La Vanguardia (Català-1ª edició)
< <^]cbTaaPc 0hgT[Å 2PbPRdQTacP
9mVA VX 0Awzx "Ao z
Ha fallecido cristianamente en Barcelona, el día 15 de mayo del 2021. Sus hijos, Ramon y Javier, Montse y Luis Fco., Pete e Inés, Isa; hermana, M.ª Ángeles; nietos, Luis y Nuria, Pablo, Andrea y Albert, Nacho, Inés; biznietos, Julia, Luis, Abril; y sus apreciados, Antonio, Montsín, Ángela, Miriam, Pili y demás familiares comunican que la ceremonia tendrá lugar hoy, día 17 de mayo del 2021, a las 17.30 horas, en el Tanatori Ronda de Dalt (calle Scala Dei, 17-37, Barcelona).
Tanatori Ronda de Dalt d'Àltima
està molt sobrepassada per la informació, necessita un camí per navegar-la, i a alguns no els agrada aquesta discussió inacabable que sembla haver-hi en la política i prefereixen un líder únic amb un sol missatge, ho veuen més fàcil de seguir.
Vostè se sent com una metàfora d’una societat trencada? Polònia està absolutament trencada. Hi ha una línia política que travessa famílies, amics, és molt difícil parlar amb gent que viu en un univers factual totalment diferent del teu, tu vius en un món on una sèrie de coses són veritat i ells en un altre amb veritats diferents. Continuo tenint amics més a la dreta o l’esquerra, però part del que solia ser la dreta polonesa, britànica o nordamericana ara viu en una realitat alternativa.
Com s’ha creat aquesta realitat alternativa?
És possible gràcies a la naturalesa dels mitjans, i no només de les xarxes socials. La gent confia en diferents fonts de notícies que competeixen per produir diferents realitats. Però també hi contribueixen intel·lectuals avorrits, cansats o contrariats per l’statu quo, o que no han pogut fer una carrera i busquen alternatives. Fins i tot crear alter
natives polítiques, d’extrema dreta i també d’extrema esquerra.
Un dels personatges que retrata és Boris Johnson. Com a periodista a Brussel·les ja creava, diu, una realitat alternativa. Ara és primer ministre.
És una figura que en alguns sentits no pertany totalment a aquest llibre perquè el que ha passat a la Gran Bretanya no és un atac com el d’altres llocs però sí un intent de canviar la definició de la política i el marc polític. I d’aprofitar un nacionalisme nostàlgic reaccionari molt fort a Anglaterra. Ell ha ajudat a crear aquesta nostàlgia, se n’ha beneficiat i probablement no ho negaria.
Tot i així el descriu sorprès per la victòria del Brexit.
No crec que volgués guanyar. Va enviar un missatge de text a Cameron dient-li “no et preocupis, no passarà”. Va fer servir una vella expressió, “serà aixafat com un gripau sota una arada”. Esperava perdre i ser un heroi dels euroescèptics.
Tem que les democràcies siguin avui massa lentes davant canvis molt veloços?
És part del problema. Moltes democràcies no s’han posat al corrent amb la resta del món, les coses triguen massa a passar, la política es converteix en molt tecnocràtica i d’alguna manera es converteix en el regne dels experts. Per a molta gent cal deixar els polítics allà, que solucionin els problemes, i els altres ens dediquem a guanyar diners o pintar quadres. Crec que cal trobar maneres fins i tot de fer servir internet més creativament per connectar la gent en línia. Rejovenir les institucions i sistemes democràtiques és clau en aquests propers anys.
Li preocupa Europa en un món amb més autoritarismes que decideixen més ràpidament?
El problema d’Europa és poder arribar a veure’s com una entitat estratègica al món, tenir una política de defensa o exterior real. Els líders dels països més grans rebutgen donar-li cap poder i això serà un problema en un món cada vegada més dominat pel conflicte entre els EUA i la Xina. Quin paper hi tindrà Europa, quines són les seves idees, la seva visió, la seva influència? Cap país europeu no és prou gran per competir pel seu costat. Espanya, Polònia, no diguem Dinamarca, no poden tenir influència en les regles
SOBREINFORMACIÓ “Trump era una amenaça, però era massa incompetent i ignorant”
ELS NOUS EUA “Joe Biden vol donar seguretat a la gent, la idea que algú es preocupa d’ells”
EL MÓN D’AVUI “Ens falta perspectiva, en alguns sentits avui vivim en una Edat Daurada”
que governen el comerç, els intercanvis culturals, les regles d’internet, no tindran veu si no són capaços d’actuar com una única entitat i no veig que sigui la direcció actual.
Trump ha estat aquests anys l’amenaça més gran a la democràcia?
Ha estat la quinta essència, però ell és massa incompetent i ignorant per prendre el control de les institucions de l’Estat i a més els EUA són un país federal i no hi ha empreses de l’Estat per controlar. Però sí que va tenir èxit a dividir el país més que mai des de la guerra civil. I el que vam veure el 6 de gener al Capitoli no era polarització, republicans atacant demòcrates, sinó un moviment antisistema que cantava que volia penjar Mike Pence. Volien minar la democràcia. I els problemes continuen allà: el moviment antisistema, molta gent pensant que l’elecció va ser robada, molts que no creuen en el sistema electoral, hi ha un efecte de la presidència de Trump que serà un problema per a la democràcia durant molt de temps.
I no hi va haver un problema econòmic a la base de la seva elecció? Va triomfar al cinturó de l’òxid.
Pensar que té a veure només amb el Rust Belt és un error. Molta gent rica va votar Trump, hi ha gent extremament educada i ben situada que treballa per a la Fox dissenyant la propaganda que li dona suport. No són pobres. Oblidi que això pot ser explicat econòmicament. Ens agrada pensar això perquè si és un problema econòmic pot tenir solució econòmica, si la qüestió és la desigualtat, pots apujar impostos, i la desigualtat hi és però no és tota l’explicació. Molta gent al Capitoli era de classe mitjana que sent que la seva idea d’Amèrica està desapareixent.
El segle XXI va enllaçant crisis. Les veu relacionades?
Tots els canvis que se sumen avui són enormes, ens provoquen inseguretat i són la base de moltes d’aquestes crisis, però també és una qüestió de percepcions, perquè vivim en les societats més pròsperes, pacífiques, tolerants i ben integrades que han existit mai. Potser l’Imperi romà... En alguns sentits és una Edat Daurada i ens costa de tenir perspectiva. La velocitat és tremenda i jo vaig aprendre a Europa Oriental als noranta que el canvi, fins i tot quan és positiu i fa la gent més rica i lliure, molesta i espanta, trobes a faltar temps més estables que et donin identitat en els temps complicats.
La velocitat del canvi augmentarà. La inestabilitat també ho farà?
Probablement, llevat que els polítics trobin maneres millors de parlar a l’ansietat de la gent o oferir-los alguna mena de seguretat. És el que Biden intenta fer, l’essència del Bidenisme. Posar fi a les amargues guerres culturals, reenfocar-nos en allò que podem fer junts per arreglar l’economia i, sobretot, trobar maneres de donar a la gent més seguretat, siguin beneficis per als fills, diners contra la pandèmia... esforços de crear sentit d’estabilitat i donar a la gent el sentit que algú se’n preocupa.