La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’ajust pendent del ‘baby boom’
Escrivá reedita un mecanisme per afrontar la jubilació de la generació més nombrosa
El Govern ha decidit que els elements més polèmics de la reforma de pensions que té entre mans ocupin el segon paquet de negociació amb els agents socials i tramitació parlamentària. Segons la fitxa remesa a Brussel·les, queden per a finals de l’any que ve qüestions de substància, des de l’ampliació del període de còmput de les noves pensions fins a la pujada significativa de les cotitzacions per als sous més alts. També posterguen la discussió d’una mesura sobre la qual amb prou feines hi ha de moment informació: la substitució del factor de sostenibilitat –aprovat en la reforma del 2013 i que mai s’ha aplicat– per un altre mecanisme d’ajust que protegeixi el sistema públic de pensions de la pròxima jubilació de la nombrosa generació del baby boom.
El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá té per davant el repte de definir el denominat “mecanisme d’equitat intergeneracional” i d’aconseguir convèncer CC.OO. i
UGT de la necessitat d’implantar-lo. I és que aquest nou mecanisme, tot i que només sigui des d’un plantejament bàsic, ja s’ha colat en la negociació del primer paquet de mesures de reforma sobre les pensions, que Escrivá tracta de tancar com més aviat millor, perquè sigui possible concloure el tràmit parlamentari abans que acabi aquest 2021.
En el text, entregat a mitjans de la setmana passada per provar d’arribar a un acord definitiu amb la patronal i els sindicats, fixa la derogació del factor de sostenibilitat per un mecanisme d’equitat intergeneracional que començarà a operar el 2027. Data en què ja s’hauran començat a jubilar els baby boomers.
La reforma del 2013, que el Govern de Mariano Rajoy va tirar endavant sense l’aval del diàleg social, va incloure el desenvolupament d’un factor de sostenibilitat, la seva fórmula va ser dissenyada per un comitè d’experts i tenia en compte l’evolució de l’esperança de vida. El factor de sostenibilitat s’havia d’aplicar de manera automàtica a partir del 2019 en el càlcul de la pensió dels nous jubilats. Tot i que no es va dur mai a la pràctica –va ser suspès abans que entrés en funcionament–, en el seu moment s’estimava que comportaria una reducció de la quantia de la primera pensió d’un 0,5%, que cada any s’aniria acumulant fins a suposar, segons càlculs de CC.OO., una disminució en la prestació dels nous jubilats del voltant d’un 7% en una dècada.
Què prepara ara l’equip d’Escrivá? En la seva última proposta als agents socials, plantegen recuperar “en el disseny del nou mecanisme el plantejament consensuat en la reforma del 2011”, impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero davant les exigències d’austeritat de Brussel·les. La fórmula, que tenen previst negociar quan hagin tancat la primera part de les mesures, haurà “d’incorporar
Els sindicats desconfien d’un nou corrector que el Govern central vol posar en marxa el 2027
indicadors que en conjunt ofereixin una imatge més fidedigna” de l’impacte de l’envelliment en el sistema de pensions, “i que alliberin les generacions més joves d’un ajust provocat per l’arribada a l’edat de jubilació de les cohorts de treballadors més poblades”.
Fa uns dies, durant la presentació de les reformes del seu departament, el ministre de Seguretat Social amb prou feines va aportar algunes pinzellades sobre el mecanisme que estan dissenyant. Escrivá va avançar que el nou factor d’equitat “serà més rellevant com més a prop s’és de la generació del ‘baby boom’ i molt menys quan t’hi allunyes”. Fonts governamentals expliquen que el mecanisme serà gradual i anirà perdent pes a mesura que s’hagi incorporat al sistema de pensions el conjunt d’aquest col·lectiu, cap al 2050.
Al component 30, el Govern critica l’antic factor de sostenibilitat per “carregar exclusivament sobre els pensionistes el cost de la prolongació de l’expectativa de vida sense tenir en compte altres paràmetres que poden ser igualment rellevants en termes de sostenibilitat”. A més, vinculen aquest nou mecanisme a la revisió periòdica en el Pacte de Toledo “de l’equilibri entre la població ocupada, la població pensionista i el nivell de despesa agregada”.
La resta són incògnites. De moment, el departament d’Escrivá centra els seus esforços a desencallar la negociació del primer bloc de mesures, que es va complicar, entre altres qüestions, quan el Govern va posar sobre la taula el quadre de cotitzacions per als autònoms en el nou sistema sobre ingressos reals.