La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE acorda una treva amb els EUA sobre els aranzels de Trump
Nou pas que mostra la distensió en la relació comercial transatlàntica
Els vents bufen a favor d’una millora de la relació comercial entre la Unió Europea i els Estats Units. Amb Joe Biden al capdavant de la Casa Blanca tot és més fàcil, i ara, a un mes vista de la visita del nou president nord-americà a Europa, es multipliquen els gestos per preparar el terreny.
Ahir, en va arribar un més en forma de treva sobre els aranzels de l’acer i l’alumini. Pas pràctic i també gest simbòlic, perquè van ser aquests gravàmens imposats pel president Donald Trump el 2018 els que van marcar l’inici d’una relació comercial turbulenta a cop d’aranzels i les seves represàlies corresponents entre Washington i Brussel·les. Ara, amb Biden, s’han fixat fins a final d’any de termini per resoldre el contenciós.
En realitat, el primer plat d’aquesta distensió comercial transatlàntica ja es va servir al març quan es van suspendre durant quatre mesos tots els aranzels provocats per la guerra dels subsidis a Airbus i Boeing. S’enfilava d’aquesta manera la solució a una guerra comercial de 16 anys pels ajuts que cada part havia donat a la seva indústria aeronàutica i que havia gravat una gran quantitat de productes, amb Espanya com a gran afectada, perquè els aranzels al vi, les olives, l’oli d’oliva i el formatge sumaven 1.000 milions d’euros.
Més simbolisme. Si al març s’encarrilava la sortida a una de les guerres comercials més llargues entre Europa i els Estats Units, ahir es va apuntar la possible solució a un conflicte molt més recent, però provocat pel proteccionisme de Trump. En realitat, és Europa la que fa el pas renunciant a ampliar les taxes sobre productes nord-americans arran de la imposició d’aranzels a l’acer i l’alumini procedent de la Unió Europea.
“Un gest de bona voluntat”, indiquen fonts europees, assenyalant que es marquen un termini de sis mesos per resoldre la qüestió. Són dues qüestions en realitat. Una és la dels aranzels, que s’espera resoldre en poc temps; i una altra, la de la sobreproducció global d’acer i alumini, que és més complexa i portarà més temps, fins a final d’any, és l’aspiració.
De moment, no s’augmenten aranzels per aquesta causa, però continuen en vigor els ja fixats tant per una part com per l’altra. Els que els Estats Units van establir fa tres anys basant-se en una antiga llei del 1962 i argumentant discutibles motius de seguretat nacional. Va suposar una taxa del 25% sobre les importacions d’acer i del 10% sobre les de l’alumini, la qual cosa va provocar represàlies europees a una variada gamma de productes nord-americans, que incloïen motocicletes, whisky i suc de taronja entre molts d’altres.
D’aquí només dues setmanes, l’1 de juny, la UE tenia programat activar la seva segona ronda de sancions per aquest cas, que suposava doblar els aranzels fins a un 50% a motocicletes, el whisky i les llanxes motores procedents dels Estats Units. Un increment de taxes que afectava aquests i molts altres productes no s’aplicarà de moment. “Ens donarà espai per trobar solucions conjuntes a aquesta disputa i afrontar l’excés de capacitat global”, va escriure el vicepresident de la Comissió Europea i responsable de Comerç, Valdis Dombrovskis, en el seu compte de Twitter. Dombrovskis va afegir que “és un esforç per reiniciar les relacions transatlàntiques”.
Amb Biden es viu millor, però tampoc no s’han de fer massa il·lusions. “Comparat amb l’Administració anterior, el to és més amable, és més agradable, per entendre’s, però no s’ha d’amagar que els temes crítics no han canviat”, indiquen fonts europees. És el que caldrà comprovar quan Biden visiti Europa al juny i es reuneixi amb els caps de govern de la Unió Europea. Les relacions comercials seran un dels temes importants a l’agenda, i cap acord no serà fàcil.
Un altre element en què Brussel·les i Washington s’han posat d’acord és en apuntar a la Xina la responsabilitat sobre l’excés de producció mundial d’acer i alumini. Front comú per col·laborar com a “aliats i socis” que comparteixen interessos de seguretat na
GEST EUROPEU Se suspèn sis mesos l’augment d’aranzels pel conflicte de l’acer i l’alumini
ESPERANT BIDEN La iniciativa prepara la reunió dels líders de la UE amb el president dels EUA al juny
cional similars, per enfocar preocupacions comunes i fer front a les “polítiques distorsionadores del comerç” a què dona suport la Xina.
A la Comissió Europea destaquen que Europa no és en absolut responsable de l’excés de producció mundial d’acer i alumini, que ells han reduït la seva capacitat de fabricació els últims anys mentre que altres països l’augmentaven, amb Pequín al capdavant. En el cas xinès, és el primer productor mundial d’acer amb diferència, amb el 56% del total.
En qualsevol cas, respecte als aranzels de l’acer i l’alumini, a Brussel·les estan convençuts que “estan en el bon camí” perquè puguin eliminar-se aviat, i recorden que en el moment d’imposar aquests gravàmens, els Estats Units ja en van exonerar el Canadà i Mèxic, amb la qual cosa de dificultats pràctiques per suprimir aranzels no n’existeixen. A més, subratllen que les importacions d’acer i alumini procedents d’Europa no suposen grans percentatges al mercat americà. “No és un gran problema per als Estats Units”, diuen fonts europees.