Una infecció per fongs cega i mata a l’Índia expacients de covid

La mucormicosi fa tornar a l’hospital milers de diabètics baixos de defenses

Els pacients indis de covid que han superat el seu pas per l’uci ara tenen por de morir per culpa d’una infecció fúngica. Les últimes setmanes cent convalescents pel cap baix, gairebé tots diabètics, han mort a Bombai i la rodalia després d’haver agafat la mucormicosi, coneguda localment com a fong negre.

Dijous, el Govern indi va reconèixer que ja es tracta d’una epidèmia que afecta més de mitja dotzena dels seus estats i va cridar els hospitals a notificar i rastrejar tots els casos, que serien de prop de deu mil.

La mucormicosi no és una infecció desconeguda en casos aguts d’immunodepressió, com ara en pacients de sida. Tot i això, els casos per any abans es podien comptar amb els dits, fins i tot a les megalòpolis índies. La incidència ara s’ha multiplicat per més de cent.

Delhi, Bombai, Bangalore, Haiderabad i altres grans ciutats ja destinen pavellons específics per a aquests pacients. Tot i que no es tracta d’una malaltia contagiosa, i diagnosticada a temps i amb la medicació adequada es pot guarir, sense tractament la letalitat supera amb escreix el 50%.

La mucormicosi s’estaria acarnissant amb els convalescents de covid, amb les defenses molt baixes i el sucre molt alt. El fong penetraria en l’organisme per la cavitat nasal, abans d’estendre’s als maxil·lars i la part posterior de l’ull. Llavors és quan salten les alarmes, per la pèrdua de visió, que sense tractament es torna irreversible. El pas següent, fatal, és l’afectació del cervell i els pulmons.

La combinació de pols, calor extrema i humitat fan de l’Índia la incubadora ideal. I en un 95% dels casos, les complicacions es donen en diabètics.

Un otorrinolaringòleg afirma que al seu hospital de cada deu casos de mucormicosi, cinc van acabar en mort i cinc en pèrdua de l’ull. També comporta amputacions de nas o de maxil·lar.

Quan encara no han desaparegut de les xarxes les crides desesperades per trobar bombones d’oxigen, un llit d’uci o cloroquina, ara comença la cursa per les injeccions de l’antibiòtic indicat,

L’Índia en alerta després de la mort de cent pacients a Bombai per l’escassetat de l’antibiòtic apropiat

l’anfotericitina B. Amb SOS no menys dramàtics per salvar l’ull esquerre de qui ja ha perdut el dret.

Metges sense Fronteres atribueixen aquesta complicació “a la medicació amb esteroides barats”. “S’estan fent servir de manera inapropiada, excessiva i prolongada”, afegeix K. Srinath Reddy, de la Fundació Índia de Salut Pública. La contaminació podria provenir dels mateixos humidificadors i bombones d’oxigen.

Aquesta erupció fúngica, després de la pitjor pandèmia que ha vist el món sencer en un segle, ha agafat desprevinguts hospitals i laboratoris, malgrat que l’Índia és productora d’anfotericitina B i se n’ha ordenat un augment de producció i d’importació.

Però un pacient en necessita entre seixanta i cent injeccions, que en temps normals costen més de mil euros, fora de l’abast de centenars de milions d’indis, que sovint ja surten sense un ral de l’hospitalització per covid.

L’Índia reconeix més de quatre mil morts diàries pel coronavirus. I al costat d’escenes dantesques, de pacients atesos a l’exterior dels hospitals o dins dels seus cotxes, també n’hi ha algunes d’esperançadores. Com el gest de la comunitat sikh, que ha convertit desinteressadament un dels seus temples a Delhi en un hospital amb centenars de llits, “perquè el deure sagrat és servir la humanitat”.