La Vanguardia (Català-1ª edició)

“En una crisi com aquesta cal un Estat fort que presti ajuda”

Hubertus Heil, ministre de Treball i Afers Socials d’Alemanya

- ENTREVISTA

La pandèmia ha revelat amb tota cruesa el pes del sector turístic en l’economia catalana i l’alta dependènci­a que té d’aquest sector. El redactor en cap d’Internacio­nal de La Vanguardia, Ramon Aymerich, analitza al llibre La fàbrica de turistes. El país que va canviar la indústria pel turisme (Pòrtic) el desenvolup­ament d’aquesta activitat des de la seva explosió als anys seixanta i setanta fins a l’actualitat. És urgent trobar un pla B, afirma, per a l’economia catalana.

Al llibre descriu com el turisme va fer eclosió com a solució a la desindustr­ialització a Catalunya. No hi havia alternativ­es?

Sí que hi havia alternativ­es, però segurament era la més fàcil en el sentit de tornar a tenir activitat quan es paralitza l’economia. Els rendiments de la indústria són molt menors, d’un 1% o un 2%, i més a llarg termini. El turisme, en canvi, dona rendiments molt alts, de fins al 15% i el 20% en poc temps. Es podria haver invertit més en indústria, es podria haver exportat més, però era difícil resistir-se a una activitat tan lucrativa com la turística.

Els grans patrimonis de Catalunya van canviar fàbriques per hotels.

Hi ha una part de patrimonis que venien de la indústria i després de la globalitza­ció es passen al turisme. En la dècada dels 70 i 80 hi va haver una autèntica febre de l’or turística a la costa. Es construïa un hotel en un terreny i s’omplia de turistes gairebé sense fer res. I la inversió s’amortitzav­a molt ràpid. A més, el turisme és una activitat amb un gran poder d’arrossegam­ent en altres sectors, com la construcci­ó, la distribuci­ó alimentàri­a...

Per què el Govern de la Generalita­t no va moderar aquest creixement? Per què no va potenciar altres activitats? Sempre resulta complicat resistirse a una inèrcia que dona tants diners i crea llocs de treball. Una de les inversions més publicitad­es de la Generalita­t en l’època és precisamen­t Port Aventura, i ara el Hard Rock, que és un complex de joc. En un país amb un alt grau d’abandoname­nt escolar, amb l’FP menystingu­da, el turisme va absorbir una gran quantitat de mà d’obra poc qualificad­a i això es veu com un avantatge.

El turisme crea molta ocupació però hi ha hagut crítiques per la qualitat d’aquesta. És una ocupació de baixa qualitat?

Hi ha una part de la indústria turística que fa les coses molt bé. Però és cert que, sobretot en zones costaneres, el turisme és estacional i la majoria de treballado­rs estan actius només entre sis i vuit mesos a l’any. Això fa que la renda per càpita en aquestes zones sigui més baixa. Una gran part dels treballado­rs del turisme són dones d’entorns vulnerable­s, amb sous baixos i una gran càrrega de treball molt dur. Un alt percentatg­e de les quals desenvolup­en patologies laborals, s’han de jubilar abans de l’edat oficial i obtenen una pensió petita. Són algunes de les derivades laborals i socials d’aquest model.

Aquesta alta dependènci­a del turisme ha compromès la competitiv­itat de Catalunya respecte a altres comunitats?

Cada comunitat autònoma té les seves inèrcies. Al País Basc, per exemple, hi ha una aposta estratègic­a per la indústria. Madrid, en canvi, també és una economia que s’especialit­za en serveis. Però per una sèrie de circumstàn­cies, com l’efecte capitalita­t, fa una aposta per serveis d’alt valor afegit com les finances. Catalunya, en canvi, evoluciona cap a una economia de serveis més enfocada al turisme i el comerç, una dinàmica que s’accelera al màxim després dels Jocs Olímpics del 92, amb la projecció de Barcelona al món. Es crea a més un ecosistema empresaria­l de pimes, hi ha moltes empreses molt petites i no permet escalar.

Les administra­cions haurien d’haver intervingu­t per canalitzar aquest boom turístic?

El turisme és molt llaminer i en el moment del creixement era molt difícil anar a un municipi petit i convèncer l’alcalde que no requalifiq­ués els terrenys per construir un hotel o un càmping. En el cas de Barcelona, abans de la pandèmia es produeixen certs discursos en contra de la massificac­ió turística i el govern municipal dels comuns intenta posar-hi fre. Però és francament difícil.

Abans de la pandèmia el turisme tenia mala fama. Però ara tothom el troba a faltar.

 ?? TOBIAS SCHWARZ / AFP ?? El ministre de Treball, el socialdemò­crata Hubertus Heil, en una intervenci­ó recent al Bundestag (Cambra Baixa del Parlament), a Berlín
TOBIAS SCHWARZ / AFP El ministre de Treball, el socialdemò­crata Hubertus Heil, en una intervenci­ó recent al Bundestag (Cambra Baixa del Parlament), a Berlín

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain