La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cinc comtats d’Oregon demanen d’unir-se a Idaho per fugir dels progres
Els impulsors del pla busquen “refugi” polític per als votants conservadors
“És hora de moure les fronteres d’Oregon”, reclamen milers de ciutadans de les zones més rurals i conservadores d’aquest estat, per al seu neguit i desesperació, un dels més progressistes dels Estats Units. La seva destinació somiada, Idaho. A l’estat veí, un territori sòlidament republicà, se sentirien, més segurs, menys incompresos, més ben representats.
Cinc comtats d’Oregon han votat aquesta setmana a favor de l’annexió a Idaho. L’any passat ho van fer uns altres dos i hi ha més votacions previstes en altres territoris de l’interior de l’estat, més rurals, conservadors i menys poblats que la costa i Portland en particular, un dels bastions de l’esquerra dels Estats Units, un dels epicentres de les protestes racials de l’any passat, que van incloure diversos episodis de violència.
“Les línies dels estats s’han redibuixat moltes vegades en la història dels Estats Units”, recorden els defensors del moviment per crear un Gran Idaho. “Només cal un acord interestatal entre els dos parlaments i l’aprovació del Congrés”. Annexionar-se a un estat ja existent és, teòricament, més fàcil que constituir un estat independent dins del país. Tot i això, que “només” sigui necessari l’acord de les dues entitats implicades i el
Capitoli no és un obstacle menor.
El mapa ideal del Gran Idaho inclou una part substancial del territori d’Oregon a més de parts del nord de Califòrnia. Cap dels estats implicats no ha expressat interès pel projecte. Però els impulsors del moviment (Move Oregon’s border for a Greater Idaho) no defalleixen. El mapa actual, que data del 1861, està desfasat i no reflecteix la “fractura cultural” existent actualment a Idaho, al·leguen. Idaho guanyaria accés al mar. Els comtats que volen anar-se’n d’Oregon són “sans” i “pròspers”. La seva annexió a l’estat veí no alterarà l’equilibri de poder en el Senat dels Estats Units. Hi ha arguments dramàtics, com la por que “els drogoaddictes de tot el món” se sentin atrets per la despenalització de les drogues aprovada el 2020. O les queixes perquè el seu estat no els protegeix de “delinqüents, busca-raons, piròmans, immigrants il·legals i sensesostre”.
“Si Oregon creu de debò en valors liberals com l’autodeterminació, el Parlament no mantindria els nostres comtats ostatges contra la nostra voluntat”, va dir en un comunicat Mike McCarter, president del moviment ciutadà que hi ha darrere del pla per trobar “refugi polític” davant les polítiques demòcrates.
“No m’estranya que vulguin anar-se’n”, va dir el governador d’Idaho, Brad Little, republicà, després de la primera votació, encara que no ha fet cap pas per encoratjar encara més els seus anhels annexionistes. Ni els demòcrates d’Oregon ni d’Idaho, a l’oposició, no li donen suport. Separar-se, critica la senadora demòcrata Melissa Wintrow, no és manera de tancar les ferides polítiques del país. “La gent s’està atrinxerant, en els dos camps. No és així com s’ha de viure. Som els Estats Units d’Amèrica. És hora
El complicat projecte de crear un ‘Gran Idaho’ necessita la cessió de terres per part d’Oregon i Califòrnia
que respirem fondo, siguem honestos i realistes sobre la nostra història i el nostre destí comú”, ha dit a The Washington Post.
El moviment reflecteix de forma dramàtica la creixent fractura entre el camp i la ciutat als Estats Units. Els votants demòcrates tendeixen a concentrar-se en les ciutats de les costes. L’interior, poc poblat, queden per als republicans. Les xifres no afavoreixen els secessionistes: els set comtats que volen abandonar Oregon sumen una ínfima part de la seva població total: 122.600 habitants sobre un total de 4,2 milions, repartits això sí en un vast espai natural. El seu Idaho somiat seria el tercer estat en extensió dels EUA.