No, aquesta no, l’altra esquerra!

Pot ser que t’hagis tret estudis i carrera. Fins i tot amb notes acceptables. Però si et poses a recitar els mesos unes vegades te’n surten dotze, però la majoria et quedes en onze o te’n vas a tretze. No saps bé si t’encalles al maig o al març. O si el problema és que repeteixes el juny i t’encalles a l’agost.

Amb l’abecedari tampoc no t’hi entens gaire. Et saps de memòria que són 27 lletres i cinc dígrafs –és a dir, combinacions de dues lletres–, i encara que les enunciïs totes cantant com et van ensenyar a l’escola (continua sent així?, encara s’aprèn en vers?) no et surten mai els comptes. T’has descuidat la ny? L’error ha estat en la ll? T’has saltat la w? No hi ha manera. Admets que és una vergonya no recordar el que se saben de memòria els pàrvuls, però, sense deixar mai de sumar matrícules, amagues que hi ha una cosa pitjor que t’acompanyarà tota la vida: no distingeixes dreta d’esquerra. Esquerra de dreta. Ho has provat tot. Has assajat tots els trucs, però a l’hora de la veritat no funcionen ni rellotges ni cicatrius ni braçalets. No hi ha manera. Saber que t’equivocaràs t’ha fet insegura. T’ha tornat matussera i lenta. Pot ser que fins i tot prescindible.

En sincronitzada et senties una impostora simulant anar al compàs del grup, només tu saps que esperaves amb els ulls molt oberts per fer el que feien les altres mil·lèsimes més tard (poques, sí, però les justes per torpedinar subtilment la feina de totes) i agraeixes que llavors no s’estilés això de gravar i revisar la jugada a càmera lenta. En waterpolo et va anar una mica millor, tot i que tampoc no et vas saber treure l’espina. Entraves en xoc si enmig del màxim esforç t’exigien que cobrissis, miressis, xutessis o et desplacessis a l’esquerra o a la dreta. On és, això? Cap a les dutxes o cap a la sortida? Segons de dubte, pilota perduda... I el carnet de conduir? Quin perill! Et vas atipar de repetir pràctiques i més de sentir allò de “Li he dit a la dreta, a la dreta, senyoreta!”, quan et manaven aparcar al primer forat lliure de l’avinguda Buenos Aires de Vallecas. Ni a la primera ni a la segona, vas aprovar a la tercera (o era a la quarta?), amb una ii una d mal pintades als canells.

Quan creies que amb Google Maps ja no dubtaries més en la direcció que has de donar a la teva vida (i l’avís dels teus fills: “No, no, mama, a l’altra esquerra”, quan veuen que els portes malament i tard als partits) ve Ayuso per encarar-te una altra vegada amb la teva vida a Madrid i els teus fantasmes amagats. Sí, saps que tot passarà, però això d’“A Madrid som de dretes i de revés” per picar l’ullet al tennis de Piqué i després saber que el futbolista també pot ser prescindible a Barcelona et destarota. Tornes a les teves pors d’incompetència. Et sents sola. Descentrada i mal pintada. Una nova adolescència?

Malgrat que saps que tot passarà, això d’Ayuso d’“A Madrid som de dretes i de revés” et destarota