L’entrenador reinventat

Diego Simeone és ara mateix el caçador que té la peça al punt de mira. Sap que ja ha fet el més difícil i que no pot fallar el tret. Simeone està a punt de guanyar la segona Lliga, un èxit que espera amb candeletes (el seu últim gran títol, la Lliga, data del 2014) i perquè no debades és l’entrenador més ben pagat del món (17 milions nets). L’Atlètic en té prou guanyant al

Nuevo Zorrilla a un Valladolid en llocs de descens per cantar victòria i Simeone prefereix ser caut. Sap que el perill més gran no és el rival sinó que al seu equip li pesi la responsabilitat i torni a ser el conjunt fràgil mentalment al qual va arribar com a jugador fa més de dues dècades. Simeone manté el discurs combatiu de sempre: “El partit és una final amb dos equips que lluiten per objectius diferents però tots dos hi deixaran la vida per aconseguir-ho”. No espera res més que patir. Simeone és el mateix de sempre, però aquesta temporada s’ha vist el seu equip jugant d’una altra manera; més alegre, més a l’atac. Sense el Mono Burgos de segon, aquest Atlètic ja no és l’equip que marcava l’1-0 i especulava. Simeone s’ha reinventat. Sempre se li va atribuir perdre les dues finals de la Champions contra el Reial Madrid (2014 i 2016) per un excés de conservadorisme. Ara l’equip mira a tota hora cap a Luis Suárez. L’únic però per a Simeone és no haver trobat acomodament a João Félix. Correa li ha guanyat la partida.