La Vanguardia (Català-1ª edició)
Israel es resisteix a una treva
Palestins a Israel, Cisjordània i Jerusalem marxen units per Gaza
No hi ha Cúpula de Ferro que protegeixi del mal que s’està causant a la imatge d’Israel, concloïa ahir un editorial del moderat The Jerusalem Post. La voladura d’un edifici rere un altre amb pretextos vagues i els intents de matar el missatger a Gaza estan aixecant polseguera.
Alguns dels més estrets aliats de la democràcia israeliana multipliquen les crides que es tanqui ràpidament un alto el foc, al punt del desè dia d’hostilitats entre un dels exèrcits més moderns del món i les milícies d’“un camp de presoners”, segons la definició que va fer al seu dia l’expremier britànic David Cameron.
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va cridar ahir a “aturar la violència immediatament, per protegir els civils i permetre l’accés d’ajuda humanitària a Gaza”. Es feia ressò de la posició de tots els països de la UE, excepte d’Hongria.
No en va, com ahir Donald Trump, Viktor Orbán forma part amb Jair Bolsonaro i Narendra Modi del club d’incondicionals de Benjamin Netanyahu.
Mentrestant, les sofisticades bateries israelianes han fet caure el 90% dels coets de fabricació casolana de les brigades Al-Qassam i Al-Quds, braços armats, respectivament, de Hamàs i de la Gihad Islàmica. Ahir dos treballadors tailandesos morien a prop d’Ascaló a causa d’un coet que va deixar un ferit greu.
Malgrat la pertorbació de la vida quotidiana, malgrat l’angoixa que generen, malgrat el perjudici econòmic –amb l’aeroport de TelAviv semiparalitzat– i malgrat la intenció assassina, la xifra de morts en territori israelià per aquests coets es redueix fins ara a 12. En comparació, els bombardejos selectius sobre fàbriques, habitatges i infraestructures de Gaza han causat 213 morts. Hamàs i Gihad Islàmica reconeixen la mort de tot just vint milicians, una xifra que l’exèrcit israelià multiplica.
A la Cisjordània ocupada, 20 palestins ja han mort en protestes violentes contra les forces israelianes. L’ombra d’una tercera intifada truca a la porta. Dilluns a la nit, les brigades de Màrtirs d’AlAqsa –vinculades a Fatah– van desfilar per primera vegada en setze anys pels carrers de Ramal·la, emmascarats i disparant enlaire.
Més preocupant encara per al Govern en funcions de Netanyahu és el fet que, aquesta vegada, la destrucció de Gaza –com abans la repressió a l’esplanada de les Mesquites i els desnonaments de Xeikh Jarrah– està unint els palestins, “als dos costats de la línia verda”, com assenyala el diari progressista Haaretz.
Ahir una vaga general convocada per la societat civil va aconseguir mobilitzar a favor de Gaza milers de persones, des de la trossejada Cisjordània fins a les ciutats àrabs o mixtes del nord d’Israel. A Haifa, com a Betlem o Jerusalem Est o Hebron, van tancar les botigues, van faltar a la feina i, després, es van unir a les marxes, sota un mateix cel. Una companyia telefònica, Cellcom, va interrompre els serveis durant una hora “per promoure la convivència”.
No obstant això, a Ramal·la, dos soldats van ser tirotejats a les cames –un fet inusual– i van matar un participant en la protesta. En total, unes setanta persones van patir ferides en les marxes (16 d’elles, de bala, amb cinc pronòstics greus). La protesta a Jerusalem Est, amb banderes palestines a la porta de Damasc, va ser dissolta al cap de pocs minuts, amb granades de terrabastall i canons d’aigua pestilent.
D’altra banda, Israel va obrir temporalment dos accessos a Gaza
per permetre, després de vuit dies, l’entrada d’alguns medicaments, queviures i combustible per a la missió per a refugiats de l’ONU.
França, per la seva banda, donava suport ahir als intents de mediació d’Egipte i Jordània. El mariscal Al-Sissi no deixa de ser un enemic temible de Hamàs, franquícia a Gaza dels Germans Musulmans,
que persegueix a Egipte, mentre que el rei de Jordània adverteix de la inestabilitat regional si es prolonga el conflicte.
Malgrat la pressió mundial, ahir a la nit les forces israelianes continuaven bombardejant, potser en un últim intent d’eliminar els caps polític i militar a Gaza de Hamàs, Yahya Sinwar i Muhammad Deif, que, a diferència de les seves cases, fins ara han aconseguit eludir els raids.
El Caire ha ofert 500 milions de dòlars per a la reconstrucció d’alguns dels 76 edificis ja destruïts, entre ells, dilluns a la nit, l’únic laboratori per a tests de la covid. Ahir, un altre bloc de sis plantes, que allotjava llibreries i els veïns de les quals van tenir una hora per desallotjar abans de l’alba.
Els EUA tornaven a bloquejar ahir una declaració conjunta en el Consell de Seguretat de l’ONU, però no poden aturar el debat de l’Assemblea General d’aquest dijous sobre “la qüestió de Palestina”. Per aleshores hi ha una modesta esperança que hagi esclatat la pau. Mentrestant, els israelians podien triar ahir al vespre entre veure la semifinal d’Eurovisió en un canal amb avisos d’emergència o en un altre sense.
‘THE JERUSALEM POST’ No hi ha Cúpula de Ferro que protegeixi del dany la imatge d’Israel
ATACS L’exèrcit ha abatut el 90% dels coets de fabricació casolana de Hamàs i la Gihad