“Tots somiem posar fi al patiment del món: actuem”

La raó de néixer és ser útil en aquest món, lluitar per posar fi al patiment, això és el que tots somiem, però s’ha de posar en marxa en les nostres accions. Veu aquest anhel al seu voltant? Sí, a Anantapur la societat s’ha unit en l’adversitat. I Espanya ens està ajudant molt. El meu pare sempre em deia: “Moncho, Espanya no sap el que ha fet aquí”.

La seva mare i vostè han engegat la campanya “Oxigen per a l’Índia”.

És una necessitat molt bàsica, amb oxigen podrem salvar milers de vides. Em sento impotent. Ahir 30 persones van sortir del nostre hospital recuperades, però a la porta en teníem 250 esperant llits.

Desolador.

No saps què fer, jo corro d’un costat a l’altre, i vull seure i plorar, però no puc escapar. És molt trist saber que amb oxigen salvaríem el pare, la mare, el germà...

...

De vegades la gent em diu que és fàcil estar amb mi perquè soc molt tranquil, però aquesta vegada està sent molt difícil. Vinc de l’hospital, estàvem posant llits al porxo, feia tanta calor que em preguntava: “Com viurà la gent aquí?”. Hi havia un home amb el llençol que li cobria el cap. “Es morirà de calor!”, he dit, i ja era mort.

Es considera indi o europeu?

Jo soc indi, la primera vegada que vaig sortir de l’Índia tenia 18 anys, però valoro les meves arrels espanyoles i angleses i haver après d’una altra cultura quan me’n vaig anar a estudiar a la Gran Bretanya.

Devia ser un xoc.

Sí, allà la cultura és molt formal. A l’Índia quan vols visitar algú simplement hi vas, i pots quedar-t’hi quatre o cinc dies, tant és; però a Anglaterra has de trucar abans i preguntar si pots anar-hi encara que sigui el teu germà. És estrany. A Espanya és com a l’Índia?

Per desgràcia ja no. Quin és el record més poderós de la seva infantesa?

Un dia amb vuit anys estava jugant amb els meus amics, era l’estiu, feia molta calor, teníem set i li vam demanar aigua a un camperol. A mi me la va donar en un vas i a la resta a les seves mans. Vaig pensar que era tan pobre que només tenia un vas, però els amics em van explicar que ells eren dalits i no podien beure al mateix vas que la resta de la gent. Això em va marcar.

Ho va entendre a tan curta edat?

CRISTÒFOL OLIVER PEREZ