La Vanguardia (Català-1ª edició)
El funerari que acarona els morts
Navil Rahal dirigeix l’única funerària musulmana de Ceuta i assumeix els costos de totes les cerimònies dels migrants
Abans d’amortallar el cos amb tres llençols blancs de cotó i escamparhi flors amb olor d’ambre i gessamí, Navil Rahal va enregistrar el rostre de Sabir Azzouz i en va enviar les imatges als pares, que el ploren a la seva casa de Castillejos des que van saber de la seva mort dimecres. El noi de 19 anys va ser el primer a morir ofegat quan tractava de vorejar nedant l’espigó d’El Tarajal. Dilluns es va llançar a l’aigua sense saber nedar amb uns amics que el van agafar en els primers moments, però que enmig del caos el van perdre fins a retrobar-lo moribund a la sorra.
El cementiri musulmà de Sidi Embarek va acollir ahir al migdia la cerimònia de comiat, a la qual van assistir els amics d’en Sabir que van entrar a la ciutat autònoma i han estat amagats per no ser expulsats i poder participar en el seu enterrament.
Navil Rahal, propietari de l’única funerària musulmana a Ceuta, Al Qadr, es va encarregar de tot. Ho fa sempre des que va començar en l’ofici de funerari en els enterraments de víctimes sense família en aquest costat de la frontera o sense recursos a l’altre costat i sempre amb el seu ajudant Dris Ahmed Abdelkrim.
I fa alguna cosa més pels que moren amb el que duen posat i prou. Com si es tractés d’un detectiu investiga aquí i allà per tractar d’identificar els cossos rescatats sense vida i sense nom. Sovint ho aconsegueix. Envia fotos, rep imatges, intercanvia descripcions, i acaba confirmant amb les famílies que sospiten que el seu ésser estimat és mort per totes les dades disponibles. Unes vegades és una cicatriu, d’altres una operació al peu dret per eliminar un dit de més. En el cas d’en Sabir les fotografies indicaven inequívocament que el jove que buscaven els seus pares d’ençà de dilluns era el noi que en Navil preparava des que el jutge li va lliurar el cos divendres.
La confirmació oficial de la identitat de la víctima arriba més tard, a través de les empremtes dactilars, o de l’ADN, via Europol i passant pel registre oficial de Rabat. Però en Navil fa drecera i escurça el neguit infinit d’uns pares que no saben res dels seus fills. “N’hi ha que es moren sense saber que els seus nens fa anys que són enterrats”.
Els últims temps ha preparat i acomiadat més d’un centenar d’adolescents que van morir a Ceuta de camí cap a Europa. La majoria ofegats. Amb les seves gestions, en què col·labora un periodista influent de Tetuan, ha aconseguit identificar-ne més de la meitat. De la resta en guarda un arxiu ordenat d’imatges, cicatrius, detalls i les peces de roba que portaven en el moment de morir esperant per posar-hi nom algun dia. En guarda també un vídeo per enviar als pares i que comprovin amb els seus propis ulls que a Ceuta “els vam preparar, els vam atendre, vam resar i els vam acomiadar com si fossin els
A través de fotos, cicatrius i senyals no para fins a trobar les famílies dels que van morir sense identificar
nostres germans, els nostres fills”.
És veritat. En Navil va parlar ahir amb l’imam i va sol·licitar autorització perquè tres periodistes presenciéssim l’oració de l’oració al costat del cos amortallat. “Aquestes imatges han d’arribar al Marroc, perquè tots els Sabir que avui somien saltar a Ceuta sàpiguen que aquí també es mor”, deia.
Abatut, en Navil va voler després de la cerimònia recórrer a la tarda els assentaments on s’amaguen desenes de menors arribats aquesta setmana. A tots els mostrava la foto del noi que es va ofegar dijous a El Tarajal i a qui enterrarà diumenge. Cap dels que mira amb atenció la foto no identifica el jove.
Una trucada atura la investigació. Abdesalam Mohammed, president de l’associació benèfica Alas Protectoras i que ha gravat tots els enterraments de manera altruista, demà tindrà muntat el vídeo de la cerimònia per enviar-lo als pares d’en Sabir. “És important per als pares i també ho és per a nosaltres”, insisteix en Navil, que sempre ha rebutjat subvencions o qualsevol mena d’ajuda per sufragar les cerimònies. “Mentre pugui, ho continuaré fent; així ho crec i ho creu també la meva dona”. En Sabir descansa a Ceuta a la tomba 4370 sobre la qual aviat creixerà gessamí i menta.