Nadal Djokovic

Amb més èpica en el relat que a la pista, Rafa Nadal va continuar ahir alimentant el seu mite en la història de l’esport. No hi ha tennista com ell. Igualat a Federer amb 20 Grand Slams, el mallorquí ja és també el jugador amb més títols de Masters 1000, aconseguits els 36 de Djokovic després del seu grandiós triomf al Foro Italico de Roma precisament en una inacabable final contra el serbi (2h49m).

La rivalitat més gran que hi ha hagut mai en la història del tennis es va ajustar una mica més gràcies al triomf de Nadal, que retalla a 28-29 els seus duels directes amb Djokovic, al qual les cinc hores a la pista en la jornada de dissabte li van passar una mica de factura a la final. Però la llegenda numèrica del de Manacor no s’acaba aquí. Ja són deu títols a Roma, la quarta plaça en què Nadal arriba a les dobles figures en triomfs després de Roland Garros (13), Godó (12) i Montecarlo (11). És precisament el gran esdeveniment de París, que està tan sols a dues setmanes vista, en què estan posades totes les mirades i per a la qual el mallorquí s’ha passat tot l’any preparantse. La seva victòria contra Djokovic confirma, com sempre amb els crítics muts, que la seva preparació per arribar a punt a la seva cita amb la Philippe Chatrier ha estat perfecta, afinant just en el moment precís, en la recta final, després d’unes setmanes de molts dubtes.

La victòria contra Djokovic és doble per a Nadal pensant en una altra més que probable final a París el 13 de juny. L’avantatge és seu en l’aspecte mental, ja que fins aleshores s’ha acabat la competició per a ells. Toca descansar després d’una setmana esgotadora per a tots dos. Curiosament, l’espanyol i el serbi no es veien les cares des de l’última final de Roland Garros. I llavors no hi va haver color, magnífica aquella exhibició de Nadal.

Les gairebé tres hores de la final conviden a dibuixar un partit èpic, però no va ser realment així. El primer set (1h15m) va avivar aquesta percepció, és cert, però després es va disputar un partit intens i igualat, però sense arribar a aquella sensació d’ofec d’altres enfrontaments entre Nadal i Djokovic.

El duel no va començar bé per al de Manacor. Va cedir el servei a la primera contra un rival que havia de dirigir una mirada matadora a la línia. Salvat el contratemps, Nadal no va fallar en el penúltim joc i va aprofitar la seva segona pilota de trencament per fer pujar el 5-6 al marcador, que després va confirmar amb el seu servei per apuntarse la primera mànega.

L’escenari era ideal per al mallorquí, guanyada la primera batalla, monumental, i amb un rival exhaust que començava a queixar-se de l’espatlla. Però si algú se’n surt bé sota aquestes circumstàncies és Djokovic, que va començar a fer servir la deixada com a arma constant i sumar jocs amb facilitat fins al rotund 6-1 que va igualar les forces al Foro Italico.

Tot quedava per a un tercer set apassionant. Nadal feia mal al servei de Djokovic, però no rematava i a sobre es va haver d’enfrontar a dues pilotes de trencament en un cinquè joc que va tirar endavant miraculosament, traient un puny marca de la casa. El mallorquí va trencar el servei del serbi en el joc següent i ja no va deixar escapar aquest avantatge. El desè títol de Roma era seu. I el primer pas cap a París estava fet. Nadal és etern.