La Vanguardia (Català-1ª edició)
El nou Govern frena les renovables i deixa als llimbs desenes de projectes
L’acord pot ser una “moratòria encoberta”, segons els promotors
El pacte assolit entre ERC i Junts per governar Catalunya els pròxims anys frenarà les energies renovables, ja que condiciona l’impuls a les fonts netes a un pla territorial amb un nou mapa que restringirà els espais per acollirles. A més, canviarà les regles de joc per acceptar els nous parcs eòlics i fotovoltaics, fet que pot deixar als llimbs desenes de projectes ja presentats.
Els promotors de les fonts renovables temen que el gir que imposi el pacte sigui, a la pràctica, una “moratòria encoberta” per impulsar l’energia eòlica i la solar, tot i que el text no ho explicita, segurament perquè seria considerat com un element que entra en col·lisió amb les polítiques europees contra el canvi climàtic. Per la seva banda, les entitats que integren la xarxa de plataformes ciutadanes que s’han mobilitzat contra l’“allau de projectes” dels últims mesos va reclamar divendres al govern català una moratòria clara per a les instal·lacions renovables de grans, a les quals acusen de provocar un impacte ambiental greu.
En concret, ERC i Junts acorden modificar la ponència que avalua els projectes d’energia renovable, fet que suggereix que s’enduriran les condicions per donar llum verda a aquestes instal·lacions. La ponència de renovables es va aprovar el desembre del 2019 precisament per agilitar l’impuls a aquestes fonts netes, després de constatar-se l’enorme aturada que ha patit l’eòlica els últims 10 anys a Catalunya (on només s’ha construït un molí de vent, i per iniciativa ciutadana).
Ara aquesta ponència es modificarà per fer entrar una representació municipalista, cosa que ha provocat una gran incertesa en els centenars de projectes que ja han estat presentats i quan ja desenes han superat la primera tria (abans que iniciïn la tramitació administrativa i d’avaluació ambiental pròpiament dita).
El pacte de Govern ERC-Junts recalca que, mentre no es creu la nova legalitat, l’esmentada ponència “no donarà viabilitat a cap projecte d’alt impacte ambiental, que se situï en sòls d’alt valor agrícola, en terres de protecció especial o que puguin afectar hàbitats d’espècies amenaçades o que plantegin serioses objeccions des del punt de vista paisatgístic, ambiental, agrícola, urbanístic i de patrimoni natural”.
Els promotors de parcs eòlics i solars consideren que és molt ambigua i confusa aquesta redacció, ja que no defineix què s’entén per projectes d’“alt impacte ambiental”, cosa que provoca inseguretat jurídica. “Si un projecte tingués un impacte gran, ja no el faríem”, diu Jaume Morron, gerent d’Eoliccat. A més, els promotors temen que s’introduexin noves condicions i criteris d’acceptació, fet que consideren “inacceptable”, ja que moltes iniciatives ja han passat una primera avaluació d’idoneïtat bàsica. “Si canvien els criteris, anirem als jutjats”, diu Morron.
En relació amb aquest assumpte, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa –que aglutina les plataformes contràries a aquests projectes– ha demanat al Govern també que es derogui l’actual decret (no només una modificació), perquè
La xarxa de plataformes demana que es derogui el decret que impulsa l’eòlica i la solar, i no només que es modifiqui
veta els grans projectes. La Xarxa estima que s’han de vetar fins i tot determinats parcs eòlics que ja han superat una primera tria en la consulta d’idoneïtat. Sense concretar la seva dimensió, la Xarxa parla de “projectes que tindrien impactes negatius greus sobre el territori, que no responen a cap planificació ben estructurada i que sorgeixen com a iniciatives de grans grups empresarials en un context de bombolla especulativa”.
En el debat intern de la Xarxa, un parc gran és el que té més de 5 o 10 MW de potència (producció elèctrica equivalent al consum d’entre 2.000 i 4.000 llars en el cas de la potència eòlica, i entre 1.500 i 3.000 llars en el cas de la fotovoltaica).