La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una UE dividida demana l’alto el foc immediat entre Israel i els palestins
Borrell, impotent davant l’escassa capacitat i les divergències dels Vint-i-set
Dos són els problemes que frenen la capacitat d’actuació de la Unió Europea a Israel i Gaza, i tots dos es retroalimenten. D’una banda, la seva divisió interna, que ahir es va tornar a posar de manifest amb Hongria que es va desmarcar de la posició general de la resta dels 26 països, i, de l’altra, la poca influència de la UE a la zona, reconeguda de forma sorprenentment diàfana pel mateix alt representant, Josep Borrell.
En tot cas, després de tants dies de tanta violència i tantes víctimes civils, Borrell es va veure pràcticament en l’obligació de convocar una reunió de ministres d’Afers Exteriors, per videoconferència, per intentar coordinar una posició més o menys comuna.
El resultat va ser una petició d’alto el foc acompanyada de la condemna dels atacs de Hamàs i d’una petició de proporcionalitat a la resposta d’Israel.
“La prioritat és l’immediat cessament de tota violència i la implementació d’un alto el foc. No només acordar-lo, sinó implementar-lo”, va dir Borrell al final de la reunió, de la qual va fer una valoració general en nom de 26 estats membres. Hongria es va desmarcar de la resta.
Segons el ministre hongarès d’Exteriors, Peter Szijjarto, les declaracions europees són parcials i desequilibrades. “Tinc un problema general amb les declaracions europees sobre Israel.
No són de gran ajuda, en particular en les circumstàncies actuals, quan les tensions són tan fortes”, va declarar el ministre a l’agència Afp.
El mateix Borrell, que ahir va pilotar un exercici de complexa coordinació entre 27 països amb posicions discordants, dijous passat va reconèixer la impotència de la UE en aquest conflicte. “Qui té capacitat de pressió sobre Israel? Només els Estats Units. Fa temps que Europa no en té”, va assenyalar Borrell al Reial Institut Elcano, alhora que afegia que només Washington hi pot donar una solució, “suposant que vulgui”. La seva conclusió, expressada de manera molt gràfica, va ser que no “es pot demanar la lluna en un cove”.
Una confessió d’impotència de la persona que condueix la política exterior europea, que, tot i això, ahir es va arremangar per intentar treure una posició comuna dels Vint-i-set.
Ho va aconseguir parcialment, amb una petició d’alto el foc i una suma a les línies comunes europees en què es condemnen els atacs amb coets de Hamàs contra territori israelià i, alhora, es reconeix el dret de Israel a defensar-se, se li demana que ho faci de manera proporcionada i respectant les lleis humanitàries.
A més, Borrell va voler anar més enllà del conflicte actual i plantejar l’escenari de futur. “La prioritat és aturar la violència i aconseguir un alto el foc, però per al dia després de demà hem de comprometre’ns a un horitzó polític”, va dir l’alt representant.
Abans de la reunió, el ministre alemany Heiko Maas també va demanar un alto el foc entre Israel i el grup palestí Hamàs, i va oferir més ajuts als palestins. “Posar fi a la violència és la primera prioritat”, va afirmar Maas, afegint que pressionaria per aconseguir un millor aprovisionament humanitari de Gaza. Per part francesa, el seu ministre Yves Le Drian va indicar: “La Unió Europea ha de jugar plenament el seu paper en els esforços de desescalada. Esperar no és una opció. Hem d’intentar buscar a través de pressions convergents el cessament d’hostilitats com més aviat millor. La UE ho ha de dir, hi ha de prendre part”.
La Unió Europa és el principal soci comercial d’Israel i el principal donant d’ajuda als palestins, però aquestes dues posicions aparentment de privilegi no li han donat un marge d’influència. Ho reconeix Borrell i ho acrediten els fets. La UE sempre està relegada al seient del darrere en les negociacions per la pau a l’Orient Mitjà, i la seva influència a la regió és molt limitada.
Les divisions entre els 27 estats membres sobre com afrontar la relació amb Israel són profundes. Un cas a part és el d’Alemanya, marcada pel passat, que mira sempre amb extrema prevenció qualsevol actuació contra Israel. En canvi, són un grup de països petits els més actius defensors dels palestins, una llista on se situen Bèlgica, Luxemburg, Irlanda, Malta i Finlàndia. En canvi, a l’altre costat, sempre a punt de defensar els interessos d’Israel, hi ha Hongria, com va demostrar ahir una vegada més desmarcant-se de la resta, la República Txeca, Àustria, Grècia, Xipre i Polònia.
LES DIVERGÈNCIES Hongria es desmarca de la posició comuna pactada pels altres 26 estats membres
LA CONFESSIÓ L’alt representant reconeix que “fa temps que la UE no té capacitat de pressió”