La Vanguardia (Català-1ª edició)
Campiones, professionals
anul·lat per fora de joc. El Barça va guanyar com sap, sent fidel al seu estil, desplegant un futbol associatiu letal i sense perdre la seva identitat en cap moment.
Amb el xiulet final esclatava l’eufòria en el Gamla Ullevi, llàgrimes d’alegria, abraçades, jugadores que queien sobre la gespa intentant pair la increïble gesta aconseguida. Dos anys després de jugar la seva primera final, i tan sols nou anys després del seu debut en la competició, les blaugrana van fer història.
El camí ha estat dur, l’aposta de la plantilla per fer un salt de qualitat després de perdre la final de Budapest el 2019 ha implicat moltes hores de treball i molts sacrificis personals, però els resultats parlen per si sols. I no es tracta només dels resultats esportius, la millora tècnica i tàctica de l’equip des de l’arribada de Cortés a la banqueta és incontestable. Així com també ho és la feina que s’està fent a la secció des dels temps de Xavi Llorens, Jordi Mestre o Maria Teixidor, i que es va continuar amb l’arribada de Markel Zubizarreta.
La victòria d’ahir és un reconeixement a tots ells, el desenllaç lògic a la feina ben feta.
Joan Josep Pallàs
Al·lèrgiques a aquell paternalisme persistent que actua com a enganxosa seqüela del ja superat amateurisme, les jugadores del Barça van saltar a la gespa en sintonia amb el seu nou estatus: la professionalitat. Determinats missatges bonistes de la prèvia, els que provaven d’esmorteir preventivament una possible derrota al·ludint al cursi “el que compta és arribar fins aquí”, van oblidar que aquest equip ja va fer fa temps el clic que transmuta l’esportista aficionat en una estirp superior.
Ni 30 segons va trigar Lieke Martens a saltar a la jugular de la seva marcadora, xutant la pilota contra el travesser com qui rebenta aquell tòpic que diu que a les finals s’hi va pressionat o a estudiar el rival els primers minuts. L’holandesa, de rendiment ascendent aquesta temporada, va donar el senyal d’abordatge i tot l’equip la va seguir. Van caure els gols a un ritme insultant. El d’Alexia Putellas fixant la mirada als ulls de la portera Berger abans d’executar amb mestria el penal maniobrant amb el seu turmell en l’instant final; el d’Aitana Bonmatí, jugadora a qui es veia venir des que va debutar, consagrada des d’ahir a la nit malgrat la seva joventut; el de Graham Hansen, fitxatge de qualitat que ha aconseguit apujar el nivell general del grup, que per a això serveixen les excursions al mercat internacional i no per fer el ridícul... (Vostès ja m’entenen, ahir el Barça masculí va acabar amb Trincão, Braithwaite i Pjanic sobre la gespa, però no ens desviem del tema, honrem la bona feina de les futbolistes, ja tindrem temps per menysprear la dels futbolistes).
El Barça va aixecar el peu de l’accelerador a la segona meitat, senyal inequívoc que defineix els equips sobrats. Qui ho havia de dir després de l’alliçonadora final de Budapest fa tan sols dos anys? Desenganyeu-vos, l’evolució no s’explica només a través dels diners. Darrere hi ha una feina extraordinària de Lluís Cortés a la banqueta, de Markel Zubizarreta al despatx, tots dos nomenats i avalats per l’anterior directiva (felicitats Jordi Mestre, Maria Teixidor i Joan Ramon Ramos, encara al peu del canó). Però sobretot el mèrit és de les jugadores, que s’han guanyat cada centímetre d’avanç en un camí ple de menysteniments i mines carregades de prejudicis en un país masclista de solemnitat.
Que Vicky Losada, al Barça des dels 13 anys, que va començar amb rascades a les cames jugant sobre camps de terra, aixequés la Champions a Göteborg, conté més justícia poètica que tots els llibres de rimes que un servidor no llegirà mai.
L’equip blaugrana, amb tres gols en vint minuts, va deixar fora de combat un Chelsea impotent
EVOLUCIÓ METEÒRICA Fins a set futbolistes de l’onze de Göteborg van jugar d’inici a la final de Budapest del 2019
El Barça es converteix en el primer club que conquereix la Champions en modalitat femenina i masculina
El Barça va activar el clic que transmuta l’esportista amateur en una estirp superior