Polèmica marxa enrere a França en la immersió en llengües regionals

El Constitucional rectifica una llei recent i imposa la primacia del francès

Quan falta menys d’un mes per a les eleccions regionals, la tradició jacobina, aquest impuls centralista fill de la revolució del 1789, ha mostrat ser molt viu a França. El Consell Constitucional ha esmenat una llei aprovada pel Parlament el 8 d’abril que permetia la immersió lingüística en idiomes minoritaris –com l’eusquera, el bretó, el català o el cors– a les escoles públiques.

En un dictamen fet públic abans-d’ahir, el màxim intèrpret de la Constitució va establir que la immersió dels alumnes en llengües que no siguin la de Molière i l’ús d’accents diacrònics –com els que fa servir el bretó– en actes de dret civil no són conformes a la Carta Magna, ja que a l’article 2, deixa clar que “la llengua de la República és el francès”.

L’alegria dels defensors de les anomenades “llengües regionals” ha durat tot just sis setmanes. Al seu moment van aconseguir que el Senat i l’Assemblea Nacional donessin llum verda a la llei. Va ser una sorpresa. Van marcar un gol al Govern i al partit presidencial, La República en Marxa (LREM), tot i que una part dels seus diputats hi va votar a favor. La resposta no es va fer esperar. El ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, guardià de les essències republicanes –incloent-hi la fortalesa irrenunciable de l’Estat central– i de l’homogeneïtzació, va posar el crit al cel. Es va presentar un recurs i el Constitucional li ha donat la raó. Sí que és legal, en canvi, que els municipis financiïn l’ensenyament i el coneixement de les llengües regionals, que es consideren part del patrimoni col·lectiu francès, tot i que sense arribar a l’extrem que es faci servir la tècnica de la immersió lingüística en aquests idiomes. Tampoc no serà possible registrar un nounat amb un nom bretó que exigeixi un accent inexistent en francès.

La reacció ha estat aïrada per part de polítics i associacions a les regions afectades, sobretot a Bretanya i el País Basc. La resolució del Consell Constitucional no només barra el pas a la immersió a les escoles públiques sinó que genera dubtes sobre la continuïtat de les ikastoles, de la xarxa d’escoles Diwan –en bretó– o Arrels, a la Catalunya francesa. Es tracta d’experiències minoritàries però que encoratgen l’esperança que les llengües amenaçades sobrevisquin. Les ikastoles han estat l’experiment fins ara més reeixit.

Un dels promotors principals de les llengües regionals, l’incansable diputat bretó Paul Molac, està indignat pel fre del Constitucional, que va qualificar de “completament incomprensible”. “Es tracta d’un veritable aferrissament contra l’ús, la preservació i les promoció de les llengües”, va dir Molac, que va fer una crida al president de la República perquè es modifiqui “amb tota urgència” la Constitució i es corregeixi la injustícia.

El centralisme francès és molt visible a l’actual campanya de les regionals i departamentals. En el debat mediàtic són gairebé absents els temes propis de les regions, que a França tenen moltes menys competències que a Espanya. Tot ho domina la política nacional, si la ultradreta traurà bon resultat i si Macron quedarà molt tocat o no a les presidencials de l’any que ve.

Al Registre Civil no s’hi podrà inscriure un nom que porti accent diacrònic, com els del bretó