La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bodes “tant sí com no” per Zoom
Els enllaços retransmesos per streaming comencen a guanyar adeptes per esquivar les restriccions per la pandèmia i acostar la cerimònia als familiars que viuen lluny
La Sandra i en Txetxu tenien clar que més enllà de virus i restriccions volien casar-se el 2020. Qui més qui menys sap, o es pot imaginar, que organitzar un casament convencional pot assemblar-se a una àrdua cursa de fons: convidats, església, reserva d’habitacions, restaurant, músics, viatge, imprevistos, cancel·lacions, trucades, tensió... Però si a tot això s’hi suma una pandèmia mundial, aquesta cursa de fons passa a convertir-se en una d’obstacles. Doncs ells es van enfrontar a aquesta prova sense por, i en van
I ells eren al mig. Però tenien clar que ho aconseguirien. “Estava decidida a casar-me tant sí com no”, afirma la Sandra.
I va arribar el dia, el dissabte 10 d’octubre de l’any passat. Divendres, Bonaut s’havia desplaçat fins a l’església madrilenya de Los Jerónimos, on es casava la parella (de 29 anys tots dos), per deixar-ho tot preparat. Prop de 90 persones van acompanyar físicament els nuvis a la parròquia mentre 20 més van seguir la cerimònia des de la Casa de Mónico, on tindria lloc la celebració, i d’altres ho van fer des d’Oxford (Anglaterra) o Bordeus (França).
La retransmissió va ser un èxit. cerimònia, que és el més representatiu del casament. El moment de la celebració ja quedarà immortalitzat amb el servei de videografia”.
La Mayte i en Guillermo són una altra parella de valents que van desafiar la pandèmia per donar-se el “sí, ho vull”. També es van casar a Madrid, malgrat que la primera idea era fer-ho a Lleida, d’on és originària ella. Tot i això, van haver de descartar-ho per la situació epidemiològica que vivia la província catalana al juliol, quan pretenien celebrar el seu casament. Al final es van casar el 5 de setembre a la parròquia madrilenya de San Fermín de los Navarros.
De seguida va sorgir la idea de