Les belles persones no van a l’infern

Pot ser que l’infern sigui ple de belles persones, però és evident que els tres assassins de dones de què hem tingut notícia les últimes hores no ho eren.

El criminal de sa Pobla va estrangular la dona, i pel mateix abús de poder també va segar la vida dels seus dos fills: el de set anys i el que ella portava al ventre. Aquest home va dirigir tota la fúria contra ella –es deia Warda–, i es va desposseir fins i tot de la condició de pare, en un acte tan profundament antinatural que se situa en una mena de prehistòria moral. Matar el teu fill per fer mal a la mare implica que aquest dolor tu també l’assumeixes, si és que el sents, cosa que dubto.

Hi ha un altre tipus de crims masclistes de patró, diríem, clàssic, al qual respondrien les morts de Creixell i Corbera de Llobregat conegudes ahir, on l’home mata la dona i després se suïcida. Hi ha 1.090 dones víctimes mortals des de l’1 de gener del 2003. I també 39 assassinats de nens des de l’1 de gener del 2013, a més de

307 orfes. Davant les xifres i la reiteració, no podem callar. El que no s’explica no trascendeix i pot acabar silenciat o, pitjor encara, ignorat.

Totes les formes de masclisme tenen a veure amb la deshumanització que pateix l’agressor, d’una banda, i les exculpacions de la societat, de l’altra. Hi ha més conscienciació sobre la violència contra la dona, sí, però encara hi continua havent comentaris exculpatoris cap al criminal. Com que era una bella persona que tenia una malaltia, la gelosia. La gelosia no és cap malaltia, sinó la conseqüència d’un comportament masclista i possessiu. També hem sentit a dir que allò “no es veia venir”. La Warda, com tantes d’altres, havia denunciat dues vegades el seu botxí. Significa que duia una amenaça de mort penjada a l’espasa. Ningú no la va protegir. Quan hi ha maltractaments, l’únic que es veu a venir és l’assassinat. És en l’únic que cal pensar.