La Vanguardia (Català-1ª edició)
Treva fràgil, fins a la pròxima
El triomf que s’atribueixen Netanyahu i Hamàs deixa una Gaza en ruïnes
Les sirenes han deixat de sonar a Israel i els únics que continuen tancats, al seu depauperat laberint, són els habitants de Gaza. La treva, en vigor des de les dues de la matinada d’ahir, està sent respectada tant per l’Estat d’Israel com per la milícia de Hamàs. El final d’11 dies d’hostilitats va ser rebut multitudinàriament amb petards i coets, encara de matinada, en carrers de Gaza i Cisjordània. Al centre i el sud d’Israel, amb la satisfacció de poder aclucar els ulls.
Tant el Govern de Benjamin Netanyahu com Hamàs s’han atribuït la victòria. En el cas del primer ministre en funcions israelià, amb una compareixença televisiva en què amenaçava amb una resposta encara més contundent si Hamàs violava l’alto el foc. Aquest alto el foc era, d’acord amb uns i altres, “bilateral i simultani. Calma a canvi de calma”.
Tot i això, un portaveu de Hamàs va negar que fos incondicional, assegurant que el moviment islàmic havia aconseguit arrencar d’Israel un gir de 180 graus a
Jerusalem. La realitat es va encarregar de desmentir-ho en menys de dotze hores.
Encara que milers de fidels van poder accedir sense impediments a la mesquita d’Al-Aqsa, poc després de l’oració del migdia van tornar a registrar-se aldarulls a l’esplanada de les Mesquites, amb trets de granades de terrabastall i de bales de goma, que van deixar vint ferits. L’ONU va dir que “és molt important que tots evitin provocacions als llocs sants de la Ciutat Vella”.
Aquesta va ser una de les espurnes que va aprofitar Hamàs fa dos dilluns per a la seva Espasa de Jerusalem, ofensiva tancada amb 3.500 projectils.
EQUILIBRIS Alleujament entre els aliats d’Israel pel final d’una operació amb un alt cost en vides civils
Més interessant que la treva per si mateixa són les tortuositats fins a assolir-la. Encara que Egipte s’ha arrogat la major part del mèrit, és clar que Hamàs es fia del mariscal Al-Sissi gairebé tan poc com de Netanyahu. Qatar, on viu el cap de Hamàs, ha estat igualment clau.
Sense oblidar la pressió en forma de massatge de Joe Biden. El president dels Estats Units, mentre ostensiblement feia gala d’un suport irreductible “al dret d’Israel a defensar-se –fins i tot aprovava en meitat del conflicte noves vendes de míssils de precisió–”, ha resultat clau per reduir a 11 dies un conflicte que, fa set anys, es va estendre durant 50 dies i va provocar deu vegades més morts, a l’incloure la invasió de Gaza.
Cal assenyalar que Benjamin Netanyahu i Joe Biden es coneixen des de fa quaranta anys. Aquest últim assegurava ahir, a l’entrada en vigor de la treva, que el seu país “omplirà” el sistema antimíssils que ha salvat tantes vides a Israel.
Però per sobre fins i tot de la Cúpula de Ferro, la protecció diplomàtica dels EUA ha blindat Israel, per tres vegades, al Consell
de Seguretat de l’ONU. Biden va subratllar que ajudaria en la reconstrucció de Gaza a través de les autoritats de Ramal·la, fins i tot sabent que a Gaza no hi manen aquestes, sinó Hamàs. Washington, en qualsevol cas, tenia pressa per desactivar, abans de l’oració de divendres, les protestes en països musulmans, com les que van continuar al Pakistan, Indonèsia o el Senegal.
A Israel, la sensació és més d’alleujament que de victòria. L’únic guanyador segur, o gairebé, és el mateix Netanyahu. L’encartat primer ministre en funcions, que va assistir a l’empresonament del seu predecessor, Ehud Olmert, no vol que li passi el mateix. Per això, està jugant al límit perquè l’actual Knesset (Parlament), on no ha aconseguit ser investit, sigui dissolta i es convoquin noves eleccions.
Això no vol dir que no tingui reptes a què fer front. Els advocats de la propietària d’una de les torres de 14 plantes enderrocades per l’aviació israeliana acudien ja ahir a la Haia a presentar una denúncia per “crims de guerra”. El Tribunal Penal Internacional s’ha declarat competent aquest mateix any per investigar el que passa en un dels seus integrants, Palestina, per més que Israel no en sigui país membre.
Israel va reobrir ahir l’accés a Gaza als corresponsals i, durant sis hores, el subministrament de material humanitari per l’únic punt de trànsit comercial.
Finalment, l’alt representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, va subratllar que “el cor del problema és la possibilitat de construir un Estat palestí, com diuen les resolucions de l’ONU i avalem suport als socis europeus, encara que cada dia estiguem més lluny d’això”. La reconstrucció urgent, però, és la de Gaza. La Creu Roja calcula que “requerirà anys”.
RISCOS Les càrregues policials van tornar al migdia a l’esplanada de les Mesquites
Durant els últims dies, estem assistint a una enorme desinformació referent al que realment està passant a Israel i la franja de Gaza. Una bona part dels mitjans de comunicació estan informant que hi està havent un genocidi del poble palestí per part d’Israel i això és completament fals. Aquestes informacions són completament esbiaixades i per desgràcia estan generat una onada d’odi molt perillosa cap a Israel i també cap al poble jueu. A causa d’aquesta distorsió informativa, l’antisemitisme s’està multiplicant de manera alarmant. Cal remarcar que antisemitisme no és criticar les polítiques de l’Estat d’Israel. Antisemitisme és quan s’afirma que Israel no té cap dret a existir o que Israel és un país que s’assembla al règim nazi o que practica l’apartheid. Recentment, al Parlament de
Catalunya i en molts altres parlaments, s’ha aprovat per majoria la definició de l’antisemitisme segons l’IHRA (Institut Holocaust Remembrance Alliance), en què, entre altres coses, es diu que acusar els jueus del que fa el Govern israelià és antisemitisme. Malauradament, els últims anys el discurs judeòfob ja no és només exclusiu de l’extrema dreta sinó que també el té l’extrema esquerra i elements pròxims al gihadisme.
La realitat és la següent (està tot documentat i provat):
Israel té una confrontació amb l’organització Hamàs, considerada terrorista per la majoria de països. Israel no té absolutament res en contra del poble palestí. Més aviat al contrari, Israel està constantment enviant aliments i medicaments a la població palestina a Gaza i per desgràcia la mateixa organització terrorista Hamàs ho està impedint.
Cal tenir en compte que, en poc més d’una setmana, els terroristes de Hamàs, juntament amb els terroristes de la Gihad Islàmica, han llançat més de 4.000 míssils de llarg abast a la població civil israeliana i ho fan des de túnels i edificis que es troben incrustats dins d’hospitals, escoles o enclavaments palestins civils a Gaza. I, a més, cal tenir en compte que aquesta ofensiva terrorista de Hamàs per provar de causar el màxim nombre de baixes civils israelianes ha estat planificada després d’anys de preparació i emmagatzemament d’armes i, a més, està finançada pel règim iranià.
És evident que, com qualsevol govern del món faria, les forces de defensa d’Israel s’han vist obligades a intervenir per protegir la seva població, que està patint una situació insostenible amb la caiguda massiva de míssils i el soroll de les sirenes que els obliguen a fugir en segons als refugis. I gràcies a la Cúpula de Ferro que té l’exèrcit d’Israel, s’han pogut interceptar en l’aire la major part dels míssils i s’han salvat milers de víctimes civils israelianes. Caldria ressenyar que més d’un 10% d’aquests míssils llançats des de Gaza han caigut a la mateixa franja, causant víctimes palestines.
L’estratègia dels terroristes de Hamàs és clara. Atesa la seva inferioritat militar, el seu objectiu és sacrificar la seva pròpia gent per victimitzar-se davant l’opinió pública, i la veritat és que ho estan aconseguint. La seva propaganda de mentides, exageracions i fakes és realment efectiva.
Evidentment, Israel comet errors com tothom, però és inaudit que es consideri d’una forma simplista Israel com el botxí, i una organització terrorista com la víctima. I els mitjans i els polítics haurien de fer més èmfasi a condemnar Hamàs pel que està fent amb el seu propi poble en lloc de demonitzar sempre Israel.
La desinformació sistemàtica i generalitzada contra Israel es converteix en còmplice del terrorisme i és un obstacle per a l’anhelat procés de pau. La societat israeliana, majoritàriament, està d’acord amb la creació d’un Estat palestí i cal entendre que el poble palestí és víctima dels terroristes de Hamàs i no de l’Estat d’Israel.
El greu de tot plegat és que aquesta distorsió informativa provoca un augment de l’odi envers els jueus que no són a Israel i que no tenen a veure res amb el que suposadament passa a l’Orient Mitjà.
No s’ha d’oblidar que aquest enfrontament ha estat induït pels terroristes de Hamàs per imposar el seu poder dins de la població palestina després que el president de l’Autoritat Nacional Palestina ajornés les eleccions que no es fan des del 2005 i sobretot per complir el que diu la seva carta fundacional: aniquilar i destruir completament Israel.
En el moment d’escriure aquest article s’ha assolit un alto el foc entre Israel i Hamàs. Esperem que acabi tota aquesta espiral de violència i que imperi la pau pel bé de tots. I també seria més que desitjable que cessés una vegada per sempre l’odi judeòfob tan gran que existeix i molt especialment a les xarxes socials.
La desinformació sistemàtica i contra Israel es converteix en còmplice del terrorisme i és un obstacle per a la pau