La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tot el monument al Dr. Robert és de Llimona
Lluís Domènech i Montaner era un creador i un activista d’ampli compàs. El formidable arquitecte va aparèixer compromès molt aviat amb el projecte catalanista que es començava a perfilar en el seu temps.
Domènech i Montaner ja havia estat president de la Lliga de Catalunya, activitat que el va projectar amb autoritat al terreny de la política, fins al punt de ser escollit el 1901 per formar part de la candidatura anomenada “dels quatre presidents”. El resultat va ser una victòria d’allò més clara.
El 1902 el doctor Robert, que també havia format part de l’esmentada candidatura, va morir sobtadament. Aquest fet va provocar una commoció enorme tant en els cercles de la política com en l’ambient ciutadà, ja que era molt estimat per la seva proverbial simpatia, honradesa i cavallerositat.
L’Ajuntament no va trigar a acordar aixecar-li un gran monument. El projecte va ser encarregat a l’escultor Josep Llimona i al seu amic Domènech i Montaner.
L’arquitecte va posar fil a l’agulla de seguida. I el 1903 ja s’havia configurat la maqueta, modelada per Llimona. Va ser tinguda per notícia i per això va aparèixer reproduïda en diferents publicacions periodístiques. Fins i tot va arribar a temps per ser inclosa a tall de colofó al llibre Las estatuas de Barcelona, de Bonaventura Bassegoda. És la que encapçala aquestes línies.
Entre aquest projecte i el que al final es va convertir en realitat hi ha una diferència notable, que no es va deure a consideracions estètiques sinó a una de profund abast polític.
En efecte, amb motiu de la primera visita d’Alfons XIII a Barcelona, el 1904, Cambó va pronunciar un discurs de què tot seguit i de manera radical es va mostrar en contra Domènech i Montaner; tant, que va trencar amb la Lliga Regionalista. D’aquí ve l’exigència de renunciar llavors a col·laborar en la realització del monument al doctor Robert.
Així Llimona es va veure enfrontat de sobte a un problema d’envergadura. Però la seva mestria i seguretat artístiques
Domènech i Montaner va suspendre la col·laboració per una ruptura política
li van permetre de resoldre amb totes les garanties un desafiament tan gran. Va mantenir l’esquema escultòric bàsic que ja havia modelat amb les mans a la maqueta i va prescindir completament de la base que havia esbossat l’arquitecte en un dibuix fet a petició seva.
Si Domènech i Montaner havia proposat una estructura informe que brollava de la terra i que, a tall de peanya, aixecava el conjunt escultòric, Llimona va preferir crear un volum dominat pel joc de curvatures del modernisme, més escultòriques que no pas arquitectòniques.
L’atreviment va donar peu a creure que llavors l’escultor havia requerit la col·laboració de Gaudí. Aquesta sospita és infundada: el contractista Josep Bayó va confessar a Joan Bassegoda que cap dels dos arquitectes no havia visitat mai l’obra del monument en curs.