La Vanguardia (Català-1ª edició)
Joglars satiritza el nacionalisme amb la llibertat total de Rusiñol
‘Señor Ruiseñor’ aterra al teatre Apolo en català
Destructor de fanàtics, el va anomenar Pla. I ara Joglars utilitza la seva llibertat absoluta i el seu cosmopolitisme com a ariet per a una sàtira contra el nacionalisme. Es tracta, sí, de l’autor de L’auca del senyor Esteve i gran pintor modernista: Santiago Rusiñol, a qui l’actor i director Ramon Fontserè defineix com “un català fantàstic, un artista d’esperit renaixentista i que representa la inducció a la vida sensual, a la bellesa, la Mediterrània”. Un creador, afegeix, “que va reivindicar l’art com a pàtria universal en contra de les pàtries identitàries”. Un geni a qui ara afegeixen a la llista de personatges catalans que han abordat, com Dalí, Pla o Ubú/Pujol amb Señor Ruiseñor, una obra que arriba en versió catalana dimecres al teatre Apolo i el títol de la qual al·ludeix a com anomenaven Rusiñol a Aranjuez, on va acabar els seus dies amb el càrrec de jardiner general concedit per Alfons XIII perquè pogués entrar als bonics jardins reals en carruatge i moure-s’hi lliurement.
L’argument de la nova sàtira de Joglars? Un vell jardiner de Parcs i
Jardins ha de deixar la feina pel reuma i el recol·loquen al Museu Rusiñol, on donarà vida al creador en visites teatralitzades. De mica en mica el vell jardiner s’anirà imbuint de les seves idees i manera de ser. Ja enamorat del geni, els responsables polítics decidiran transformar el museu Rusiñol en un museu de la identitat.
I començarà el conflicte, perquè per al jardiner, i per a Joglars, Rusiñol és l’antítesi d’aquesta pretensió.
“Rusiñol va reivindicar l’art com a pàtria universal en contra de les pàtries identitàries”, afirma Ramon Fontserè
“Ell deia que per sobre de les fronteres hi ha la pàtria universal en què tots creem, la veritat, la virtut i la bellesa”, subratlla Fontserè, que apunta que “a Catalunya s’ha arrencat o falsejat el passat i d’aquesta manera s’ha pogut configurar un ordre inventat, només s’utilitza la part de tradició que convé per a un relat esbiaixat”.
I recorda que Rusiñol, “que estava destinat a ser l’hereu de les fàbriques tèxtils del seu avi, va començar a pintar d’amagat i va triar l’art, la llibertat”. Hedonista i amb gran sentit comú, remata, “considerava que l’art era el més gran del món”, i ara el porten a escena amb una escenografia en què una pantalla ensenya la seva pintura envoltant una tarima inclinada ovalada com una paleta de pintor que permet als sis actors jugar, “perquè considerem que el teatre és joc”, diu Fontserè, que afirma que la peça té “la sàtira d’un Ubú i la bellesa d’un Dalí”.
Una obra estrenada a Valladolid a finals del 2018 i que ha trigat a arribar a Barcelona, on no es veia Joglars des de feia sis anys. “Hem vingut quan hem pogut, no s’havia interessat ningú fins que ho ha fet Enrique Salaberria per a l’Apolo”, diu l’actriu Dolors Tuneu. Fontserè afegeix que Rusiñol era un gran humorista i que “l’humor sempre ha servit per expressar de manera civilitzada la tragèdia”. I explica que per als seus 60 anys com a companyia el 2022 treballen en una peça sobre el políticament correcte i el puritanisme a través d’Aristòfanes, pare de la comèdia grega.