La Vanguardia (Català-1ª edició)
Borràs inicia consultes per investir Aragonès a finals de setmana
La presidenta del Parlament anuncia avui en una compareixença la data del debat
Ara que s’ha tancat l’acord entre Esquerra i Junts i s’han repartit les competències del futur Govern, toca investir a qui serà el 132è president de la Generalitat, Pere Aragonès. Encara sense data per al debat d’investidura, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va iniciar ahir la ronda de consultes amb els líders dels grups i acabarà avui al migdia. Després Borràs té previst comparèixer per designar formalment com a candidat el republicà i fixarà la data del ple, que, segons fonts parlamentàries, podria
Marrencar dijous 20 de maig a la tarda i acabar-se el divendres 21 al migdia. En aquell moment tindria lloc la primera i única votació, ja que Aragonès no necessitarà anar a una segona per ser elegit. Però també hi ha la possibilitat que el ple se celebri divendres íntegrament.
Després de la reunió de la Mesa del Parlament d’ahir, Borràs va començar la ronda de contactes en ordre de menys a més representació parlamentària. Primer es va reunir amb el líder del PP català, Alejandro Fernández, a qui va atendre telefònicament des del seu despatx; mitja hora després ho va fer, ja presencialment, amb el cap de files de Ciutadans, ai un acord havia suscitat tan poc entusiasme. El compromís de Govern pactat entre Jordi Sànchez i Pere Aragonès no alimenta la il·lusió ni entre els partidaris de la independència, que l’han acollit amb resignació (però també amb l’alleujament d’haver evitat unes altres eleccions). Els catalans contraris a l’independentisme s’han empassat la notícia del pacte de govern com aquell gastrònom que, obligat a fer dieta, es troba davant d’un altre plat de peix bullit. El pacte tampoc no ha il·lusionat aquells que, per damunt de les faccions, volen sortir d’una vegada del laberint on estem ficats. Aquests darrers han acollit el pacte amb pacient estoïcisme. Saben que fins els independentistes més abrandats tenen por de tornar a l’abisme Però també saben que l’abisme és un gran seductor de catalans.
En resum. El pacte que farà possible la investidura de Pere Aragonès no suscita passions, sinó resignacions de graduació diversa. És un pacte que neix tebi i ha estat rebut amb tebior. No conté cap dels ingredients que fan possible la il·lusió política. Però, i això val la pena de subratllar-ho, aquesta tebior inicial tampoc convida a imaginar nous drames per a la llista de desgràcies que Catalunya col·lecciona.
Per superar el cicle de les il·lusions i les fantasies (utòpiques
Carlos Carrizosa. A la tarda, Borràs es va entrevistar amb Jéssica Albiach, dels comuns; amb Dolors Sabater, de la CUP; i va acabar amb el líder de Vox a la Cambra catalana, Ignacio Garriga.
Avui serà el torn de la resta, començant pel president del grup parlamentari PSC-Units per Avançar, Salvador Illa, que precedirà la trobada amb el responsable del de JxCat, Albert Batet, i acabarà amb els dirigents d’ERC Josep Maria Jové i Marta Vilalta.
Mentrestant, i un cop ja s’han repartit les conselleries entre les dues formacions, ja ha començat el ball de noms dels futurs consellers, per als uns, distòpiques per als altres), calia passar pel pont de la tebior, la resignació i l’estoïcisme. La fantasia actua en la política com la cocaïna en els que en consumeixen. Transmet una energia mental i vital excepcional. Ara bé: cocaïna i fantasia política són artificis: tard o d’hora, despertar-se és inevitable i la realitat torna a ser allà. Tal com era, o pitjor.
Fa mesos que una crua realitat econòmica i social truca a la porta. Catalunya s’hi enfrontarà amb l’ànim depressiu, dividida, amb polítics a la presó, amb una dreta espanyola reforçada i punitiva, amb una estructura econòmica malmenada per la política i agreujada per la covid. Una part de les elits se’n van o es venen l’empresa. La revolució del 5G comença. Una enorme quantitat de joves no saben què fer ni què faran.
És possible afrontar aquesta realitat amb tebior resignada? Qui ho sap. Però la millor manera d’avançar enmig de les ruïnes és acceptar-les. Potser Junts i la facció irredemptista d’ERC aterraran entorn d’un Aragonès pragmàtic. Potser tot i que no s’espera cap confirmació oficial fins després de la investidura. Joan Ignasi Elena, exdiputat socialista i exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, es perfila per dirigir la Conselleria d’Interior (ERC), i s’afegeix a d’altres que són a sobre de la taula com Elsa Artadi (Vicepresidència), Josep Rius (Exteriors), Roger Torrent (Empresa i Treball), Alba Vergés (Feminismes), Josep Maria Argimon (Salut) i Teresa Jordà (Acció pel Clima).
Alhora, els postconvergents també van posar en marxa ahir la consulta a la militància sobre l’acord amb ERC i la pregunta ja avançava que, sigui com sigui, el candidat republicà serà investit. Si els poc més de 6.500 afiliats desaproven el que s’ha pactat, el grup de JxCat votarà igualment a favor d’Aragonès –tal com va apuntar Sànchez dilluns durant la seva compareixença als jardins del Palau Robert– i tot seguit passaria a engrossir les files de l’oposició. De tota manera, els dirigents de Junts no preveien que els seus militants votessin en contra del pacte per a la coalició.
Quan se sàpiga la data del ple d’investidura també quedarà
Per superar el cicle de la fantasia calia travessar el pont de la resignació
L’exdiputat socialista Joan Ignasi Elena es perfila per dirigir el Departament d’Interior (ERC)
pendent saber quan hi haurà la presa de possessió del nou president, un acte que podria demorar-se fins dilluns malgrat que és festiu a Barcelona i altres municipis de l’àrea metropolitana.
Per a aquesta cerimònia també hi ha alguns dubtes, com qui li imposarà el medalló de la presidència de la Generalitat. El 131è president, l’inhabilitat Quim Torra, no va acceptar que l’hi imposessin en un gest cap al seu antecessor, Carles Puigdemont, destituït en aplicació de l’article 155 de la Constitució. Torra va voler evidenciar així que el seu càrrec pertanyia legítimament a Puigdemont i va decidir deixar el medalló de banda. els ajudarà el cap d’oposició, Illa, que promet lleialtat per superar la covid i per impulsar la recuperació econòmica. Potser sense tant de soroll serà possible trobar sortides per a presos i estranyats.
La tebior és signe de maduresa. Implica el triomf de l’autodomini sobre la cocaïna de la il·lusió. Superant la tendència al nihilisme del que ha perdut els somnis i a la melancolia masturbatòria del que no se sap alliberar de la fantasia, el tebi accepta la lletjor de la realitat. Per afrontar els problemes, no necessita passions, sinó un cap clar. Estem en temps de descompte. Per poc que badem serem un cementiri econòmic i una nostàlgia cultural.