La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dinamarca repatriarà de Síria dones gihadistes i els seus fills
Dinamarca treballarà per repatriar els nens i les dones amb nacionalitat danesa retinguts als camps d’Al-Hol i Al-Roj, a Síria, controlats per les forces kurdes. Aquest pas és un gir de 180 graus en la posició mantinguda fins ara pel Govern socialdemòcrata de Mette Frederiksen, que va rebutjar una vegada i una altra la possibilitat de retornar a aquestes dones, que entre el 2014 i el 2015 van marxar de Dinamarca per anar-se’n a Síria a lluitar amb l’Estat Islàmic o acompanyar els seus marits gihadistes.
“Per descomptat que és una qüestió política decidir si les persones que als meus ulls són traïdores –perquè ho són quan s’uneixen a l’Estat Islàmic, ja sigui en paraules o accions– han d’estar a Dinamarca o no. I no hi han d’estar”, va afirmar la primera ministra al març. Però l’Executiu danès s’ha rendit a les pressions dels partits d’esquerra que li brinden suport extern i de les organitzacions humanitàries, que els últims dos mesos han insistit en la urgència de repatriar els menors, considerant les males condicions de vida dels camps sirians.
El Govern va justificar el canvi de posició basant-se en l’informe d’una comissió interministerial creada per valorar la qüestió. “La situació pel que fa a la seguretat humanitària als camps s’ha deteriorat, particularment a Al-Hol, on hi ha escassetat de menjar i medicaments”, va argumentar el ministre d’Exteriors, Jeppe Kofod. El document conclou que la salut mental dels menors, d’entre 1 i 14 anys, és molt precària, amb símptomes clars d’ansietat i estrès posttraumàtic, de manera que necessisten rebre suport psicològic.
A més, una nova avaluació efectuada pel servei d’intel·ligència de Dinamarca assegura que deixar els nens i dones als camps sirians representa una amenaça més gran per a la seguretat a llarg termini que repatriar-los, pel risc que es radicalitzin i rebin entrenament amb armes. Segons aquest organisme, almenys 160 persones de Dinamarca van anar a Síria o l’Iraq per unir-se a l’Estat Islàmic, de les quals una trentena continuen vives i a la zona de l’antic califat.
Les autoritats daneses tenen coneixement de 19 menors i tres dones amb nacionalitat danesa que estan retinguts a Al-Hol i Al-Roj i que ara podrien tornar al país escandinau. Tot i això, cinc dels nens són fills de dones a qui se’ls ha retirat la ciutadania danesa per la via administrativa (sense judici) perquè tenien doble nacionalitat. Aquests cinc
Les ciutadanes daneses podrien ser processades al seu país per col·laborar amb l’Estat Islàmic
menors només podrien tornar a Dinamarca sense les seves mares, la qual cosa de moment es descarta.
Les tres dones que el Govern pretén repatriar tenen entre 31 i 37 anys. Dues d’elles són d’“ètnia danesa” i la tercera, d’origen iugoslau. Les tres tenen dret a tornar perquè són ciutadanes daneses, però el ministre de Justícia, Nick Haekkerup, va deixar clar que poden ser processades a Dinamarca. “Han d’afrontar les conseqüències de les seves accions, i buscarem arrestar-les així que posin els peus en territori danès”, va assegurar.
Encara que és la primera vegada que el país nòrdic accedeix a repatriar les dones dels camps sirians, no ho és pel que fa als menors, ja que anteriorment ha permès el tornada d’alguns casos especials. El 2019, un nen de 13 anys –fill d’una de les tres dones que ara podria retornar– va ser evacuat després de quedar paraplègic per una ferida de bala i enviat a Dinamarca a viure amb els seus avis. Aquell mateix any també es va entregar a les autoritats daneses un nadó orfe amb vinculacions amb el país escandinau.