La Vanguardia (Català-1ª edició)
La I d’intersexual empeny la porta de l’armari
Les persones intersex s’organitzen en una societat que invisibilitza un col·lectiu perquè no encaixa en el sistema binari de sexe
La I del col·lectiu LGTBI és la més desconeguda, la més oblidada i la més invisible. Per sortir d’aquest armari pesant, les persones intersex han començat a aixecar la mà per fer sentir les seves reivindicacions, combatre estigmes i vindicar drets. Les persones intersex neixen amb caràcters sexuals que no es corresponen amb el concepte binari de cos femení i cos masculí. Reclamen que s’accepti aquesta diversitat natural, i subratllen que el problema arriba pels diagnòstics. Aquests diagnòstics, expliquen Laura Vila i Mer Gómez, s’entossudeixen a patologitzar una realitat sana.
Laura Vila i Mer Gómez, del col·lectiu I d’Intersex, van fer una conferència taller dilluns a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per obrir la Setmana de la Igualtat, amb el títol “LGTBI, la I existeix”. D’acord amb la definició de les Nacions Unides, les persones intersex neixen amb característiques sexuals (genitals, gònades, cromosomes) que no es corresponen amb la divisió binària home-dona, i el terme es fa servir per descriure “una àmplia gamma de variacions naturals del cos. En alguns casos els trets intersex són visibles en el moment de néixer, mentre que en d’altres no es manifesten fins a la pubertat. Algunes variacions cromosòmiques poden ser totalment invisibles”. I es recorda que no té res a veure amb la identitat de gènere i l’orientació sexual de cadascú.
Laura Vila i Mer Gómez van llançar una sèrie de preguntes per anar desfent estigmes, estereotips i prejudicis. I encara que no hi hagi estadístiques oficials –moltes persones ni saben que són intersexuals, comenten–, algunes dades apunten que un 1,7% de la població és intersexual. El triple que les persones trans, van recalcar. Laura Vila va saber que era intersexual quan, durant l’adolescència, no va menstruar. Els seus cromosomes són XY, i el que lamenta és que quan li van donar el “diagnòstic” el que es posava en dubte no era el seu cos, “sinó com si valgués menys com a dona”.
Parlar d’intersexualitat és tractar un gran camp de variacions corporals naturals, i el que defensen les persones intersexuals en aquest pas endavant per vindicar els seus drets és el respecte a la diversitat. En aquest sentit, les dues activistes van subratllar la importància de posar fi a les cirurgies, amb les mutilacions genitals quan neix una criatura o quan es fan a menors sense el seu consentiment. En molts hospitals, van assenyalar, ja no es fa, però també cal reflexionar-hi durant la vida adulta, perquè cal “entendre els cossos d’una manera més diversa”.
A les persones intersexuals moltes vegades se’ls recomana el silenci. El “val més que no ho diguis” per evitar problemes en la societat. I és aquest silenci el que volen fer caure i “fer un activisme visible”. Treure la I del desconeixement.
Entre les qüestions llançades aquesta setmana per les dues activistes, van preguntar a les assistents si creien que les persones intersexuals són un tercer sexe. “No, no ho som pas –va explicar Laura Vila–. Seria dir que només es pot ser mascle o femella, i no hi ha ningú cent per cent home o dona. Hi ha un cercle amb una gran varietat d’hormones”.
Reclamen una llei estatal que protegeixi les persones intersex, i assenyalen que en la majoria de lleis autonòmiques sobre els drets de les persones LGTBI no se’ls va consultar. Actualment sí que comencen a tenir veu, en la llei que es tramita al País Basc i en el projecte elaborat pel Ministeri d’Igualtat.
Reclamen que les criatures que neixen amb una intersexualitat visible no hagin de ser inscrites en un termini de pocs dies com a home o dona. Assenyalen la necessitat de canviar les normes esportives i les que exclouen de l’accés a l’Exèrcit i a la Guàrdia Civil. El que demostren aquestes normes, diuen, és aquesta patologització de les persones intersexuals.
És necessari un activisme que ara comença a treure el cap, i Laura Vila, que és actriu, prepara una obra que s’estrenarà al setembre: “Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig”. Un títol provocador. “Les persones intersex no som hermafrodites, no ens podem autoreproduir –expliquen–; és un concepte que s’ha utilitzat per ficar-hi tothom que no encaixa”. Hi ha moltes coses per reanomenar i també per començar a explicar amb naturalitat.
Laura Vila i Mer Gómez demanen que es deixi de patologitzar el que són variacions naturals del cos