La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sis mesos sense notícies de Biden
El Govern espanyol atribueix a la falta de conflictes l’absència d’una trucada del president dels EUA a Sánchez
Si la falta de notícies és en si mateixa una bona notícia, tot i que un mal negoci periodístic, l’absència d’una trucada de la Casa Blanca a Moncloa no és més que el senyal que les relacions entre els Estats Units i Espanya tenen bona salut. És l’explicació que donen des del Govern al fet que, sis mesos després de la victòria de Joe Biden i quatre de la seva arribada a la Casa Blanca, el telèfon de Pedro Sánchez continuï sense sonar.
Tot i que l’executiu espanyol apuntala aquest argument amb la fluïda interlocució entre els responsables d’Exteriors i Defensa i a nivell diplomàtic, l’oposició ho interpreta en canvi com el senyal d’una pèrdua de pes a l’exterior que veuen materialitzada en la crisi diplomàtica amb el Marroc. Les interpretacions dels fets varien però el que ningú no pot disputar és que mentre Barack Obama va trigar quatre dies a trucar a José Luis Rodríguez Zapatero el 2009 i Donald Trump, 35 a telefonar a Mariano Rajoy, Biden no ha inclòs el seu successor entre els líders mundials amb qui ha entaulat contacte directe.
Com a president electe, Biden va parlar per telèfon amb el primer ministre britànic, Boris Johnson, l’italià Giuseppe Conte, la cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès, Emmanuel Macron, entre d’altres. A l’arribar a la Casa Blanca, va tornar a parlar per telèfon amb Merkel, Macron i Johnson i va anomenar altres líders com Jacinda Arden (Nova Zelanda), Alberto Fernández (Argentina), Sebastián Piñera (Xile) i el rei de Jordània Abdallah II, a més dels mandataris dels països veïns, el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau i el de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador.
Passats els primers dies, el ritme de trucades a l’estranger des del despatx oval va decaure. Al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va trigar gairebé un mes a trucar-li, un període excepcionalment llarg tractant-se d’aliats tan estrets. En total, el president Biden ha parlat amb una trentena de líders internacionals des que va arribar al poder. No amb Pedro Sánchez.
El contacte tindrà lloc quan “les circumstàncies ho permetin”, va dir fa un mes a Madrid la sotssecretària d’Estat per a Europa i Euràsia, Molly Montgomery, al·legant que Biden està bolcat en la pandèmia i la crisi econòmica. Fonts del Govern resten importància a l’absència de contacte directe entre els mandataris. La ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, va parlar amb el secretari d’Estat Antony Blinken al febrer i la ministra de Defensa, Margarita Robles, tracta també amb el seu homòleg dels EUA.
Biden, addueixen, s’està centrant a parlar amb els països amb els quals tenen algun problema o dels quals necessita ajuda de cara el seu pols amb la Xina, la seva màxima prioritat, o Rússia. El nou primer ministre italià, Mario Draghi, que a més presideix el G20, va prendre possessió el mes de febrer i tampoc no ha rebut la trucada de Biden, recorden les fonts. Sánchez, afegeixen, va ser convidat a la cimera virtual sobre canvi
Tot i que Biden no el qüestioni, el llegat de Trump al Sàhara Occidental afecta els dos països per igual
climàtic convocada per la Casa Blanca. I la invitació per celebrar una visita d’Estat a la Casa Blanca, cancel·lada amb motiu de la pandèmia, tot i que firmada per Trump és un gest de país a país i continua a sobre de la taula en espera d’un moment més propici.
El llegat de Donald Trump al Sàhara Occidental afecta en qualsevol cas els dos governs per igual. Al desembre, a canvi de normalitzar relacions amb Israel i afegir-se als Acords d’Abraham, Rabat va aconseguir que Washington avalés les seves aspiracions de sobirania sobre aquest territori. Biden ha decidit no qüestionar els pactes però aquest reconeixement s’allunya de la postura de l’ONU (defensada per Espanya i la Unió Europea) i xoca per tant amb la seva promesa de portar els EUA de tornada al multilateralisme.
El Govern espanyol té clar que tant la crisi “creada” arran de l’hospitalització del líder del Front Polisario, Brahim Gali, a Logronyo com les tensions diplomàtiques amb Alemanya busquen aconseguir que la UE modifiqui la seva actitud sobre el Sàhara i s’afegeixi al gir de Washington. Els intents d’Espanya i altres països de reactivar el cas en el marc de l’ONU –que segons fonts oficials Washington veu de bon ull– han quedat en l’aire davant l’esclat de la violència entre Israel i Gaza. Biden té un tema més, inesperat, en el qual abocar la seva atenció.