La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Marroc frena, els Estats Units callen i Espanya acumula tensions
El suport europeu és decisiu per a Espanya: Sánchez esbronca Casado
El Marroc frena, els Estats Units callen i Espanya acumula tensions tant a dins com a fora, després d’haver hagut de desplegar l’exèrcit en senyal de fermesa davant la maniobra marroquina d’afavorir una gran allau humana a la ciutat de Ceuta, territori espanyol i europeu. [Ceuta va ser la primera plaça de la monarquia hispànica al nord de l’Àfrica després de la mort del rei portuguès Sebastià el 1578].
Sense l’indiscutible suport polític de la Unió Europea, el Govern de Pedro Sánchez avui podria ser un vaixell a la deriva. En circumstàncies molt diferents de les actuals, la UE no va concedir el mateix suport a José María Aznar quan, el juliol del 2002, va ordenar una acció de força a l’illot de Perejil per desallotjar els infants de marina marroquins que ocupaven aquest petit enclavament de l’estret de Gibraltar, ubicat a uns vuit quilòmetres de Ceuta.
Aquesta vegada la Unió Europea s’ha mogut clarament a favor d’Espanya, i els Estats Units han callat. El temps és un altre i les circumstàncies també són molt diferents. La qüestió migratòria ocupa un lloc important a l’agenda europea, després del drama de Síria i de les greus tensions viscudes a Itàlia arran de la implosió de Líbia, després de la caiguda de Muammar al-Gaddafi aviat farà deu anys. La qüestió migratòria és a l’agenda, però no vol dir que hi hagi una política migratòria comuna. Aquests dies les autoritats europees han defensat la sobirania espanyola de Ceuta subratllant que aquesta frontera amb el Marroc també és frontera europea.
LA RESSACA Un cop frenada l’allau, el problema d’Espanya ara són els menors amuntegats a Ceuta
LA POSICIÓ NORD-AMERICANA El suport europeu a Espanya contrasta amb el silenci sepulcral dels Estats Units
El Marroc n’ha pres nota i ha frenat. El missatge que volia enviar ocupava ahir totes les portades: Rabat controla l’aixeta de la migració en un dels posts fronterers més sensibles de la Unió Europea i el pot obrir si se sent maltractat. Algunes fonts diplomàtiques europees es pregunten aquests dies si el gest del Marroc no va més enllà de la qüestió del Sàhara Occidental i planteja una altra exigència als governs europeus: rebre el mateix tracte favorable que Turquia a canvi de frenar l’onada migratòria, una vegada obstruïdes les rutes del mar Egeu i Líbia-Lampedusa.
El Marroc controla l’aixeta del drama humà. El missatge ja