La Vanguardia (Català-1ª edició)
La casa d’acollida de la Sabah a Ceuta
Una empresària ofereix dutxa, roba i menjar diàriament a 400 joves que acaben d’arribar a la ciutat autònoma
Ceuta Enviada Especial
Pèsols amb tomàquet, pebrots vermells, pebrots verds, ous, oli d’oliva, julivert, pebre vermell, pebre negre i una mica de comí. Des de dilluns Aixa Mohamed cada matí va a la casa de tres plantes, pati i terrassa de la seva cosina Sabah Hamed Mohamed a encarregar-se de la cuina. El guisat el serveixen i el reparteixen amb el pa, centenars de barres que entren sense parar a l’habitatge, obsequi de veïns de Ceuta. Sabah Hamed, emprenedora, empresària i reconeguda a la ciutat per la seva tasca humanitària, rep diàriament entre 200 i 400 joves a qui deixa dutxar, ofereix roba neta i dona un plat de menjar bo i calent.
Amb el mòbil enganxat en una orella, la dona, de 59 anys i “els fills criats”, escolta un responsable de la delegació del Govern a Ceuta sense deixar de donar instruccions amb la mà que li queda lliure. “Ho entenc, ho entenc”, repeteix al seu interlocutor. “No es preocupi, que traslladaré aquest missatge. Li dono la meva paraula que els intentaré convèncer que no és un bon moment per quedar-se a Ceuta, i aquesta tarda mateix tancaré la casa”. Abatuda, la dona penja i s’enfonsa en un sofà on s’amunteguen muntanyes de peces que encara conserven l’etiqueta.
Males notícies? “M’han demanat que deixi d’atendre els joves a casa”, explica entre llàgrimes. I afegeix “amb el cor trencat” que des de la delegació del Govern li han insistit que cal convèncer els joves nouvinguts que seran expulsats al Marroc perquè no deixaran que es quedin a Ceuta, i els posaran les coses molt més difícils per arribar a la Península.
L’Administració de Ceuta l’adverteix que la seva solidaritat no pot ser eterna i que aquests joves han d’entendre que han de tornar. “Em diuen que, si els continuo ajudant amb menjar, roba i dutxa, no se n’aniran”.
La bonica casa amb rajoles de colors pertanyia als pares, un matrimoni ja difunt que sempre havia tingut les portes obertes per als més desfavorits del popular barri de Los Rosales. La Sabah la va reobrir per atendre desenes de famílies marroquines que es van quedar atrapades a Ceuta després del tancament uni“Una lateral i sense previ avís de la frontera que va executar el Marroc el març de l’any passat per la pandèmia. La dona va saltar de la butaca quan va veure per la televisió les imatges de l’arribada massiva de nens i joves a El Tarajal que dilluns deambulaven perduts i desorientats per la seva ciutat. Aquell mateix dia va carregar el cotxe amb entrepans i mascaretes que va repartir pels carrers. Després va centralitzar l’ajuda a la casa que sempre havia estat un centre de solidaritat i acollida.
En unes hores va córrer la veu, i, si dimarts van ser cent, a partir de dimecres va oferir dutxa, roba i menjar a més de cinc-cents al dia. filera i tothom amb la mascareta amunt o tanco la porta i no entra ningú”. A crits, Naia Abib quadra mig centenar de joves que s’amunteguen al jardí que dona accés a la casa. Només els permet entrar de dos en dos mentre tres més es dutxen als lavabos i dos es renten amb la mànega d’aigua glaçada al terrat.
La Naia és capaç d’endevinar les talles d’un cop d’ull. “Agafa uns pantalons, aquesta samarreta blava, uns mitjons nous i uns calçotets, fill. Ara t’esperes aquí que es buidi una dutxa i et rentes bé”, li diu a l’Aillu, de Castillejos, 16 anys i amb poques dents. “Vaig arribar dilluns nedant”, explica. “Tens 16 anys? Doncs de la dutxa al sofà, que després et portarem a la nau de menors”, li diu la dona. “No, no, no. A la nau no; me’n vaig escapar ahir: tenia gana. Em passava tot el dia assegut, i no vull que em tornin a casa”. Temorós, i amb la roba neta feta un manyoc entre els braços, explica a la dona que val més que es dutxi a la platja i marxa corrents.
La Sabah surt al pati del davant al seu darrere i es dirigeix en veu alta a
Solidaritat
La Delegació del Govern demana a la Sabah que tanqui la casa per forçar els joves a tornar al Marroc
La ciutat habilita un poliesportiu amb 250 llits més per a menors que busquen els seus pares
la resta dels joves que esperen el seu torn de dutxa. “Torneu a casa amb l’orgull intacte. No deixeu que ningú us faci fora a puntades de peu. Pitjor o millor, al Marroc hi teniu una casa, menjar i una família. Aquí no hi ha res i no podeu esperar res”, els diu. Els nanos s’arremolinen. Murmuren en veu alta i tots neguen amb el cap. Tots li repeteixen que no, i un nano fins i tot li diu que prefereix morir.
A aquella mateixa hora, a l’altra punta de la ciutat, al pont de la platja d’El Tarajal, un jove marroquí de 27 anys que havia arribat a Ceuta nedant dilluns es va intentar suïcidar penjant-se del coll amb un filferro. En Yassim, un veí, va saltar del cotxe en marxa pels crits d’un amic de la víctima i va aconseguir desfer el nus que el mantenia ja gairebé sense vida. Una parella de la Policia Nacional el va aconseguir reanimar i traslladar a un centre mèdic, on es recupera.
No gaire lluny, a l’institut anatòmic els forenses van confirmar ahir que el cos sense vida rescatat dijous en aquella mateixa platja s’havia ofegat aquell mateix dia. Ahir a la nit els investigadors continuaven amb les gestions per identificar la víctima, que per l’aparença podria ser un menor.
La gestió precisament dels menors centra els esforços de l’Administració de Ceuta, que espera buidar aquest cap de setmana les naus d’El Tarajal. Ahir a la nit es van traslladar 250 nens més a un segon campament amb lliteres de l’exèrcit al poliesportiu de Santa Amelia. En uns mòduls prefabricats a l’alberg de Piniers hi ha des de dimecres 250 criatures més.