La Vanguardia (Català-1ª edició)
Final sobtat al Giro de Soler
El ciclista de Vilanova plega després de caure al quilòmetre 4 d’una etapa sense història
Un altre final sobtat i cruel per als representants espanyols al Giro 2021. Si primer li va tocar al cap de files del Bahrain, Mikel Landa, aquesta vegada ha estat el torn del líder del Movistar, Marc Soler. I de la manera més inesperada i simple. Primers quilòmetres de la dotzena etapa, una caiguda de les que ni les càmeres filmen, un cop duríssim al costat esquerre i passi-ho bé.
El ciclista de Vilanova, que havia sortit il·lusionat amb acabar entre els deu primers (era l’onzè classificat, a 3m19s del líder) o, per què no, aspirar fins i tot a més, no podrà demostrar les seves capacitats en una cursa de tres setmanes per a la qual s’havia preparat a consciència. Soler va intentar continuar, va recórrer uns quants quilòmetres escortat per Albert Torres, va consultar amb l’equip i amb el servei mèdic i finalment va posar peu a terra quan va comprovar que no tenia futur en aquest Giro. Un cop dur, físic primer, anímic després, que podria fins i tot replantejar els propers mesos de competició, una vegada Soler es recuperi i pugui tornar als entrenaments. En una primera observació es va revelar la duresa del cop però sense cap fractura aparent, tot i que amb les costelles no se sap mai del cert.
El d’ahir va ser un dia d’abandonaments i va tenir molta menys transcendència de cara a la general del que es podia esperar. Potser per l’exercici extrem de dimecres a les zones de sterrato, potser perquè a l’horitzó ja treu cap el temible Zoncolan, programat per demà. Però l’etapa es va decantar pel programa fuga-lleugera persecució-calma a la carretera, sense que es trenqués el guió.
El vencedor a la meta de Bagno di Romagna, a les terres de Marco Pantani, va ser l’italià Andrea Vendrame, de l’AG2R. Formava part de l’escapada de setze i va acabar jugant-se la glòria amb l’australià Chris Hamilton, del DSM, a qui va superar amb absoluta claredat.
El grup de Bernal va arribar a poc més de deu minuts, amb calma i bons aliments, sempre sense menysprear que van ser 212 quilòmetres amb pluja a estones. El punt més destacat del dia van ser els abandonaments. Perquè també es va emportar una bona patacada Alessandro De Marchi, líder durant dues etapes, i va ser evacuat en ambulància amb una clavícula trencada. Igualment van baixar de la bicicleta el suís Gino Mäder, el guanyador a la meta de San Giacomo. I també Fausto Masnada i Kobe Goosens, ciclista belga del Lotto, al qual ja només li queden quatre corredors... i nou etapes al davant.
A la meta Bernal tenia poc a dir esportivament parlant i li van preguntar per la situació a Colòmbia. Va recordar que dies enrere va publicar un comunicat a les xarxes socials “crec que bastant contundent”, va dir, i que ara havia de centrar-se en la cursa. “No puc estar parlant del que passa a Colòmbia cada dia. El meu objectiu és enviar bones notícies a tota la gent que ho necessita al meu país”.
En la seva presa de posició, el 4 de maig, Bernal assenyalava que “em sap greu i sento pena pel que està passant a Colòmbia, de fet m’agradaria ser-hi i poder ser a prop de la meva família i d’alguna manera donar suport al meu poble” i destacava que “el que més m’indigna són els morts i els diferents abusos de les autoritats cap a les persones que surten a protestar”. Acabava parlant del president Iván Duque: “Encara que no sigui fàcil espero que el senyor president busqui una solució per a tot aquest caos... abans que el país es vegi més afectat”.