La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Cal recuperar el vigor amb què va néixer la Casa Àsia”
Vint anys després de ser fundada, la Casa Àsia mira de reforçar, sota el guiatge del seu director general, Javier Parrondo, el paper d’instrument de diplomàcia pública i la vinculació amb Barcelona, on espera disposar d’una seu definitiva
La Casa Àsia fa 20 anys. Javier Parrondo (Madrid, 1977) dirigeix aquest consorci de diplomàcia pública des de l’octubre del 2019. Llicenciat en Dret per la Universitat Carlos III, va ingressar en la carrera diplomàtica el 2004. Profund coneixedor de la realitat asiàtica –la seva destinació anterior va ser l’ambaixada d’Espanya a Bangkok– té al davant el repte d’enfortir una institució que no ha rebut per part dels patrons l’atenció que es mereix i que, després d’una trajectòria agitada, busca un espai definitiu a Barcelona. La proposta de l’Ajuntament de traslladar-ne la seu al palau de Pedralbes s’obre camí.
Moment de tancar una etapa i obrir un nou cicle?
L’aniversari permet fer balanç i plantejar reptes de futur, consolidar les bases perquè la Casa Àsia continuï sent un instrument rellevant de diplomàcia pública, donarli un nou impuls i recuperar l’esperit amb què es va crear: convertir Barcelona en finestra a Orient i porta d’entrada d’Àsia-Pacífic a Espanya.
Una de les seves missions és que Àsia no sigui vista com a una amenaça sinó com a una oportunitat?
Cal veure el continent com una oportunitat econòmica, comercial, cultural. I el paper de la Casa és acostar-se a la regió sense prejudicis i des d’àmbits diferents dels de la diplomàcia tradicional posant en contacte les corrresponents societats civils.
Turisme de Barcelona promociona la ciutat als països asiàtics, però la competència és forta. Barcelona arriba tard? Barcelona és una marca ja consolidada a Àsia, sobretot a través del futbol, però hi ha un problema per resoldre després de la pandèmia: la falta de connexions aèries directes. Quan recuperem la mobilitat caldrà veure quina és la resposta del turista asiàtic, que no se sent atret pel model de sol i platja sinó per l’atractiu cultural.
És el perfil que les autoritats barcelonines diuen que volen... És un turisme que encaixa bé a la ciutat, però fa falta més presència institucional per promoure Barcelona. I un punt important: els turistes asiàtics són molt sensibles a les qüestions de seguretat.
Després de 20 anys, la Casa Àsia se sent còmoda a Barcelona? Sí, perquè des del principi es va establir un cordó umbilical entre la Casa i la ciutat. El 2007 se’n va crear una segona seu a Madrid, però la Casa Àsia no s’entén sense Barcelona i vull pensar que a l’inrevés passa el mateix. Però els compromisos adquirits del 2001 s’han de plasmar a la pràctica, i fa falta que les aportacions dels membres del consorci es corresponguin amb l’acordat. I que dotin la Casa d’una seu estable.
El satisfà la proposta de l’Ajuntament de cedir-los part del Palau de Pedralbes?
Cal agrair-la. La ubicació és correcta, perquè la idea és crear allà un hub internacional. Compartir edifici amb la Unió per la Mediterrània té sentit. Ara som en un edifici funcional (el d’oficines de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, al carrer Bolívia) i el cost del lloguer el suporta la Casa. Això contradiu els estatuts, pels quals la Generalitat aporta les oficines i l’Ajuntament proveeix els espais per fer activitats. Necessitem un edifici que aculli totes aquestes activitats que anem ubicant en altres llocs partint d’acords amb la Fundació La Caixa, el CCCB, centres cívics... Cal dotar la Casa d’una seu. I la idea, i així l’hi he traslladat a l’Ajuntament,
“Els estatuts fixen una aportació mínima de 3 milions; avui és d’1,8 i a més paguem el lloguer”
“És una ubicació menys cèntrica que les seus anteriors, però és correcta”