El desafiament del Marroc

L’arribada descontrolada d’uns 8.000 immigrants a Ceuta, gràcies a la passivitat de la policia marroquina, ha generat una crisi migratòria a la ciutat, desbordada davant una allau sense precedents. Però l’actitud del Marroc també ha provocat una crisi política i diplomàtica amb Espanya i amb la Unió Europea.

La gravetat de la situació va obligar ahir el president del Govern, Pedro Sánchez, a viatjar a Ceuta i Melilla, mentre assegurava que Espanya defensarà “amb fermesa” les fronteres i no cedirà a cap xantatge. També va viatjar el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, després d’anunciar que ja havien estat retornats al Marroc uns 4.000 immigrants. L’exèrcit ha estat desplegat a la ciutat i s’han reforçat les fronteres amb l’enviament de dos-cents agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Per la seva part, la Unió Europea va expressar ahir explícitament la seva total solidaritat i suport a Espanya i va exigir al Marroc que compleixi els seus compromisos i controli el pas irregular d’immigrants, advertint Rabat que les fronteres espanyoles són fronteres europees.

Fa setmanes que el Marroc tensa la corda diplomàtica amb Madrid després de saber l’abril passat que el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, estava hospitalitzat a Logronyo, malalt de covid. La passivitat de la policia marroquina davant l’allau d’immigrants que han travessat la frontera té relació directa amb la decisió espanyola d’acollir el polític del Polisario.

La ministra d’Exteriors, González Laya, diu que no té constància que hi hagi relació entre un fet i l’altre i insisteix que l’hospitalització de Ghali respon a motius humanitaris. Però Rabat, en dos durs comunicats els últims dies, ha apujat el to i atribueix a Espanya “inacció” de la justícia –Ghali és investigat per l’Audiència Nacional per presumpta violació de drets humans i per això va entrar amb identitat falsa– i, encara que reconeix que acollir-lo és

La crisi migratòria causada per Rabat a Ceuta topa amb la fermesa del Govern, avalat per la UE

una decisió sobirana espanyola, ha advertit que sospesaria “totes les conseqüències”. Un to de confrontació que ahir va mantenir l’ambaixadora marroquina a Madrid que, poc abans de ser cridada a consultes al seu país després de ser convocada d’urgència per Exteriors, insistia que “hi ha actituds que no es poden acceptar i hi ha actes que tenen conseqüències i s’han d’assumir”.

L’actual crisi no és fruit només de la qüestió migratòria. Ve de més enrere. L’allau de persones n’és la tràgica conseqüència. Per a Rabat, la marroquinitat del Sàhara Occidental és el tema que estructura tota la seva diplomàcia i és per això que Rabat es va sentir reforçat quan, a finals del 2020 i amb el seu mandat gairebé acabat, Donald Trump va desafiar les resolucions de l’ONU i va reconèixer la sobirania marroquina sobre aquest territori. Rabat va creure que Espanya i la UE canviarien de posició.

No va ser així, i la primera conseqüència va ser la suspensió de la cimera bilateral hispanomarroquina prevista per a una setmana després, i que continua sense data amb l’excusa de la pandèmia. La presència de Ghali a Espanya ha portat el Marroc a utilitzar un dels principals arguments per pressionar Madrid: el control de la immigració –ho fa des de fa decennis–, utilitzant milers de persones desesperades. El Marroc ha llançat un clar i fort desafiament a Espanya, però no és tolerable que jugui amb les vides dels seus ciutadans per objectius polítics.

Madrid i Rabat han de reconduir la situació abans que s’agreugi encara més, i això implica que el Marroc compleixi els compromisos i acords fronterers. La relació bilateral en les últimes dècades ha estat estable encara que amb alguns alts i baixos. El veí del sud és el gran aliat espanyol i europeu per controlar els fluxos migratoris i els moviments del terrorisme gihadista. Espanya, que fins ara ha evitat criticar la posició marroquina i continua parlant d’un país amic i soci, és el principal interlocutor de Rabat davant la Unió Europea, a més de ser-ne el primer client econòmic. Tots dos es necessiten mútuament.