La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Em nego a ser un titella”
El cop d’Estat a Birmània al febrer esguerra el somni olímpic del nedador Win Htet Oo
L’1 de febrer el nedador birmà Win Htet Oo es va despertar amb la notícia que els militars del seu país havien pres el poder amb un cop d’Estat. Després de la sorpresa i la indignació inicials va arribar el desencant de veure com s’esfumaven dos dels seus somnis més preuats: una Birmània democràtica i la seva participació en els Jocs Olímpics de Tòquio.
La primera desil·lusió li va venir imposada, no hi va haver res que pogués fer per impedir-la. La segona, per molt de greu que li sabés, va ser per voluntat pròpia. “Em nego a ser un titella al servei de la propaganda del règim; per això no aniré a Tòquio”, explica a La Vanguardia per telèfon des de Melbourne, a Austràlia, on treballa i s’entrena de cara a aquests Jocs des del 2017.
De 26 anys, Win Htet Oo es va convertir en el primer nedador de Birmània que es classifica per a la cita toquiota després dels Jocs del Sud-est Asiàtic del 2019 als 50 metres lliure. Des d’aleshores, el seu compte de Facebook, ara reformat, era tota una declaració d’intencions: “Soc un nedador de Birmània que somia amb Tòquio 2020. Segueix-me en el viatge”, convidava.
Tot i això, el cop d’Estat de l’exèrcit birmà i la detenció per complet de la cúpula civil, incloent-hi la Nobel de la Pau septuagenària Aung San Suu Kyi, es va creuar en aquest camí. Des de l’aldarull, la repressió contra les protestes a favor de la democràcia ha segat la vida de més de 760 civils i més de 3.000 persones més han estat arrestades. Mentrestant, un poderós moviment de desobediència civil contra la junta militar manté paralitzada gran part de l’economia nacional, amb milers de funcionaris, docents, empleats de banca o sanitaris negant-se a posar la seva feina al servei del règim.
Amb aquest panorama, l’esportista va decidir el 10 d’abril fer pública la renúncia als Jocs en un dur comunicat en què es negava a participar en la desfilada
NEGATIVA “Si em nego a ser a Tòquio és per demostrar que els atletes també rebutgem la dictadura”
d’obertura “sota una bandera xopa de sang” del seu poble. “És la meva manera de col·laborar amb el moviment de desobediència civil, de mostrar que els atletes també rebutgem aquesta dictadura. El contrari serviria als militars per mentir i dir que tot va bé sota el seu govern”, explica a l’altra banda del telèfon.
Ara com ara Win Htet Oo és l’únic atleta del país que ha renunciat públicament als Jocs per mostrar el rebuig dels militars. “Al principi alguns van expressar desacord amb el cop i van fer costat al poble”, explica. Però després la majoria han reduït o han eliminat la presència a les xarxes socials. “Això em fa pensar que els han amenaçat perquè estiguin callats i que els volen forçar a anar als Jocs per utilitzar-los com a titelles”, especula.
Fora de les seves fronteres, una gran part de la comunitat internacional ha condemnat el cop –els Estats Units, la Gran Bretanya o la Unió Europea fins i tot han interposat sancions– i demana que s’aturi la violència i una sortida negociada a la crisi.
Per la seva banda, el Comitè Olímpic Internacional (COI) continua reconeixent el Comitè
Olímpic Birmà, que al seu torn depèn del Ministeri de Salut i Esport, cosa que el nedador considera “inacceptable” perquè soscava els valors olímpics. “D’acord amb la Carta Olímpica, els comitès haurien de fomentar l’esport, la humanitat i el contacte entre la gent per gaudir de l’esport plegats. Això és impossible quan tens els militars birmans al capdavant del ministeri”, critica. “La meva meta és que el COI no els reconegui i els negui l’oportunitat de participar a Tòquio”.
Win Htet Oo va començar a nedar amb sis anys a Manila (Filipines), on hi havia destinat el seu pare, un metge al servei de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). De natura introvertida i solitària, sempre ha viscut la natació com un esport que s’ajusta com un guant a la seva personalitat, i fa uns quants anys que es prepara amb afany per donar el millor de si mateix en una cita olímpica.
Des de Melbourne observa amb profunda preocupació la situació del seu país. Després de dècades de conflictes armats localitzats a les regions ètniques frontereres, l’aldarull corre el risc de degenerar en una sagnant guerra civil en tot el territori davant l’Exèrcit, ben entrenat i armat, contra una població civil poc bregada en les arts de la guerra. “Seria una de les atrocitats més grans al món actual”, afirma.
Sobre el seu futur, assegura que es continuarà entrenant i que li agradaria poder utilitzar l’esport com una eina de reconciliació que serveixi per desenvolupar lligams a la seva comunitat. Per això es planteja de viatjar al seu país o als territoris veïns, on es concentren les persones desplaçades pel conflicte, per mirar d’ajudar en la mesura possible.
Més complicat sembla el fet d’assistir a una cita olímpica, cosa per a la qual posa com a condició inexcusable una Birmània lliure. Tot i així, diu que no es penedeix de la seva decisió perquè sap que fa el que toca. “Si jo hi anés, tindria mala consciència fins al final dels meus dies”.
“Que el COI reconegui el règim birmà em sembla inacceptable: no fomenta els valors de l’esport”