Esperit de Consolat de Mar

JOSEP MARIA CALPE IBARZ (1929-2021) Secretari general de la Cambra de Comerç de Barcelona (1968-1991)

Josep Maria Calpe Ibarz, nascut a Tarragona, va morir a Barcelona el 3 de maig als 92 anys després d’una vida consagrada, primer, a la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona i, després, quan el 1967 hi va haver la fusió amb la Cambra Oficial de Comerç i Navegació, consagrada a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació.

Eren els anys del desarrollismo de López Rodó, i els que van ser els presidents de les dues cambres, Andreu Ribera Rovira i Josep Valls i Taberner, i amb l’impuls d’empresaris del Cercle d’Economia com Carlos Ferrer Salat, Joan Mas Cantí, Juan Uriach i Pere Vicens es va estimar que les dues cambres s’havien de fusionar en una de sola que s’aniria convertint, amb els anys, en referent fonamental de l’economia espanyola, amb forta influència, a més, en la gestió de l’economia catalana i de l’Ajuntament de Barcelona.

Sota els secretariats de José Daurella i de Josep Maria Calpe, les cambres barcelonines es van dotar d’estructures institucionals potents amb economistes, advocats i enginyers com Sanuy, Muns, Serra, Granell, Gispert o Tosas, tots després involucrats en les administracions públiques durant la transició i en la integració europea. En aquest sentit, es pot dir que Calpe va portar la Cambra a ser una espècie d’escola d’administradors públics, a més de la seva funció d’impuls dels interessos generals de l’economia i les empreses.

Calpe també va ser actiu en l’estructuració del Consolat de Mar, que recuperava les velles tradicions mercantils de Barcelona i de la Llotja de Cereals de Barcelona llançada sota presidències de Rosell, Casabona i Esteban.

També és necessari recordar que Calpe, sota la presidència cameral d’Antoni Negre, va promoure que es reconegués que l’edifici de la Casa Llotja de Mar era propietat de la Cambra i no de l’Estat, a partir del dret reconegut per la llei hipotecària, en un procés que va durar des del 1992 fins al 2010 i en què Calpe i els secretaris generals que el van succeir al capdavant de la Cambra, Lluís Solà i Maria Dolors Colomer, van tenir el suport de l’advocat cameral Josep Maria Genescà, que, per una coincidència gairebé increïble del destí, va morir el mateix dia 3 de maig en què Calpe ens va deixar.

Seguint amb aquesta coincidència, podríem dir que tots dos van ser peces clau per al disseny, l’arquitectura i una vocació de proximitat i suport a les empreses –sobretot a les pimes–, col·laboració publicoprivada i denúncia de l’escassetat de moltes infraestructures per al bon funcionament de l’economia catalana, així com de les relacions amb les altres dotze cambres de comerç catalanes, les cambres europees i les de la Mediterrània i del sud de França, relacions que pot oficiar ara l’actual Cambra Oficial de Comerç, Indústria,

Serveis i Navegació de Barcelona, la presidenta actual de la qual, Mònica Roca, ocupa, d’altra banda, la vicepresidència de la Cambra de Comerç d’Espanya, al capdavant de la qual hi ha el que va ser president de la Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet.

Calpe va ser pare de tres fills i una filla, defensor de valors tradicionals, pianista aficionat i, al seu dia, doctor en Dret i professor de Dret Mercantil a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Però si alguna cosa cal destacar de la seva personalitat és la seva modèstia i la solidesa de les seves creences, que té poca cosa a veure amb la modernitat líquida de Bauman i encara menys amb l’exhibicionisme superficial i sentimental de Pimentel.

Secretari general de la Cambra de Comerç de Barcelona

LV