El Perejil de Sánchez

Tots els governs d’Espanya han patit algun conflicte diplomàtic amb el Marroc. Des d’Adolfo Suárez i els pesquers espanyols que eren capturats en aigües marroquines sota el regnat de Hassan II fins al famós incident de l’illot del Perejil, en època de José María Aznar, que va ser ocupat per sis cadets del govern alauita, fins que Espanya hi va enviar al seu exèrcit. “Perejil espanyol!”, se’n recorden? La sobirania de Ceuta i Melilla, reclamada pel Marroc, i la difícil situació del Sàhara Occidental, que va passar de colònia espanyola a control marroquí sense cap acord internacional, han estatminantpermanentmentlesrelacionsentreelsdospaïsos.Siaaixò s’hi suma l’amenaça constant de milers d’immigrants africans que volen arribar a Espanya i el control dels quals depèn de la permissivitat fronterera de les autoritats del Marroc, s’entén que les relacions diplomàtiques no siguin fàcils.

Però sembla que aquesta vegada la resolució del conflicte serà molt més complicada que en altres ocasions. Pedro Sánchez ho ha vist ràpid i va anul·lar l’agenda internacional per viatjar ahir a Ceuta i posar-se al davant de la manifestació. El Marroc ha permès l’arribada de 8.000 immigrants a Ceuta en 24 hores i aquesta vegada el Govern nord-africà no ha dissimulat com si la cosa no anés amb ells. L’ambaixadora del Marroc a Espanya, Karima Benyaich, va ser molt directa ahir quan va afirmar que “hi ha actes que tenen conseqüències i s’han d’assumir”, al·ludint a la decisió d’Espanya de donar atenció mèdica al líder del Front Polisario, Brahim Ghali, hospitalitzat a Logronyo.

El Marroc se sent fort després del suport mostrat per l’expresident Donald Trump, que el desembre de l’any passat va mostrar el reconeixement a la sobirania marroquina sobre el Sàhara. A Rabat li agradaria que Espanya s’alineés amb la posició de proposar una autonomia sota la sobirania del rei de del Marroc, Mohamed VI. De cara a un estiu proper amb milers de pasteres disposades a creuar l’Estret, la solució no es preveu fàcil.

Espanya ha d’anar a totes però també la

UE. No és un contenciós entre dos països i Brussel·les ha de fer-hi alguna cosa més que bonics discursos de suport com el que va fer ahir.