Segòvia tem la ruïna del Hay Festival i Titirimundi per retallades de la Junta

La corporació municipal de Segòvia veu com tremolen les seves convocatòries culturals més rellevants: el Hay Festival de literatura i art, reconegut amb el Princesa d’Astúries d’Humanitats 2020, i la cita internacional de teatre de titelles Titirimundi. Al consistori veuen amb “preocupació i indignació”, segons l’alcaldessa Clara Luquero, les dràstiques retallades aplicades a les partides autonòmiques dels dos festivals, que passen de 60.000 i 100.000 euros, respectivament, a només 14.752 per a cadascun.

La regidora municipal, del PSOE, acusa el Govern regional del PP no només de debilitar les dues convocatòries sinó de voler “diluir la cultura” a Segòvia mitjançant la creació d’altres festivals que “facin ombra” als que ja hi ha. Aquest seria el cas del Festival Internacional de Literatura

en Espanyol de Castella i Lleó, que comptarà amb més de 300.000 euros de la Junt a: un tret a la línia de flotació del Hay, segons Luquero. La nova reunió literària tindrà lloc del 18 de juny al 4 de juliol –el Hay és al setembre però té activitats prèvies– per tota la regió. “No és coherent crear un nou festival quan ja n’hi ha un de prestigi i amb projecció internacional, que així es veu escanyat”, diu l’alcaldessa.

Pel que fa al Titirimundi, els mateixos responsables del certamen creuen que la retallada de la Junta en fa “perillar l’existència”. Incloent-hi l’edició d’aquest any, que s’hauria de celebrar del 30 d’agost al 5 de setembre: “Amb una reducció de 85.000 euros respecte a anys anteriors d’un dels nostres principals suports, ho veiem molt complicat”, comenta la coordinadora de Titirimundi, Marián Palma. I afegeix: “És positiu que es creïn nous festivals, però llavors hauran d’ampliar el pressupost en comptes de reduir d’aquesta manera una aportació necessària perquè es continuïn celebrant els que ja tenim”.

El delegat territorial de la Junta de Castella i Lleó a Segòvia, José

Mazarías, atribueix les retallades i els nous plans culturals a una estratègia basada en els avantatges de la competència: “No està malament fer una convocatòria pública i introduir la lliure concurrència per la transparència i perquè els que demanen aquests ajuts no visquin només de les subvencions ni s’adormin sobre els llorers”, afirma. Precisa que els organitzadors, en comptes de conformar-se amb les injeccions públiques, haurien “de recórrer a altres fórmules de col·laboració”, cosa que implicaria cercar patrocinadors privats. I assegura que per part de la Conselleria de Cultura, “la celebració dels festivals no perilla sinó que depèn d’una actitud més activa dels gestors.