació de dosis”, diu.
Encara que, no pot obviar, admet, els aspectes negatius. Creu que “la covid va tensar enormement el sistema sanitari i va evidenciar més que mai els efectes de les retallades a la sanitat, com el dèficit de personal d’infermeria”. Hi va haver a l’inici una gran falta de material. És crític amb com s’ha gestionat políticament la crisi, sobretot al principi, i no només a Catalunya o a Espanya. Aquí, hi ha trobat a faltar una figura científica com la d’Anthony Fauci als EUA, assessor mèdic de la Casa Blanca. “I després –diu–, hi ha els efectes col·laterals d’aquesta maleïda epidèmia, més enllà dels pacients que pateixen o han patit la covid, de com de malament ho han passat les seves famílies i del respecte que fan tants milers de morts”.
Quin és aquest efecte col·lateral?
L’allau de casos de covid que van haver d’atendre la primària i els hospitals va portar a un retard del diagnòstic de totes les altres malalties. No m’havia trobat mai que gairebé no hi hagués llista d’espera de pacients oncològics per operar. Hi va haver por d’anar al metge. Si fins i tot es van reduir les visites per l’apendicitis!, cosa que caldrà estudiar. Però crec que encara hi ha por; potser la vacunació ho està començant a canviar.
Fa un any els centres es van col·lapsar.
Crec que al Clínic hem gestionat bé l’epidèmia. Per exemple, a la primera onada, vam organitzar els pacients segons la prioritat: les emergències; els que no podien esperar dues setmanes, els que no podien esperar-ne quatre (com els oncològics que ja tenien programades cirurgies), els que podien esperar tres mesos... Es va operar durant la primera onada segons la prioritat. A l’estiu, es van intervenir els casos endarrerits. La cirurgia ja s’ha normalitzat totalment. Hem fet més intervencions quirúrgiques; el primer trimestre d’aquest any, un 3% més que un any enrere. Però si un 30% dels pacients de càncer colorectal que operàvem eren casos en fases inicials de la malaltia ara no, perquè hi ha hagut un descens dels processos diagnòstics (com les endoscòpies). No ha passat només en aquesta mena de càncer. Cal recuperar la detecció precoç, ja s’està fent, però tornar als nivells d’abans de la covid és fonamental pel vessant humà, perquè el pacient operat en estadis inicials, el seu percentatge de recuperació és d’un 99% pràcticament. A més, des de l’òptica de l’eficiència sanitària, tractar la malaltia abans redueix recaigudes, tractaments, costos... No només el
Clínic té com a prioritat tractar tan precoçment com sigui possible, em consta que també el Departament de Salut, així que els pacients no han de tenir por d’anar al metge.
Vostè ha estat un dels grans valedors i pioners de la cirurgia mínimament invasiva (amb mínimes incisions), s’ha vist perjudicada aquest any?
Hi va haver hospitals que la van parar, perquè per facilitar la cirurgia s’insufla CO a la cavitat abdominal del pacient i es temia que, en acabar i sortir el gas, hi hagués un efecte aerosol que multipliqués els contagis als quiròfans. Al Clínic vam comprar uns filtres especials, vam aprofitar els quiròfans amb ventilació que impedeix el contagi (sistemes de flux laminar positiu, pressió negativa) i l’hem potenciat, igual que la robòtica. I ha ajudat, perquè escurça el temps de recuperació. També es va afinar el criteri de quins operats havien d’anar a l’uci, ja que molts llits de crítics es requerien per a pacients de covid. L’epidèmia va obligar a buscar moltes
L’EPIDÈMIA “Va tensar el sistema sanitari i va evidenciar més que mai els efectes de les retallades”
DESPRÉS DE LA COVID “La cirurgia ja s’ha normalitzat, hem operat més des de començaments d’any”
l’epidèmia. Per exemple, l’últim any s’han vist els avantatges de la telemedicina i que ha de desplegar-se completament, no només als hospitals, també a l’atenció primària. S’han confirmat com d’importants són la investigació, la innovació en medicina, les vacunes de la covid en menys d’un any ho demostren. Hi ha a més molt d’interès, la plataforma AIS –de formació en línia de cirurgians, impulsada per ell– ha tingut milions de visites aquests mesos. Ens hem d’involucrar més en la innovació. No només cal fer més cirurgia
INNOVACIÓ “La sostenibilitat ha d’arribar als quiròfans, fem servir molt de material d’un sol ús”
digital. Per exemple, el concepte de sostenibilitat ha d’arribar als quiròfans, fem servir molt de material d’un sol ús cada dia, segur que s’hi poden trobar solucions. La covid ens ha fet veure què és el més important i a això cal dedicar recursos prioritàriament. El fet d’haverho passat tan malament tots ens ha d’estimular a impulsar iniciatives, a recuperar la il·lusió per millorar la sanitat i la societat.