La Vanguardia (Català-1ª edició)
El pacte de Trump amb el Marroc altera el tauler regional a Biden
El secretari d’Estat dels EUA parla amb Rabat sobre la crisi palestino-israeliana
“El Marroc té un paper clau en la protecció d’estabilitat a la regió”, va subratllar ahir el portaveu de la diplomàcia dels Estats Units Ned Price en un comunicat després de la trucada del secretari d’Estat Antony Blinken al seu homòleg a Rabat, Nasser Bourita. L’objecte de la conversa no era, com van informar alguns mitjans espanyols, la crisi migratòria a Ceuta, sinó el tema que realment absorbeix aquests dies l’atenció de la comunitat internacional: l’enfrontament entre palestins i israelians.
“El secretari i el ministre d’Exteriors van parlar sobre la seva preocupació compartida sobre la violència a Israel, Cisjordània i Gaza, que ha costat la vida de civils israelians i palestins, incloent-hi nens”, explica el breu comunicat oficial, que conclou realçant la importància del Marroc per a l’estabilitat a la regió.
El president Joe Biden té al davant un tauler regional molt diferent del que va deixar enrere el 2017 com a número dos de Barack Obama. El Marroc va ser l’últim dels estats que es va afegir als anomenats acords d’Abraham impulsats per Donald Trump perquè diferents països àrabs restablissin relacions diplomàtiques amb Israel. A canvi, Washington va passar a donar suport per primera vegada a les ambicions territorials de Rabat sobre el Sàhara Occidental.
“La proposta d’autonomia del Marroc és seriosa, creïble i realista, l’única base per a una solució justa i duradora al conflicte”, va defensar al desembre Trump després de parlar per telèfon amb el rei Mohamed VI. El republicà trencava així amb la que havia estat durant dècades la posició oficial dels EUA, el suport a l’estratègia de les Nacions Unides per al Sàhara –fallida fins ara–, basada en el pacte entre les parts i el respecte a la lliure determinació del poble sahrauí.
El canvi de política per part dels Estats Units va ser un cop dur a les aspiracions dels sahrauís, als llimbs des que Espanya va abandonar el territori el 1975. Fins ara l’Administració Biden no ha fet res per canviar aquestes aliances. Abans que el Marroc, un país d’identitat mixta àrab i berber, van signar els esmentats acords amb Israel la Unió dels Emirats Àrabs, Bahrain i el Sudan. L’Aràbia Saudita, la principal potència sunnita, arxienemiga dels xiïtes, els va donar la benedicció, però Trump no va aconseguir que s’hi afegissin.
La goma d’enganxar d’aquestes aliances, que van canviar els equilibris de forces en el conflicte a Terra Santa a favor d’Israel, no és cap altra que la rivalitat amb l’Iran i la seva oposició al pacte nuclear que va promoure l’equip d’Obama. Biden manté la fe en aquest instrument i s’ha proposat de reactivarlo. Els republicans, radicalment oposats a aquesta estratègia, assenyalen les manifestacions de suport de les autoritats iranianes a Hamàs per tornar a reclamar a la Casa Blanca el final de les negociacions amb Teheran.
Aquest és el context regional i internacional en què la inacció dels gendarmes marroquins ha permès l’arribada a les costes de Ceuta de milers d’immigrants, una situació que ha provocat la pitjor crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc en anys. Per alguns analistes, els acords d’Abraham han propiciat l’actual onada de violència a Terra Santa. D’altres assenyalen Hamàs. Sigui com sigui, el tauler ha canviat. Tant Washington com Rabat ho saben.
En la recta final del seu mandat, el líder republicà va avalar les reivindicacions de Rabat sobre el Sàhara