Els EUA bloquegen per tercera vegada a l’ONU una crida a aturar les hostilitats

El Govern dels Estats Units de Joe Biden segueix en bona mesura el camí marcat per la presidència de Barack Obama, i fins i tot va més enllà. Tret del conflicte entre Israel i Palestina.

El 2016, en comptes de recórrer a l’habitual veto de Washington per bloquejar una resolució de condemna de l’ocupació israeliana de territoris a Cisjordània, la diplomàcia dels EUA va optar per l’abstenció, amb la consegüent ira conservadora i enuig del primer ministre Benjamin Netanyahu.

El president Biden va expressar el seu suport a un alto el foc en la conversa mantinguda amb Netanyahu dilluns. No obstant això, no va anar més enllà d’un desig. Però la seva ambaixadora davant l’Organització de les Nacions Unides (ONU), Linda Thomas-Greenfield,

ha rebutjat en tres ocasions al llarg d’aquesta setmana de conflicte una proposta de declaració del Consell de Seguretat per demanar una treva entre israelians i palestins.

L’últim text, impulsat per la Xina, Noruega i Tunísia després de la reunió de diumenge, requeria el suport del Consell. Catorze membres es van manifestar a favor. Els Estats Units, com va fer en les dues ocasions prèvies durant aquesta crisi, el van tornar a bloquejar. Segons la seva versió, aquesta iniciativa no seria útil per rebaixar la tensió.

Així doncs, la seva aposta passa per deixar una altra vegada a l’ONU en la foscor, com un organisme sense sentit, mentre els EUA asseguren que desenvolupen diverses línies d’acció diplomàtiques per frenar la matança a Gaza, però sempre amb molt tacte cap a Netanyahu.

Mentrestant, més de 52.000 palestins han estat desplaçats com a resultat dels atacs de l’aviació israeliana. Els seus bombarders han destrossat o han fet malbé greument prop de 450 edificis a la franja de Gaza, va informar l’agència d’ajuda de les Nacions Unides. En un altre comunicat, Amnistia Internacional va subratllar que els bombardejos en edificis residencials poden ser constitutius de crims de guerra. Israel va replicar que ha dirigit els seus projectils legítimament contra objectius militars.

L’ONU va indicar que uns 47.000 dels desplaçats s’han refugiat en 58 escoles administrada per les Nacions Unides, va explicar Jens Laerke, portaveu de l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris. Segons el seu recompte, entre els almenys 316 edificis afectats de manera important hi ha sis hospitals. Unes 250.000 persones han vist afectat l’accés a l’aigua de consum.