Els Estats Units enterren la idea de comprar l’illa de Grenlàndia

Blinken descarta definitivament la polèmica oferta que va llançar Trump el 2019

L’agost del 2019, el llavors president dels Estats Units, Donald Trump, va fer que totes les mirades es posessin sobre Grenlàndia quan, pocs dies abans d’una visita oficial a Dinamarca, va deixar anar la intenció de comprar l’illa. Aquella suposada oferta va encendre els ànims tant a Nuuk com a Copenhaguen, almenys de cara a la galeria, encara que a Grenlàndia hi ha massa interessos en joc perquè un exabrupte de Trump pugui trencar relacions entre els Estats Units i Dinamarca, socis de l’OTAN i membres del Consell Àrtic.

Aquesta setmana, el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha deixat clar que la idea de comprar Grenlàndia està enterrada definitivament. Blinken va visitar dijous aquest territori autònom de Dinamarca en l’últim dia d’un viatge oficial amb parades també a Copenhaguen i a Islàndia, on es va celebrar una reunió del Consell Àrtic.

“Puc confirmar que això és correcte”, va afirmar Blinken quan un periodista li va preguntar si els Estats Units havien abandonat definitivament el pla de comprar l’illa. Acompanyat per l’acabat d’elegir president autonòmic de Grenlàndia, Múte B.Egede, i el ministre danès d’Exteriors, Jeppe Kofod, Blinken va expressar el desig d’estrènyer la cooperació amb el Govern de Nuuk. “Soc a Grenlàndia perquè els EUA valoren molt la nostra cooperació i vol reforçar-la encara més”, va dir en una conferència de premsa.

La creixent importància geoestratègica, econòmica i militar de Grenlàndia l’ha convertit en un important tauler de joc que les grans potències mundials competeixen per controlar. L’any passat, els Estats Units van fer un moviment rellevant en aquesta partida reobrint un consolat a la capital grenlandesa i acordant amb el Govern autonòmic un pla d’ajut econòmic de més de 12 milions de dòlars (uns 10 milions d’euros) per a projectes civils relacionats amb l’extracció de matèries primeres, el turisme i l’educació.

Llavors, l’anunci de la inversió va atiar les tensions amb Rússia, que va acusar l’administració de Donald Trump de posar el perill la pau a l’Àrtic. L’enuig de Moscou el van causar les paraules de l’aleshores ambaixadora dels Estats Units a Dinamarca, Carla Sands, que va raonar que l’objectiu d’aquell moviment era garantir l’estabilitat a la regió i contrarestar el “comportament agressiu i la creixent militarització” de Rússia, així com els “interessos econòmics depredadors” de la Xina a l’Àrtic.

L’argument resumia la guerra freda que els últims anys estan lliurant tots tres països a Grenlàndia, que guanya poder geopolític a mesura que l’escalfament global accelera el desglaç dels pols. Això està facilitant l’obertura de rutes marícada times i l’accés als enormes jaciments sense explotar de l’illa, especialment els de terres rares, un grup de disset elements crucials per al desenvolupament d’energies verdes, productes electrònics i armament militar.

En la visita d’aquesta setmana, Blinken no va fer referència a l’àmbit militar, encara que els Estats

Units tenen la base aèria de Thule des de la Segona Guerra Mundial, i també va ser molt vague pel que fa a futurs acords econòmics. “Ens agradaria trobar la manera de reforçar encara més les relacions comercials”, va dir Blinken.

El primer ministre grenlandès, Múte B.Egede, es va mostrar optimista i “convençut que aquesta dèserà l’inici d’una nova era” en les relacions amb els Estats Units. El ministre d’Exteriors de l’illa, Pele Broberg, va fer referència a les tensions diplomàtiques després de les declaracions de Trump el 2019, i va subratllar el canvi de tarannà de la nova Administració de Joe Biden, assegurant que la visita de Blinken “no es considera un negoci immobiliari”. “Un acord immobiliari vol dir que es negocia una terra sense res i sense ningú. El secretari Blinken ha deixat clar que és aquí per a la gent que viu a l’Àrtic, per a la gent que viu a Grenlàndia”, va afegir.

Tant Egede com Broberg amb prou feines fa un mes i mig que van assumir els càrrecs, després d’unes eleccions anticipades en aquesta illa, la més gran del món però amb només 56.000 habitants, la majoria indígenes inuit. Els comicis van donar la victòria al partit independentista i ecologista Inuit Ataqatigiit, deixant el socialdemòcrata Siumut a l’oposició després d’haver liderat tots els governs excepte un des que Grenlàndia va aconseguir l’autonomia el 1979.

Washington va reobrir l’any passat el consolat a Nuuk i va acordar un pla d’ajut econòmic de 12 milions de dòlars

L’illa guanya poder geopolític a mesura que l’escalfament global accelera el desglaç dels pols