La Vanguardia (Català-1ª edició)
Des d’Oxford contra el virus
Dani Prieto-Alhambra va arribar a la Universitat d’Oxford, al Regne Unit, l’estiu del 2009 per avançar en la tesi doctoral. El seu pla era quedar-s’hi sis mesos i tornar a Barcelona, on acabava d’aconseguir una plaça fixa de metge de família al centre d’atenció primària (CAP) de Manso.
Han passat dotze anys i continua a Oxford, on s’ha consagrat com un dels científics més reconeguts del món en l’especialitat emergent de la farmacoepidemiologia. Les evidències científiques que ha aportat sobre vacunes i fàrmacs contra la covid s’han tingut en compte a l’Agència Europea de Medicaments (EMA), a l’Agència Reguladora de Medicaments i Fàrmacs del Regne Unit (MHRA), a l’Agència d’Aliments i Fàrmacs dels EUA (FDA) i, més recentment, al Departament de Salut a Catalunya. Sorprenentment, el Ministeri de Sanitat a Espanya ha pres decisions sobre vacunes que van en la direcció contrària.
Paral·lelament a la seva activitat investigadora, continua exercint com a metge una vegada per setmana. “Els dimarts, a l’hospital Universitari d’Oxford”, explica en una entrevista per Zoom. “És el dia més dur de la setmana, acabo destrossat. Però si tens vocació clínica, el contacte amb els pacients és molt gratificant”.
Prieto-Alhambra recorda que “havia volgut ser metge des de petit. Tinc fotos de quan era petit disfressat de metge. No sé d’on em ve la vocació. De família segur que no, perquè el meu pare és enginyer i la meva mare mestressa de casa”.
Tot el que té relació amb l’ésser humà li interessa. També la literatura i la filosofia. “Suposo que es podria dir que soc un humanista”, reconeix. Quan anava a fer l’examen de selectivitat i va haver d’indicar en quines carreres es volia matricular, va posar Medicina en totes les caselles. Va entrar a la Universitat Autònoma (UAB). Després, quan va haver de triar especialitat, va triar medicina de família.
“M’atreia el tracte amb els pacients i la gestió de la incertesa en la consulta”, explica. “És una cosa que passa en el dia a dia en l’atenció primària, que has de prendre decisions basant-te en informació incompleta sobre els pacients”. Així que va acabar el MIR el 2006, va començar a exercir com a metge de família al CAP passeig de Sant Joan, a Barcelona, i es va apuntar a un màster de la UAB sobre investigació en atenció primària, on va aprendre els rudiments de l’epidemiologia.
Va tenir com a mentor Adolfo Díez Pérez, que era cap de Medicina Interna a l’hospital del Mar i que el va posar en contacte amb la unitat d’investigació epidemiològica d’Oxford. Així va ser com va aterrar l’estiu del 2009 al Regne Unit, amb tres anys d’experiència al CAP Passeig de Sant Joan i un projecte de tesi sobre tractament farmacològic de l’artrosi.
“Allà va ser on em vaig enamorar de l’epidemiologia. Em vaig adonar que, si un fa una aportació important en epidemiologia, ajuda moltes persones. Té un impacte molt més gran que veient pacients un per un a la consulta, que per descomptat també és important”.
La tesi li va obligar a fer una immersió en farmacoepidemiologia, una nova disciplina en què s’utilitzen dades anonimitzades de milers de persones per analitzar els efectes de fàrmacs, vacunes o dispositius mèdics a la vida real, més enllà de les condicions controlades dels assajos clínics. És un camp que ha fet eclosió al llarg de
Format com a metge de família, continua atenent pacients un dia a la setmana