La Vanguardia (Català-1ª edició)
La lluita de Colin Farrell pel seu fill discapacitat
Durant anys, Colin Farrell va ser el noi superdolent de Hollywood. Mentre la seva cara apareixia en pel·lícules taquilleres, el seu nom es vinculava a les drogues i als excessos. La revista People va arribar a calcular que en dues setmanes podia consumir “vint píndoles d’èxtasi, quatre grams de cocaïna, tres ampolles de whisky, dotze de vi, 30 litres de cervesa i 280 cigarrets”. Van ser també molt sonades algunes de les seves relacions com la que va viure amb Britney Spears. Però tot va canviar amb l’arribada del seu primer fill, en James, que està a punt de fer 18 anys.
Fruit de la seva relació amb la model Kim Bordenave, naixia el setembre del 2003 un nen que canviaria la vida dels seus pares, sobretot la del seu pare, que va reconduir la seva vida i es va convertir en un pare meravellós. Mesos després de néixer, el petit James va començar a manifestar alguns trastorns i una evolució diferent. No anava a quatre grapes ni balbotejava, mostrava trastorns en la son i una gran dificultat per mantenir l’equilibri. Tot i això, el seu riure era constant. Als set mesos van descobrir que estava afectat per la síndrome d’Angelman, un trastorn neurogenètic poc freqüent. Podria ser la mateixa malaltia rara que té el fill de Rocío Carrasco, David Flores.
A partir d’aquell moment, el protagonista de Alexandre va decidir deixar la mala vida, es va rehabilitar i va prendre una determinació: volia ser un pare molt present en la criança d’en James. Ara, el menut està a punt de fer 18 anys i és per aquesta raó que l’actor irlandès de 44 anys n’ha demanat la tutela legal a un tribunal, per poder continuar exercint de pare i prendre les decisions adequades quan el seu fill sigui major d’edat.
Segons la petició judicial, Farrell i la mare del menor, la model
Amb la mare del menor, demanen de continuar-lo tutelant quan sigui major d’edat per cuidar-se’n
Kim Bordenave, han sol·licitat continuar sent els tutors legals d’en James. L’objectiu és que fets els 18 anys, els pares puguin continuar gestionant les necessitats personals, incloenthi les decisions mèdiques, d’“algú que no es pot cuidar de si mateix per raons mèdiques com a discapacitat mental”. La petició, amb data el 10 de maig, explica que en James té diagnosticada la síndrome d’Angelman, descrita al document com “un trastorn genètic que causa retards en el desenvolupament i discapacitats i afecta el sistema nerviós”.
El jove “no parla i té problemes amb les seves habilitats motrius fines, cosa que el fa incapaç de cuidar adequadament la seva pròpia salut física i benestar i li cal ajuda per preparar els àpats, alimentar-se, banyar-se i vestirse ell mateix”, diu el document que han presentat els advocats de l’actor. Per tant, Colin i Kim busquen poder decidir on viu en James, accedir a registres confidencials, negar o concedir el consentiment matrimonial, firmar contractes, donar consentiment mèdic i prendre decisions sobre la seva educació.
Tot i que la petició assenyala que en James no té la capacitat per expressar la seva preferència sobre a qui li agradaria com a tutors, els seus pares “estan segurs” que si “pogués expressar el que pensa sobre a qui li agradaria” per al paper, els triaria a ells.
L’audiència judicial està programada per al 27 de setembre. La doctora de l’adolescent, Liliana Sloninsky, ha declarat que serà “difícil” que en James hi pugui assistir, perquè les característiques de la seva condició inclouen “retard en el desenvolupament, discapacitat intel·lectual, discapacitat greu i problemes amb moviment i equilibri”. La professional ha detallat que “en James no és verbal, es posa molt ansiós i perd la seva concentració amb facilitat”.
El protagonista de Corrupción en Miami ha parlat sobre el seu fill molts cops. Fa poc, en una gala de la Foundation for Angelman Syndrome Therapeutics, va compartir el que va significar per a ell veure en James fer els seus primers passos dues setmanes abans de fer 4 anys. “No ho oblidaré mai. Els primers passos d’un nen és sempre una experiència molt profunda. Els pares es disgusten si s’ho perden... Les llàgrimes poden fluir, i és un moment molt important en el desenvolupament de la vida d’un nen i en la relació entre el nen i els seus pares”. Colin també va dir: “Però quan et diuen que el teu fill podria no caminar i després el teu fill sí que camina, dues setmanes abans de fer 4 anys, l’absència va magnificar la presència, quan va arribar la presència”.
Lluny de sentir-se angoixat per la síndrome rara del seu primer fill –l’actor també és pare de Henry Tadeusz, d’11 anys, fruit de la seva relació amb Alicja Bachleda–, Farrell ha deixat clar que aquesta paternitat no ha estat una condemna, sinó un regal. “Si em sento desgraciat? No. El naixement d’en James, la seva existència, ha estat per a mi una benedicció, no un pes. Gràcies a ell he madurat, he crescut, m’he convertit en una persona més profunda, entenc millor el sentit de l’existència. I ell? És un nen que demostra una valentia increïble, una força vital pura i no contaminada. Adoro el meu fill, i el fet que sigui especial em fa adorar-lo encara més”. En els últims anys no perd cap ocasió de mostrar que està molt orgullós del seu fill gran: “En James és dinamita, és màgic. És una mica més únic que la majoria” i afegeix a més que “veure’l enfrontar-se als obstacles és una inspiració”.