La Vanguardia (Català-1ª edició)
Per què cap país no vol repatriar dones occidentals de l’EI?
Alba Sotorra retrata el drama de la vida després de l’Estat Islàmic
Després del “viatge tan dur” que va significar Comandante Arian, una historia de mujeres, guerra y libertad, en què Alba Sotorra (Reus, 1980) va retratar la lluita de les guerrilleres kurdes contra l’Estat Islàmic, la cineasta catalana tenia previst rodar a Barcelona una pel·lícula ben diferent, Francesca i l’amor, però no va trigar a embarcar-se en una nova aventura en terres sirianes. El retorn: la vida després de l’ISIS, que es presenta a la secció Panorama del festival DocsBarcelona, aborda la situació d’un grup de dones occidentals que se sentien marginades als seus països, amb problemes de comunicació a les seves famílies, i es van adherir a l’EI perquè volien practicar l’islam i van ser enganyades pels vídeos propagandístics.
Després del final del Califat de l’EI a Síria, el març del 2019, es troben encara en campaments kurds de refugiats amb els seus fills –en total hi ha més de 64.000 persones entre dones i nens– esperant la tan anhelada oportunitat de reconstruir les seves vides a casa. Però cap país no vol repatriar-los. Sotorra ha pogut documentar la seva terrible situació de manera excepcional.
“Em va sorgir l’oportunitat de poder entrar a aquests camps, que són com presons de difícil accés, gràcies que estan controlats per les forces kurdes femenines amb qui havia estat treballant tres anys”, explica a La Vanguardia. Les imatges mostren nens que amb prou feines han fet quatre anys jugant entre barracons. Passen gana, igual que les seves mares, que es penedeixen d’haver format part de la secta. “Quan t’adoctrinen no te n’adones fins que no en surts”, diu Hoda Muthana, una nord-americana d’origen musulmà que va contactar amb el grup terrorista a través de les xarxes socials. Per a Sotorra no va ser fàcil que aquestes dones relatessin les seves vivències davant la càmera. “Va ser un procés llarg i dur per a totes, perquè hi havia una desconfiança absoluta. Però és normal perquè hi havia molt dolor i va ser maco viure aquest procés, si més no per a l’equip de rodatge, i com vam intentar trencar aquells murs. El millor va ser passar temps juntes”, afirma.
“Pensàvem que les dones de l’EI, les kurdes i jo no teníem res en comú, i al final ens vam trobar amb experiències comunes viscudes durant la guerra”, afegeix. Però passa el temps i ningú no acull aquestes dones i els seus fills, que viuen en circumstàncies deplorables. “Mantenir dones i nens en una situació de precarietat sense dret a una vida digna no és més que aliment per als grups radicals que continuen reclutant i demostra que Occident és injust amb la comunitat musulmana”, afirma la directora, que no perd l’esperança que la seva obra desperti el debat internacional i ajudi a canviar les coses. De moment, les Nacions Unides organitzaran un esdeveniment al juliol d’antiterrorisme i projectarà el documental com una de les activitats importants.
Alba Sotorra afirma que Occident es comporta de manera injusta amb la comunitat musulmana