La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Yakumanka fa un altre pas endavant
José Olave firma la proposta més interessant des que va obrir el restaurant barceloní de Gastón Acurio, amb plats peruans tradicionals i d’altres de fusió peruanomediterrània
Potser una de les raons del bon funcionament del Yakumanka (València, 207), el restaurant de Gastón Acurio a Barcelona, és aquest desig de viatjar quan només estava permès amb la memòria i el paladar. Retrobar-se amb la cuina peruana, tan singular i tan rica, era tota una aventura a què molts s’apuntaven en els horaris permesos o recorrent al delivery, que han tractat amb encert.
Visitem el restaurant que dirigeix Alonso Ferraro, el soci peruà d’Acurio, quan la restauració barcelonina recupera tots els torns i ens hi trobem una proposta modelada per tot el que s’ha viscut els últims mesos: una carta més reduïda i uns suggeriments del dia subjectes al mercat, com ha de ser. Plats, explica Ferraro, que es despatxen fins que s’acaba el producte.
El pròxim repte és reactivar la barra, amb un menú de peix i marisc que completarà una oferta interessant
Han passat quatre anys des que, assegut a la barra del primer Yakumanka (amb aquesta mateixa firma també obriria a Mèxic DF i a Ginebra), un dia d’agost Acurio tastava els punts de picant i el toc dels cebiches o les causes abans de l’obertura, i defensava les porcions generoses del país andí i la puresa de cada recepta.
Després de diversos relleus a la cuina, fa un parell d’anys que el xef José Olave signa una proposta que ha anat evolucionant i que es troba en un punt interessantíssim per l’equilibri entre alguns plats de cuina tradicional i altres en què es busca l’atractiu de combinar els ingredients mediterranis amb la cultura culinària del país
ha de quedar més bé. I després ens n’oblidem, esclar. La pregunta és: passaria res si s’eliminés aquesta famosa operació? Lògicament, no. Només que segurament hi hauria milers de persones, sobretot dones, que passarien una primavera més tranquil·la. Això sí, alguna empresa deixaria d’ingressar uns quants diners, si no fos que, a canvi, venguessin una operació salut tot l’any... Hi ha molts tipus de bellesa; el cos és imperfecte i que tenir el cos que un/a vol (o pot) és un dret.
lavanguardia.com/comer