EDWIN POOTS

El nou líder del DUP voldria tornar als temps en què els protestants tenien el poder i discriminaven impunement els catòlics

Divendres Sant. “Som víctimes d’un atac constant als principis, a l’ètica i als valors cristians que han estat la base de la nostra societat –es lamenta el nadiu de Lisburn i membre de l’Assemblea per Lagan Valley–. Que jo sàpiga, només un home i una dona poden engendrar un fill, i és natural que només ells es puguin casar i criar-los”.

Ha afirmat que la covid s’expandia sis vegades més de pressa als barris catòlics que en els protestants, i després de liquidar la predecessora la va acomiadar dient-li que no s’amoïnés pel final de la seva carrera política, “perquè la teva feina més important és com a esposa, filla i mare”. No fa gaire esforç per ocultar la seva misogínia.

Els més optimistes creuen que es moderarà ara que ha aconseguit el poder dins del seu partit, i esmenten com a arguments el fet que va ser el primer membre del DUP que va assistir oficialment a un partit de futbol gaèlic (esport gairebé exclusiu dels catòlics), i que ha dit que “els nacionalistes també han de sentir-se a l’Ulster com si fos casa seva”. Però ja ha deixat clar que lluitarà amb totes les forces per l’abolició del protocol (els controls duaners acordats amb la UE després del Brexit) i que farà saltar les institucions autonòmiques si el Sinn Féin es converteix en la força majoritària (és molt possible perquè el seu suport se situa en el 24%). Les seves relacions amb la republicana Michelle O’Neill, la vice-primera ministra nord-irlandesa, són gèlides.

Si la política de l’Ulster fos Parc juràssic, el DUP hauria escollit com a líder el personatge idoni. Però fa 150 anys que els diplodocus van desaparèixer de la faç de la Terra. Només en queda un, a Belfast.