La Vanguardia (Català-1ª edició)
La tornada d’Eurovisió
Blas Cantó entona el seu ‘Voy a quedarme’ a la final a Rotterdam d’un certamen inusual per la pandèmia
La gala final del festival d’Eurovisió va oferir ahir a la nit un vegada més un espectacle televisiu refulgent i desafurat, després de dos anys de silenci des de l’última edició a Tel-Aviv el 2019 a causa de la pandèmia. Davant un públic restringit de 3.500 persones proveïdes de test negatiu i davant una audiència de milions de teleespectadors, el pavelló Ahoy de Rotterdam va acollir les actuacions de concursants de 26 països, després de la tria en dues semifinals i les regles especials que envien directes a la final determinats països, entre els quals Espanya.
El representant espanyol, Blas Cantó, va actuar en tretzè lloc, dins de l’ordre d’aparicions orquestrat amb el criteri de combinar estils, solistes, grups i ús d’objectes a l’escenari. Completament sol en un escenari blavós amb llumetes, Blas Cantó va interpretar amb solvència la seva balada Voy a quedarme, amb inici a cappella, moments de veu aguda i boira als seus peus, segons l’escenografia dissenyada pel director artístic austríac Marvin Dietmann.
El tema de Blas es va escoltar just després de dues de les cançons favorites per als llocs alts del palmarès: la del suís Gjon’s Tears (Tout l’univers ) i la del grup islandès Daði og Gagnamagnið (10 years). L’actuació dels islandesos –que practiquen passos de ball autoparòdics i porten vestuari de xandall verd sonoma– es va veure en vídeo (gravat en un dels assajos), després que un dels membres donés positiu per coronavirus. Amb aquell mateix format d’actuació, el conjunt islandès havia aconseguit classificar-se en la segona semifinal dijous.
Amb tot ahir a la nit, amb la gala iniciada, la favorita per guanyar indicada per les cases d’apostes continuava sent Itàlia, amb el rock de la banda Måneskin, que va atacar la seva electritzant rima Zitti e buoni en un escenari vermell. Els espectadors al pavelló van vibrar amb les altres dues preferides dels apostadors: la francesa Barbara Pravi amb Voilà, una chanson d’autoafirmació que ella va interpretar en solitari davant el micròfon; i la maltesa Destiny, que ahir a la nit va defensar el seu tema Je me casse i el missatge de la diversitat física del seu sobrepès, escortada per quatre ballarines.
Fidel a la tradició, aquest 65a ediciódel festival va incloure la seva porció de cançons explosives interpretades per personatges desmesurats, o per artistes que representen a una minoria o volen transmetre un missatge.
Al tancament d’aquesta edició, els presentadors anaven anotant el recompte de punts, resultat de creuar en un 50% el veredicte dels jurats professionals nacionals amb el televot del públic. L’encarregada de cantar els punts del jurat espanyol era –per quarta vegada– la model i presentadora Nieves Álvarez. El coronavirus va impedir l’actuació en directe del guanyador de l’últim festival, Duncan Laurence, que va donar positiu en un test previ. Per això es va recórrer al vídeo.
El festival, cancel·lat l’any passat, va ser un espectacle televisiu refulgent i desmesurat