La Vanguardia (Català-1ª edició)
Brussel·les rebutja més control alsplansderecuperació
Els populars volien debatre’n l’aprovació al Parlament
La pandèmia del coronavirus ha impactat en l’àmbit laboral a tot el món. El ministre de Treball i Afers Socials d’Alemanya, el socialdemòcrata Hubertus Heil, parlarà d’aquest i altres reptes amb la vicepresidenta i ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, avui dimecres en una reunió virtual. Heil, de 48 anys, diputat al Bundestag des del 1998, és ministre des del març del 2018 del Govern de coalició de conservadors i socialdemòcrates de la cancellera Angela Merkel.
A Alemanya, la pandèmia ha mostrat el robust sistema de Kurzarbeit com a mesura de protecció de l’ocupació, però també les deficiències en digitalització. També per a Alemanya la pandèmia de coronavirus ha suposat el desafiament més gran del nostre temps. En una crisi d’aquestes característiques es necessita un Estat fort que presti ajuda. La missió més important ha estat i és la protecció de la vida i la salut. Però alhora es tracta a més que famílies, empreses, el nostre sistema educatiu i les nostres institucions socials superin bé aquest temps. El coronavirus ha estat com una lupa. De sobte s’ha pogut veure amb tota claredat el que funcionava bé i el que no. Sense cap dubte, a Alemanya hem de fer més esforços en el desenvolupament d’infraestructures i en la digitalització de l’Administració i de les escoles. Però en gran manera l’Estat de benestar ha funcionat bé, i en particular el Kurzarbeit.
L’ERTO dels alemanys.
Aviat vaig tenir clar que necessitàvem Kurzarbeit perquè la nostra economia i els nostres llocs de treball poguessin superar la crisi. Amb això vam superar bastant bé l’última crisi fa deu anys, i aquesta vegada també ha funcionat. Durant el primer tancament la primavera del 2020, gairebé 800.000 empreses van sol·licitar utilitzar aquest mecanisme. Calculem que fins ara hem salvat uns dos milions de llocs de treball gràcies al Kurzarbeit. Això vol dir que hem evitat dos milions d’aturats, i així hem ajudat moltes famílies.
Quins ensenyaments extreu el seu país d’aquesta experiència que en realitat encara no ha acabat?
Hi ha altres coses que es mantindran després de la pandèmia. Al ser tan important evitar el contacte directe, ràpidament molts llocs de treball es van traslladar als domicilis. Aquest imprevist assaig a gran escala ha funcionat molt bé. Avui dia, la feina des de casa és normal i ha arribat per quedar-se; d’això n’estic segur. L’abril del 2021 gairebé la meitat dels empleats treballaven en part des de casa.
Vostè és socialdemòcrata i el seu ministeri advoca per una llei que doni als empleats dret a treballar des de casa almenys 24 dies a l’any. Tot i això, els seus socis de coalició conservadors no hi estaven d’acord i el projecte de llei va quedar diluït.
Lamento que en aquesta coalició no poguéssim implementar el dret durador al lloc de treball mòbil. Continuo considerant-lo adequat i important. I continuarà sent a l’agenda política, sense cap dubte. La feina des de casa pot simplificar molt el dia a dia. S’eviten els desplaçaments llargs, i d’aquesta manera es poden conciliar millor la feina i la família. El que ha de quedar clarament regulat és que en el teletreball també cal aplicar les normatives que vetllen per la protecció de la salut dels treballadors i pel dret laboral. També a casa necessitem fer un descans i, en un moment donat, cal donar per conclosa la jornada laboral. Hi ha d’haver un dret a la no-disponibilitat. Així mateix, cap treballador no hauria d’haver de treballar des de casa contra la seva voluntat.
Què s’ha aconseguit, i què té vostè previst encara?
A Alemanya hi ha ara mateix un dret transitori a treballar des de casa. El teletreball ens ajuda en la lluita contra la pandèmia. Qui treballa des de casa no pot encomanar-se de camí cap a la feina ni els seus companys poden infectar-lo. Per això hem obligat els ocupadors a oferir la possibilitat de teletreballar a tots els treballadors, sempre que la seva activitat ho permeti. En paral·lel a la situació de pandèmia, aquesta mesura serà vigent, de moment, fins al 30 de juny. No obstant això, continuaré lluitant perquè hi hagi un dret real. I ja som a la recta final pel que fa a millores en l’assegurança d’accidents. Es tracta d’assegurar en cas d’accidents també si es treballa a casa igual que a l’oficina.
El salari mínim a Alemanya, introduït el 2015, és un gran èxit de l’SPD com a partit de govern. El gener d’aquest any va pujar a 9,50 euros bruts per hora. A Espanya fa dècades que existeix.
El salari mínim és una història d’èxit. Gràcies a ell ara guanyen més precisament els qui tenen una feina dura i sovint mal pagada. Per això estic treballant perquè també a la UE establim un marc comú per als salaris mínims. No es tracta que el salari mínim sigui el mateix a tot arreu; això és una cosa que no poden complir ni les economies ni els costos de la vida, tan diferents d’un país a l’altre. Però crec correcte que cada Estat de la UE tingui el seu salari mínim, de manera que sigui possible portar una vida digna i que la diferència respecte al salari mitjà no s’incrementi massa.
És realista esperar que pugui existir aviat a tota la UE?
Els salaris mínims només poden ser el límit salarial mínim. Aconseguirem sous més alts amb una corresponsabilitat més gran dels sindicats i amb convenis col·lectius per a tants treballadors com sigui possible. Per això és important promoure una cobertura més gran dels convenis i reforçar la col·laboració entre agents socials. Els dos aspectes són els garants d’una competència justa al mercat interior i de condicions laborals justes a tota la Unió Europea.
A Alemanya persisteix el problema de l’escassetat de personal qualificat, i hi ha hagut exitosos programes de contractació de professionals espanyols. S’ha vist això afectat per la pandèmia?
Efectivament, Alemanya necessita personal estranger qualificat i continuarà necessitant-ne. El 2019 van arribar més de 15.000 persones només des d’Espanya. En total, són 170.000 els espanyols i espanyoles que viuen a Alemanya. Sobretot s’hi mostren interessats els joves. Això ens alegra molt, esclar. Les administracions laborals dels dos països mantenen una bona col·laboració des de fa anys i assessoren els qui estan interessats en la mobilitat laboral. En anys passats s’han necessitat sobretot cuidadors, i professionals de l’educació, la fisioteràpia i l’hostaleria, així com de la construcció i els oficis. La pandèmia ha suposat un fre. Igual com a Espanya, l’hostaleria i la restauració s’han tancat en gran part. Però no ha estat un temps perdut. Molts han aprofitat l’espera fent cursets d’alemany en línia i han continuat preparant-se.
Què està fent el seu Govern en economia de plataformes?
Les plataformes s’han convertit ja en part de la nostra vida quotidiana. Per als clients és còmode i pràctic; per als riders és una feina ràpida i sense complexitats. Però si es mira de més a prop, també es veuen moltes coses gens boniques. En general, els treballadors amb prou feines tenen seguretat i drets. Són els operadors els que estableixen les condicions. En el marc de la presidència alemanya de la UE l’any passat, no vaig deixar d’insistir que la digitalització no pot comportar explotació. A finals del 2020 vaig presentar els pilars del Treball just en l’economia de les plataformes per a Alemanya. Volem oferir mecanismes de protecció en matèria laboral i social també als qui treballen en plataformes, com el dret a crear un sindicat o l’accés a l’assegurança de jubilació. La consigna és que hem de procurar que els avenços digitals es converteixin també en avenços socials.
IMPORTÀNCIA DE LA REGULACIÓ “El teletreball ha vingut per quedar-se, però amb dret a la no-disponibilitat”
L’ERTO DELS ALEMANYS “Amb el ‘Kurzarbeit’ hem salvat uns dos milions de llocs de treball”
UNA OPCIÓ PER A ESPANYOLS “Alemanya necessita personal estranger qualificat i continuarà necessitant-ne”
DUES ASSIGNATURES PENDENTS “El meu país ha de fer més esforços en infraestructures i digitalització”
El que no es pot fer és parlar del turisme en termes morals. El turisme és una activitat econòmica i si hi ha coses que fallen, cal treballar per arreglar-les. En el cas de Barcelona hi ha hagut una saturació a certs barris i des del punt de vista laboral, sí que hi ha recorregut de millora. No poden continuar les males pràctiques laborals d’algunes empreses del sector.
Abans de la pandèmia el turisme havia arribat al seu límit a Catalunya o encara podia créixer més?
Hi ha localitats pioneres que ja estaven molt saturades i a Barcelona la pressió era excessiva. Però el debat sobre si el turisme podia créixer més o ja havia arribat al seu límit
EL BOOM DELS ANYS 70 I 80 “Era difícil resistir-se a una activitat tan lucrativa com la turística”
MILLORES OBLIGADES “No poden continuar les males pràctiques laborals en algunes empreses del sector”
també es donava als 70 i els 80, i no ha deixat d’augmentar mai.
Però el turisme també ha aportat elements positius.
A part d’haver esmorteït l’impacte de l’anterior crisi, ha aportat una connectivitat aèria més gran, ha tingut impacte sobre les exportacions, les relacions internacionals, l’atracció de talent... A més, les grans ciutats com Barcelona, tal com estan concebudes ara, ja no poden viure sense turisme. Part de l’oferta cultural, de lleure o de serveis de Barcelona no se sostindria sense turistes.
Ara el problema és aquest, que no hi ha turistes i veiem les enormes conseqüències que té. És el moment adequat per revisar i canviar el model?
És complicat perquè davant una crisi brutal, que ha afectat tanta gent, no pots demanar més sacrificis als que més han patit. És més viable recuperar l’activitat turística que sigui possible i quan passi el gruix de la crisi plantejar quins canvis a positiu es poden aplicar.