La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rabat augmenta la pressió a països de la UE pel Sàhara Occidental
“Europa no es deixarà fer xantatge per ningú”, diu el comissari Schinas
Un Marroc envalentit pel reconeixement dels Estats Units al desembre a la seva sobirania sobre el Sàhara Occidental força la marxa per empènyer la Unió Europa a fer un pas semblant. És un motiu que no esmenta ningú, però que recorda el famós elefant a l’habitació.
Ara pressiona Espanya, però a començaments de mes va pressionar Alemanya. L’ambaixadora del Marroc a Madrid no és l’única que Rabat ha cridat a consultes: el 6 de maig va fer el mateix amb l’ambaixadora a Berlín. Dues ambaixadores cridades a consultes, amb el gest de queixa que això suposa en llenguatge diplomàtic; en els dos casos amb unes raons aparents diferents, però amb el mateix motiu de fons, el reconeixement de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental.
L’administració Trump va donar el reconeixement al Marroc a canvi del reconeixement d’Israel per part del Marroc, però que ni Espanya ni Alemanya ni la Unió Europa no tenen a l’agenda. La seva posició és coneguda: recerca d’un acord negociat sota el lideratge de les Nacions Unides.
Brussel·les va prendre nota del xoc amb Alemanya, però no hi va donar més recorregut. En canvi, el cas espanyol, amb l’ús massiu de migrants per provocar una crisi a Ceuta, ha provocat una reacció unànime de suport. “Les fronteres espanyoles són fronteres europees” va ser el missatge que, des que va esclatar la crisi, han repetit les autoritats europees, acompanyades de recordatoris al Marroc del seu deure de controlar les sortides del territori. Són recordatoris en un to discret, cal dir-ho tot, i una actitud conciliadora. “És una qüestió greu; com a bons socis hem de trobar ràpidament una solució per als informes”, va dir la portaveu de la Comissió Europea, Nabila Massarli.
En canvi, qui s’ha mostrat més contundent és el vicepresident de la Comissió Europa i responsable de migració, Margaritis Schinas, que va afirmar que Europa “no es deixarà intimidar o fer xantatge per ningú” en matèria migratòria, i va afegir que la Unió Europa “és molt forta per ser víctima” de les tàctiques del Marroc, a qui va acusar d’“instrumentalitzar la migració”. Van ser declaracions a RNE en què criticava el Marroc alhora que oferia a Espanya mitjans per donar-li suport.
En aquest conflicte el que també hi ha en joc és la influència de la UE, tenint en compte els ajuts i la relació comercial que manté amb el Marroc. Les dades són contundents. En ajuts, des del 2014 la UE ha aportat mil milions d’euros per donar suport al Marroc, segons els informes de la Comissió Europea. Són diners per finançar serveis socials, l’Estat de dret i les oportunitats d’ocupació.
A més, el Marroc és el segon país amb veïnatge sud que ha rebut més fons de la UE per a cooperació en migració, amb 346 milions d’euros addicionals. Només queda darrere de Líbia. En comerç, la UE és el seu primer soci comercial. Un 64% de les exportacions de mercaderies marroquines van a la UE, i un 51% de les importacions provenen d’allà, segons dades del 2019.