La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els presos basen les seves defenses a Europa en els vots particulars
La concessió dels indults també aplanaria el camí al TEDH
La batalla judicial pel procés encara està en joc. Els presos independentistes no han llançat la tovallola i disposen de dues armes que fa un temps no tenien. El vot particular formulat per dos magistrats de la minoria progressista del Tribunal Constitucional, que posen en dubte la proporcionalitat de les penes que el Tribunal Suprem va fixar pels delictes de sedició, ha provocat un gir de 180 graus en l’estratègia de les defenses. Ja no estan sols. Una mínima part del tribunal que defensa la carta magna els dona suport i això, segons el seu parer, té un valor incalculable per a les seves aspiracions europees.
Els magistrats José Antonio Xiol i María Luisa Balaguer eren plenament conscients que els seus arguments no farien canviar l’opinió dels altres set magistrats que van formar el ple per estudiar la sentència sobre la sedició i que van avalar sense fissures la sentència del Suprem. L’intent de modificar la ponència era impossible davant la indestructible actitud de la major part del ple d’avalar que el que va passar a la tardor del 2017 a Catalunya va ser un acte de sedició, però el seu criteri quedaria reflectit en un vot particular conjunt que facilitaria el camí a les defenses davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
El vot particular ha estat un respir per a les defenses perquè considera que la pena fixada pel procés va ser “desproporcionada”, a més de plantejar reticències respecte de la mateixa redacció i aplicació del delicte de sedició.
“Una anàlisi alternativa, que nosaltres considerem de més correcció constitucional i més respectuosa amb l’actual estàndard en el dret nacional i europeu dels drets humans, hauria hagut de desembocar, en una sentència estimatòria”, argumentaven.
A l’Executiu i al món judicial hi ha una certa alarma sobre el que pot passar. Encara que hi hagi una consciencia clara que s’ha complert amb totes les garanties i s’ha aplicat escrupolosament la llei i el Codi Penal, es tem que qualsevol serrell pugui ser utilitzat pel tribunal europeu per estirar les orelles a Espanya, sobretot essent un tema amb tantes arestes polítiques, com ja va passar amb la doctrina Parot, que va obligar a fer un nou recompte en el compliment de les penes d’etarres, el qual va comportar l’excarceració de mig centenar de membres d’ETA. pees per argumentar la desproporcionalitat de la pena. A l’entorn dels presos no es preveu que l’Executiu denegui els indults, atesa la insistència del president de llançar els missatges de “desinflamar” la situació a Catalunya. L’argument principal que els afavoreix és que quan toqui pronunciar-se sobre la mesura de gràcia alguns dels presos hauran complert prop de la meitat de la pena i altres, com l’exvicepresident Oriol Junqueras, farà gairebé quatre anys que són a la presó.
Les cartes, però, són sobre la taula. El Govern central veu amb recel que en la nova composició del Govern català s’hagi lliurat la Conselleria de Justícia, i sobretot el control de presons, a Junts per Catalunya. Les relacions amb la fins ara consellera, d’ERC, eren
ESCULLS El Govern central veu amb recel el control de presons a Catalunya per Junts
REFORMA A LLARG TERMINI La modificació del delicte de sedició podria tardar fins a un any a tramitar-se