La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una proposta madura
El Divinum té una cuina cada cop més precisa i gustosa
Examinar amb atenció les particularitats de cada servei i tots els detalls del dia a dia d’un restaurant és el deure de les persones que, amb més o menys responsabilitat, hi treballen. D’altra banda, que els responsables de la gestió es replantegin la millora del negoci és una comesa necessària, compromesa i elogiable. I això és el que han fet Joan Morillo i Laura Tejero, durant aquests mesos difícils que acabem de passar, al restaurant Divinum de Girona: una renovació fantàstica i admirable.
Aquesta millora és el que ens ha empès a tornar a parlar d’aquesta casa, sobre la qual ja vam escriure (molt bé) fa cinc anys. L’últim àpat que hi hem fet ens permet afirmar que la millora voreja l’excel·lència. Tot, però especialment l’atenció, el marc i la cuina –el menjar, els vins i la qualitat de la taula de formatges– denoten refinament, subtilesa i seducció.
La cuina mereix una menció especial. L’arribada al Divinum de Jordi Rollán –antic xef de La Rectoria d’Espinavessa– ha suposat, des de fa tres anys, un canvi substancial en la trajectòria del restaurant. La cuina d’en Jordi és més madura, explícita i personal. Més precisa i més gustosa.
Espàrrecs blancs amb escabetx de taronja i maionesa d’espècies. Carxofes amb pèsols i favetes a la brasa.
Arròs de múrgoles.
Lletons de vedella amb fajol. Taula de formatges, imprescindible.
A part de la carta, tenen dos menús: la Vall de San Daniel (75 euros amb IVA inclòs, vins 40), el Tarlà (costa 90 euros amb IVA inclòs, vins 50) i el Petit Menú (48 euros IVA inclòs), que serveixen els migdies feiners.
Demaneu a en Joan o a la Laura els suggeriments.
De la Laura i en Joan –tots dos formats amb Santi Santamaria– s’ha de dir que formen una parella professionalment excepcional. I amb ells i en Jordi, un equip de gent jove i entusiasta, compromesa i fidel, que ajuda a fer d’aquesta casa un restaurant veritablement magnífic i captivador.
Ja hem afirmat alguna vegada que la cuina que aquests últims anys s’ha fet al país ha estat, amb notables però comptades excepcions, una proposta plena de futilitats i fullaraca, tan confusa com vanitosa. Enmig de tant despropòsit, 5 a Taula sempre s’ha decantat per la cuina que no amaga ni l’evidència ni la certesa.
Tornant al Divinum, podem dir que s’ha convertit en un lloc extraordinari. Va ser un àpat en què, a mesura que el servei avançava, el desig creixia. Una experiència que ens ha recordat que tot el que fem s’alimenta de la memòria. I, davant un àpat com aquest, la joia es fa indescriptible.